Les causes per droga posen al límit l’Audiència Nacional

El fort augment de les causes per tràfic de drogues està posant al límit la capacitat de l’Audiència Nacional. La Sala de Govern adverteix que està assumint "un nombre molt important de causes judicials", moltes d’aquestes "especialment voluminoses i complexes", tant pels delictes investigats com per les ramificacions internacionals o la quantitat de persones implicades, amb nombrosos investigats, a més, en situació de presó provisional. Des de la sala també es posa el focus en el fet que davant d’aquesta situació de col·lapse tampoc hi ajuda la "repercussió mediàtica" que poden generar les decisions que es poden adoptar en les causes esmentades.

Els magistrats de l’Audiència Nacional recorden "l’enorme increment" de causes relatives al tràfic de drogues, alineant-se amb la Fiscalia Especial Antidroga, que recentment va mostrar la seva "preocupació" pel fenomen. Moltes d’aquestes causes li han sigut tornades a la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància, plaça número u, que pateix "uns insuficients recursos humans i materials necessaris per fer front a la càrrega de treball en un temps raonable, incloent-hi una elevada interinitat en el personal i una gran mobilitat d’aquest".

El nombre de procediments per tràfic de drogues a Espanya va créixer el 23,21% en sols un any, en passar de 23.949 el 2023 a 29.758 el 2024, segons la Memòria de la fiscalia del 2025, l’última publicada.

L’increment va ser encara més elevat en les causes relacionades amb substàncies que el Codi Penal considera de més gravetat, com la cocaïna, que van passar de 8.427 a 12.943, un 53,59% més. Així mateix, s’ha incrementat en un 32,14% el nombre de diligències prèvies incoades als jutjats centrals d’instrucció, en l’àmbit de la competència de la Fiscalia Especial a l’Audiència Nacional. L’increment més elevat es dona, de fet, en "els delictes de tràfic de drogues més greus", que són els que es cometen a través d’una organització i que afecten el territori de diverses províncies.

"Pèrdua de confiança"

En la seva memòria, la Fiscalia Antidroga ja expressava que el tràfic d’estupefaents, "una amenaça silenciosa per a la societat", anava mostrant "més potencial de dany, utilitzant més violència i una potent capacitat de corrupció" que condueix a un "deteriorament de la seguretat i una pèrdua de confiança" en les institucions públiques.

Segons les dades que ofereix la fiscalia, les confiscacions conti-nuen estant vinculades als ports d’entrada, especialment a València, Barcelona i Algesires, al qual cal sumar "importants quantitats intervingudes en les embarcacions objecte d’abordatge" i, també, als aeroports, que s’estan utilitzant "cada vegada amb més freqüència com a via d’entrada de tota mena de substàncies, també de cocaïna", el "baix preu" de la qual implica una gran disponibilitat d’aquesta substància".

La Sala de Govern manté que en l’actualitat s’aprecia, especialment als jutjats territorials, una "inacceptable lentitud en la tramitació dels procediments de transcèndencia especial", que ho són precisament per la seva complexitat i, en particular, quan impliquen un elevat nombre d’investigats. Aquesta situació unida a l’augment de la criminalitat associada al narcotràfic en forma de delictes violents, vuelcos –robatoris violents de mercaderies entre els mateixos delinqüents– i ajustos de comptes, "produeix un col·lapse dels òrgans judicials, especialment en els mixtos".

Decisions urgents

"No s’ha d’oblidar que a la tasca processal de la investigació s’hi sumen en aquestes causes complicades feines que exigeixen decisions urgents sobre vehicles i embarcacions: decomissos, embargaments, usos provisionals, encàrrecs a l’ORGA (Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius), realitzacions anticipades, o destruccions i intervencions de tercers de bona fe cridats al procés", assenyala la fiscalia.

No és la primera vegada que l’Audiència reclama més mitjans. La Sala de Govern ha demanat en tres ocasions anteriors que s’implementin "mesures de reforç" per a l’òrgan judicial esmentat que investiga les causes del mercat il·lícit d’estupefaents, com l’adscripció a la plaça esmentada d’un "magistrat o magistrada" sense funcions jurisdiccionals en els termes de la disposició addicional vint-i-unena de la llei orgànica del Poder Judicial.

Des de l’Audiència també es remarca "la problemàtica existent" davant de l’"important alentiment" pel que fa a l’increment de la planta judicial en la Secció d’Instrucció del Tribunal Central d’Instància, ja que des de l’any 1996 no s’ha creat cap òrgan de les característiques esmentades.