La T-mobilitat avança cap a noves maneres d’accés

Tot i que en pocs anys la T-mobilitat s’ha convertit en una eina més que consolidada per a la mobilitat diària de milions de persones de l’àrea de Barcelona, el sistema va acumular anys de retards i promeses incomplertes fins a convertir-se en una realitat, a finals del 2021. Tampoc la seva arribada va ser de cop. Fins a estendre’s als diferents abonaments disponibles o poder-se fer servir des del mòbil, la T-mobilitat va haver d’avançar durant uns anys a pas tortuós.

En aquests cinc anys, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha articulat sobre aquesta infraestructura tecnològica la gestió del sistema tarifari integrat i n’ha preparat l’evolució cap a noves maneres d’accés i pagament, com ara la possibilitat de validar l’accés als diferents mitjans de transport de la xarxa amb la targeta de crèdit. Aquesta possibilitat és viable perquè el sistema permet actualment integrar sota un mateix model els diferents modes de transport públic de l’àrea de Barcelona i s’emmarca en una xarxa tarifària que arriba a 356 municipis i a una població de 5,7 milions d’habitants.

La primera pedra d’aquest model va arribar fa un quart de segle, quan el 2001 l’ATM va iniciar el desplegament del sistema tarifari integrat entre els diferents sistemes de transport, cosa que permet enllaçar trajectes en autobús, metro o tren sense haver de dependre de diversos abonaments per a cada tipus de vehicle, i així el transbord sigui més àgil i econòmic.

La progressiva obsolescència dels sistemes basats en banda magnètica va portar a plantejar un salt tecnològic. El 2013, el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte T-mobilitat, concebut com un nou sistema de bitlletatge electrònic sense contacte, capaç d’oferir una gestió més eficient, interoperable i integrada del transport públic. Els més optimistes van parlar llavors del 2016 com l’horitzó en què aquest nou model estaria a disposició de la població barcelonina, però els responsables del projecte van topar amb la complexitat tecnològica, jurídica i financera del projecte. Aquests condicionants van implicar nombrosos retards –i sobrecostos–, fins que, el 2021, el nou sistema va començar a ser una realitat.

Despesa per trajecte

La integració de les diferents tarifes a la T-mobilitat és el pas previ a la veritable revolució en matèria de pagament per ús del transport públic per al qual es va dissenyar el projecte. L’objectiu és que la targeta apliqui sempre la tarifa més baixa possible en funció de l’ús, del trajecte i del perfil de l’usuari.

Un cop aquest model, per al qual no hi ha un calendari clar, s’instal·li, la targeta permetrà acabar amb les diferències zonals que, fins ara, podien generar importants greuges comparatius entre municipis veïns i amb una alta mobilitat entre ells, com passa en el cas de les dues capitals del Vallès Occidental: Sabadell i Terrassa.

La lògica del pagament per ús permetrà, així, ajustar millor el cost del transport a l’ús que faci cada viatger. Per exemple, la T-Usual costa 40 euros i té una validesa d’un mes: si una persona se’n va de viatge dues setmanes i amb prou feines utilitza el transport públic, haurà pagat l’abonament complet, sense recuperar la part corresponent als dies en què no l’ha fet servir. La idea és que el pagament s’adeqüi més a l’ús real de cada usuari. El sistema ha d’arribar primer a l’àrea de Barcelona per, després, estendre’s al conjunt de Catalunya.