El Govern proposa reforçar les pràctiques dels mestres abans de poder exercir

Modernitzar el sistema a través del qual els professors accedeixen a l’escola pública mitjançant les oposicions que convoquen les autonomies és un tema que figura en l’agenda política des del mandat d’Isabel Celaá, ministra d’Educació entre 2018 i 2021. No obstant, la reforma ha estat guardada en un calaix. El Ministeri d’Educació i FP va crear un grup de treball amb experts universitaris per estudiar possibles canvis en l’ingrés a la funció pública docent. A més, va elaborar un esborrany amb propostes per modificar el reial decret que regula l’accés a la professió i que inclou el reforç de les pràctiques obligatòries que realitzen els professors abans d’exercir.Modernitzar el sistema pel qual els professors accedeixen a l’escola pública mitjançant oposicions que convoquen les autonomies és un assumpte que porta a l’agenda política des del mandat d’Isabel Celaà, ministra d’Educació entre 2018 i 2021. No obstant, la reforma ha estat en un calaix. Fins ara. El Ministeri d’Educació i FP ha creat un grup de treball amb experts universitaris per estudiar possibles canvis en l’ingrés a la funció pública docent. A més, ha elaborat un esborrany amb propostes per modificar el reial decret que regula l’accés a la professió i que inclou el reforç de les pràctiques obligatòries que realitzen els professors abans d’exercir.

El departament que dirigeix Milagros Tolón ha entregat les seves propostes als cinc sindicats amb més representació en l’àmbit de l’educació, amb els quals es reunirà durant l’any per estudiar-les i negociar-les. Actualitzar els temaris de les oposicions, canviar el format i els procediments de correcció d’algunes proves, incloure dins dels mèrits les competències professionals en formació, investigació i innovació docent i reforçar la utilitat de les pràctiques són els aspectes fonamentals de l’esborrany d’Educació.El departament que dirigeix Milagros Tolón ha entregat les seves propostes als cinc sindicats amb més representació en l’educació, amb els quals es reunirà al llarg de l’any per estudiar-les i negociar-les. Actualitzar els temaris de les oposicions, canviar el format i els procediments de correcció d’algunes proves, incloure dins dels mèrits les competències professionals en formació, investigació i innovació docent, i reforçar la utilitat de les pràctiques són els aspectes fonamentals de l’esborrany d’Educació, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

La revisió de les pràctiques obligatòries, que formen part del procés selectiu abans d’exercir, és un dels elements més destacats. L’esborrany no esmenta el MIR educatiu, una pràctica assentada als països anglosaxons que aplica als professors el sistema de formació i especialitat dels metges. Tampoc anomena el programa Sensei, que va posar en marxa Catalunya en el curs 2023-2024 de manera voluntària. Juntament amb els complements salarials per als professionals que exerceixen en centres complexos, el MIR educatiu obligatori ha sigut defensat en diverses investigacions d’EsadeEcPol com una mesura per combatre el desgast dels professionals de l’ensenyament. Un dels seus informes, publicat el 2025, va assegurar que gairebé quatre de cada 10 docents estan desmotivats, un problema que va més enllà de l’àmbit laboral: el professorat és el factor escolar més determinant de la qualitat dels sistemes educatius.La revisió de les pràctiques obligatòries, que formen part del procés selectiu abans d’exercir, és un dels elements més destacats. L’esborrany no esmenta el MIR educatiu, una pràctica assentada als països anglosaxons que suposa traslladar als professors el sistema de formació i especialitat dels metges. Tampoc el programa ‘Sensei’, que va posar en marxa Catalunya en el curs 2023-24 de manera voluntària. Juntament amb els complements salarials per als professionals que exerceixen en centres complexos, el MIR educatiu obligatori ha sigut defensat en diverses investigacions d’EsadeEcPol com una mesura per combatre el desgast dels professionals de l’ensenyament. Un dels seus informes, publicat el 2025, va assegurar que gairebé quatre de cada deu docents estan desmotivats, un problema que va més enllà de l’àmbit laboral: el professorat és el factor escolar més determinant de la qualitat dels sistemes educatius. Malgrat els seus defensors, el MIR educatiu no té les simpaties dels sindicats.

L’esborrany d’Educació sí que posa èmfasi en les pràctiques i la tutorització de l’alumnat. Actualment, aquesta fase inclou un període de docència directa de més d’un trimestre (no pot superar el curs escolar) sota la tutoria de professorat experimentat. Aquest període pot incloure cursos de formació. Al finalitzar, si el docent és declarat apte, entra oficialment al cos de funcionaris. La intenció ara del Govern és revisar "la durada, les funcions de les persones que hi intervenen, els sistemes de mentoria i tutorització i l’avaluació del professorat en pràctiques". L’objectiu, segons l’esborrany, és que les pràctiques reforcin la seva utilitat com a termòmetre de "l’aptitud docent" i "dels processos d’inducció professional tutoritzada".L’esborrany d’Educació sí que posa èmfasi en les pràctiques i la tutorització. Actualment, aquesta fase inclou un període de docència directa de més d’un trimestre (no pot superar el curs escolar) sota la tutoria de professorat experimentat. Aquest període pot incloure cursos de formació. Al finalitzar, si el docent és declarat apte, entra oficialment al cos de funcionaris. La intenció ara del Govern és revisar "la durada, les funcions de les persones que hi intervenen, els sistemes de mentoria i tutorització i l’avaluació del professorat en pràctiques". L’objectiu, segons l’esborrany, és que les pràctiques reforcin la seva utilitat com a termòmetre de "l’aptitud docent" i "dels processos d’inducció professional tutoritzada".

La realitat de les aules

El document inclou un pla per acostar els temaris de les oposicions al model competencial, introduït per la llei educativa Lomloe, i a la realitat de les aules, cada vegada més complexes. Segons els sindicats, gran part del contingut de les oposicions no s’ha revisat des dels anys 90, quan internet era una xarxa desconeguda. "Per fi deixarem d’estudiar els disquets", fan broma les centrals, que han atorgat un vot de confiança al projecte del Govern.El document també inclou un pla per acostar els temaris de les oposicions al model competencial, introduït per l’actual llei educativa (Lomloe) i a la realitat de les aules, que cada vegada són més complexes. Segons els sindicats, gran part del contingut de les oposicions no s’ha de tocar des dels anys 90, quan internet era una xarxa desconeguda. "Per fi deixarem d’estudiar els disquets", fan broma les centrals, que han atorgat, de moment, un vot de confiança al projecte del Govern.

Els docents reconeixen la urgència d’actualitzar les proves d’accés en el sistema competencial de la Lomloe i en la innovació tecnològica. L’esborrany no esmenta expressament la intel·ligència artificial, sinó "els recursos digitals i les tecnologies emergents", però la comunitat educativa sap que l’ús pedagògic de la IA, tan interioritzada entre l’alumnat, també ha d’aparèixer en els nous temaris.Els docents reconeixen la urgència de posar al dia les proves d’accés no només en el sistema competencial de la Lomloe sinó en la innovació tecnològica. L’esborrany no esmenta expressament la intel·ligència artificial, sinó "els recursos digitals i les tecnologies emergents", però la comunitat educativa és conscient que l’ús pedagògic de la IA, tan interioritzada entre l’alumnat, també ha d’aparèixer en els nous temaris.

El ministeri també proposa canviar les proves de l’oposició, tant el format com la correcció. La intenció del departament que dirigeix Tolón és actualitzar els temaris per posar l’accent en els continguts científics, tècnics i culturals i en les competències professionals. Els futurs mestres hauran de demostrar les seves destreses en el currículum i l’avaluació competencial, la tutoria, l’atenció a la diversitat, la inclusió i la innovació educativa. També en l’ús pedagògic dels recursos digitals i de les tecnologies emergents.El ministeri també proposa canviar les proves de l’oposició, tant el format com la correcció. La intenció del departament que dirigeix Tolón és actualitzar els temaris per posar l’accent en els continguts científics, tècnics i culturals i les competències professionals. Els futurs mestres hauran de demostrar les seves destreses en el currículum i l’avaluació competencial, la tutoria, l’atenció a la diversitat, la inclusió i la innovació i investigació educativa. També en l’ús pedagògic dels recursos digitals i les tecnologies emergents.

"En la nostra professió sempre s’ha dit que una cosa és el que estudiem per a les oposicions i una altra cosa, molt diferent, la feina en una escola. Aquesta reforma normativa va encaminada, per fi, a canviar això", remarca Beatriz García, secretària d’ensenyament d’UGT Serveis Públics."En la nostra professió sempre s’ha dit que una cosa és el que estudiem per a les oposicions i una altra cosa, molt diferent, la feina en una escola. Aquesta reforma normativa va encaminada, per fi, a canviar això", remarca Beatriz García, secretària d’ensenyament d’UGT Serveis Públics.

Actualment, en la fase de concurs del professorat es valoren els mèrits que acrediten els aspirants, entre els quals hi ha la formació acadèmica i l’experiència docent prèvia. La reforma plantejada per l’Executiu suposa incloure entre els mèrits l’adquisició de competències professionals, especialment en investigació, innovació i pràctica docent. Actualment, en la fase de concurs del professorat es valoren els mèrits acreditats pels aspirants, entre ells la formació acadèmica i l’experiència docent prèvia. La reforma plantejada per l’Executiu suposa incloure entre els mèrits aspectes professionals com l’adquisició de competències professionals, especialment en investigació, innovació i pràctica docent.

Subscriu-te per seguir llegint