¿Li dic al meu fill que tinc nòvio?

Els advocats de família i els psicòlegs saben que, a Espanya, poques parelles es divorcien bé. "Ningú ens ensenya a liquidar una relació, ni quan hi ha nens ni quan no n’hi ha. Ningú ens educa per solucionar conflictes a casa. Estem perduts i ens equivoquem", assegura Carmen Calderón, advocada de família amb dècades d’experiència als jutjats. Un cop s’ha acabat el matrimoni o la unió, un dels problemes més freqüents entre els progenitors és haver de comunicar als seus fills que tenen una nova relació sentimental. ¿Quan i com cal dir-ho?

No hi ha solucions màgiques ni fàcils, però sí pautes psicològiques per transitar aquest moment sense massa turbulències. El decàleg de recomanacions comença amb una cosa bàsica: tenir clar que, en aquests casos, la prioritat absoluta són les necessitats emocionals dels nens, no les dels adults.

"No hi ha un moment exacte ni comú per a tots els casos, sinó que depèn de diversos factors: des de l’edat dels fills fins al grau de conflictivitat del divorci o l’estabilitat de la nova relació", respon Mercedes Bermejo, psicòloga sanitària especialitzada en infància, adolescència i família i directora de l’editorial Sentir. Bermejo està molt acostumada a tractar en consulta conflictes posteriors a les ruptures sentimentals. Per això considera fonamental afrontar amb informació prèvia un pas tan important com comunicar als fills que es manté una nova relació. És la millor manera d’evitar disgustos, malentesos i situacions incòmodes.

Segons l’INE, a Espanya hi va haver 80.785 divorcis el 2025, un 2,7% menys que el 2024. Un de cada quatre no arriba a un acord amistós i un de cada deu és altament conflictiu. Els advocats especialitzats asseguren que, en la majoria dels casos, el problema és el mateix: els diners i la consegüent baralla per repartir-los. "Hi ha tallers prematrimonials, però no hi ha cursos predivorci o de primera paternitat. La majoria segueixen els consells que els donen amics i familiars, però són temes importants que cal treballar individualment perquè cada persona és única", insisteix l’advocada Calderón.

Només quan és estable

La psicòloga i directora de Sentir recomana comunicar la notícia només quan la nova relació sigui estable i tingui aparences de continuïtat. "No convé presentar als fills cada nova parella. No s’ha d’explicar tot sempre; els fills no són ni amics ni col·legues i no tenen per què conèixer tota la nostra vida íntima", afegeix. Bermejo destaca que, si la nova relació no és estable i es trenca, el menor pot experimentar-ho com una nova pèrdua que se suma al dol que ja travessa pel divorci dels seus progenitors.

Per això hi ha la necessitat que, abans de comunicar l’existència d’una nova relació estable, els fills hagin comprès la separació i siguin capaços d’entendre que la mare i el pare –en el cas de les llars heterosexuals– ja no són parella, però que sempre seran els seus pares. El pensament màgic, tan freqüent en la infància, pot fer-los a fantasiejar amb una possible reconciliació. Això no passa només amb nens petits, sinó també en adolescents, que poden comprendre millor la situació, però solen ser més crítics i necessitar més informació. En tot cas, "informar no és demanar permís", insisteix la psicòloga. "Els nostres fills, encara que siguin adolescents, no són jutges de la nostra vida", afirma.

"Comunicar als teus fills que tens una nova parella és un tema delicat i complex. Se’ls ha d’explicar-los molt bé que sempre te’ls estimaràs i que el fet que tinguem una nova persona a la nostra vida no significa que deixem d’estimar-los", remarca.

Un cop ha arribat el moment, el millor és parlar amb els fills abans de presentar-los directament la nova parella en una trobada presencial. Una bona fórmula per donar la notícia seria començar més o menys així: "Estic coneixent una persona important", i després deixar clar que en cap cas substituirà ningú.

Quan ja s’ha donat aquesta informació, i sense forçar res, arriba el moment d’una primera trobada amb la nova parella en un lloc neutral, que no sigui a casa. "Ha de ser un moment breu, natural i, si és possible, també divertit". A partir de llavors, l’objectiu és construir un vincle a poc a poc i que el menor no pateixi un conflicte de lleialtats. "El fet que es porti bé amb aquesta nova persona no significa que estigui traint el seu altre progenitor", conclou.