Proliferen les alternatives d’habitatge

En Pedro (Madrid, 1984) és funcionari i fins fa uns mesos vivia amb la parella en una casa en propietat al sud de Madrid. Després d’una separació amistosa, tots dos van decidir vendre l’habitatge i ell es va haver de buscar un lloc per instal·lar-se mentre ordenava la seva nova situació. No volia comprar immediatament ni lligar-se a un lloguer convencional, així que va acabar en un edifici de flex living propietat d’un fons d’inversió: hi paga per un apartament moblat, amb subministraments i serveis inclosos i sense una permanència llarga. La fórmula, explica, li permet "guanyar temps" mentre decideix quin serà el pas següent.

El cas d’en Pedro no és pas un cas aïllat, sinó una tendència a Espanya: comprar o llogar un habitatge convencional ja no són les úniques opcions per a una població que estudia durant uns anys fora de casa, canvia de ciutat per feina, se separa, envelleix amb autonomia o busca fórmules de convivència diferents de la propietat individual. Al voltant d’aquestes necessitats sorgeixen productes nous que fins fa pocs anys amb prou feines existien o no estaven tan estesos. No obstant, no són pas una solució de la crisi d’accés que hi ha a l’habitatge ni una fórmula gaire estesa i la seva representativitat en el mercat encara és molt baixa.

Deixant a banda el cas de les conegudes residències d’estudiants o els hotels apartaments, altres conceptes com el flex living o el senior living són nous i atreuen ràpidament capital institucional. També passa amb altres models menys mercantilistes com les cooperatives en cessió d’ús. Tot i que molt diferents els uns dels altres, tots comparteixen una característica: cadascun mira d’ocupar algun dels buits que l’habitatge tradicional deixa oberts.

Pagar per la flexibilitat

L’edifici on viu en Pedro és el que es coneix en l’argot especialitzat com a flex living, una fórmula situada a mig camí entre el lloguer i l’allotjament hoteler, un espai que històricament ocupaven els hotels apartaments. Tot i que els de la nova fórmula són més moderns i ofereixen serveis com ara piscina, gimnàs, sala de cine o spa per als animals de companyia. El resident ocupa durant uns mesos un petit estudi i paga una quota que ja inclou els subministraments, internet i, en alguns casos, altres serveis, com ara neteja o coworking.

Espanya té entre 19.000 i 20.000 llits operatius associats al flex living i en té aproximadament 20.000 més en desenvolupament, segons dades de la consultora JLL. Madrid concentra el 60% de l’oferta actualment operativa i el 72% dels llits en construcció. Barcelona manté la segona oferta més àmplia, mentre que València, Màlaga o Bilbao van guanyant pes. Es tracta d’un actiu immobiliari que ha despertat molt d’interès. Entre el 2024 i el primer semestre del 2026 s’han comprat i venut immobles d’aquesta mena per valor de més de 2.600 milions d’euros i grans inversors nacionals i internacionals com Greystar, CPPIB, Patron Capital, Stoneshield, Kategora, Dazia i Aermont, JP Morgan o Grup Lar hi inverteixen.

Ignasi Busquets, cofundador de la consultora immobiliària Busquets Gálvez, considera que l’auge del flex living respon més a la transformació d’una demanda preexistent que no pas a l’aparició d’una nova manera de viure. "No ha inventat una nova necessitat residencial; el que ha fet és professionalitzar i donar escala a una demanda que ja existia i que el lloguer tradicional no resolia bé", explica. Professionals desplaçats, treballadors internacionals o persones que necessiten allotjament durant uns mesos troben en aquests complexos "aquest espai intermedi" entre un lloguer pensat per a més estabilitat i una estada hotelera.

La situació és diferent de les residències d’estudiants. Aquí no som al davant d’una fórmula nova, però sí davant un mercat que ha canviat d’escala i de propietaris. Espanya va tancar el 2025 amb prop de 1.200 residències i col·legis majors, que sumen unes 132.000 places, segons dades de la consultora DBK. En només cinc anys el parc ha incorporat més de 35.000 llits, gairebé una quarta part de l’estoc actual, però aquesta xifra ha sigut insuficient per absorbir tots els estudiants que es desplacen.

El 32% dels alumnes de grau presencial estudia en una província diferent d’aquella en què resideix habitualment i JLL calcula que els estudiants amb necessitat de mobilitat ja representen més del 42% dels matriculats presencials. Espanya va rebre, a més, més de 159.000 estudiants estrangers durant el curs 2023-2024. En molts casos la diferència entre residir en un immoble com aquest o en un pis és pràcticament nul·la, de manera que cada vegada més estudiants busquen residències de qualitat.

Els noms darrere de molts edificis ja no són únicament ordes religiosos, universitats o petites empreses familiars. Gegants com el fons de pensions neerlandès PGGM són propietaris de Resa, el propietari principal de residències del país; el canadenc CPPIB controla Nido Living i Livensa; l’hispanobritànic Stoneshield, la plataforma MiCampus, la tercera del país.

Marta Sánchez, presidenta de l’Associació Espanyola de Residències d’Estudiants (Arede), considera que l’entrada de grans operadors i inversors ha contribuït a modernitzar un mercat que encara arrossega un important dèficit de places. "Ha mobilitzat recursos per crear noves places i ha accelerat la modernització i professionalització del sector", assenyala. Segons explica, les residències han deixat de ser únicament "un lloc per dormir" per convertir-se en espais amb serveis, atenció professional i programes dirigits a acompanyar l’estudiant durant l’etapa universitària.

Viure sa a partir dels 70

En l’altre extrem de la piràmide demogràfica comença a desenvolupar-se un producte encara molt més petit: el senior living. No és una residència de gent gran. El seu client manté l’autonomia i viu en un apartament privat, normalment amb cuina i bany propis, dins d’un complex adaptat que ofereix serveis i zones comunes. Restauració, neteja, manteniment, activitats o assistència sanitària puntual estan disponibles sense que les cures permanents siguin l’element central. Res a veure a compartir espai amb molta gent o una cambra petita.

Espanya té més de 8,6 milions de persones entre 65 i 84 anys i més de dos milions de persones de més de 65 viuen totes soles. CBRE calcula que hi ha més de 510.000 residents estrangers sèniors, molts concentrats a les zones costaneres. A aquests dos grups es dirigeix el senior living, una classe d’immoble que està a les beceroles a Espanya, però que en altres latituds, principalment als Estats Units, s’ha desenvolupat molt els últims anys.

La consultora Colliers comptabilitza una mica més de 4.000 apartaments de senior livings operatius a Espanya i calcula que podrien arribar a 8.000 unitats els pròxims cinc o sis anys. Un mercat minúscul comparat amb les residències geriàtriques, que tenen prop de mig milió de places a tot el país. L’envelliment dels baby boomers fa que els inversors mirin cada vegada més cap a aquesta franja intermèdia.

Subscriu-te per seguir llegint