Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mobilitat a Catalunya

Cinc anys sense peatges tensen l’AP-7: un 33% més de morts i un 40% més d’avaries

Mentre en el conjunt de carreteres catalanes, les víctimes mortals han caigut un 26,2%, en aquesta autopista han augmentat un 33%

MULTIMÈDIA | Revisió a l’AP-7, la gran autopista del Mediterrani

Sondeig Catalunya: La meitat dels catalans creuen que el manteniment de les autopistes s’ha de pagar amb peatges

Imatges de recurs de l’intens trànsit a l’AP-7 a l’altura de Cerdanyola del Vallès-UAB, amb retencions i elevada densitat de vehicles

Imatges de recurs de l’intens trànsit a l’AP-7 a l’altura de Cerdanyola del Vallès-UAB, amb retencions i elevada densitat de vehicles / MANU MITRU / EPC

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Cristina Sebastián

Cinc anys després del final dels peatges a Catalunya, el balanç presenta clarobscurs. Entre gener i agost del 2026, les víctimes mortals en el conjunt de la xarxa viària catalana han caigut un 26,2% respecte al 2019 i els ferits greus un 9,1%. En canvi, a les vies on van desaparèixer les barreres, els ferits greus s’han duplicat durant aquest mateix període, un augment vinculat al fort increment de la mobilitat que han absorbit aquestes autopistes des que van passar a ser gratuïtes.

L’AP-7 és l’exemple més extrem d’aquesta concentració, però forma part d’un fenomen més ampli: la fi dels peatges ha desplaçat trànsit cap a les antigues autopistes de pagament, més segures en termes relatius però també sotmeses ara a una pressió molt més gran.

Des que les barreres van desaparèixer, l’1 de setembre del 2021, el trànsit s’ha concentrat cada vegada més a l’AP-7. Amb més trànsit, també han augmentat els problemes. L’autopista registra més avaries i accidents, i alguns trams tenen dificultats per absorbir tot el volum de vehicles que hi circulen. L’AP-7 s’ha convertit en una de les principals vies de mobilitat de Catalunya i la seva capacitat està cada vegada més tensada.

Mentre les víctimes mortals en el conjunt de les carreteres catalanes han caigut un 26,2% respecte al 2019, en aquesta autopista han augmentat un 33% fins a les 12 morts entre l’1 de gener i el 28 d’agost del 2026. Els ferits greus, a més, s’han duplicat respecte al mateix període del 2019. Les avaries creixen un 40 % aquest any i les incidències amb camions, un 20 % des del 2019.

L’AP-7 registra fins a 150.000 vehicles diaris, dels quals 25.000 són pesats

La desaparició dels peatges ha canviat de forma substancial la mobilitat a l’AP-7. L’autopista suporta actualment fins a 150.000 vehicles diaris, dels quals uns 25.000 són pesats. Un dels exemples més clars es troba a Martorell, on el trànsit ha crescut prop d’un 44%. En aquest punt la intensitat mitjana diària va passar de 79.358 vehicles entre gener i agost del 2019 a 113.929 el 2025.

Aquesta concentració de trànsit explica que l’AP-7 lideri el nombre absolut d’incidències. No obstant, des del Servei Català de Trànsit es matisa que, en relació amb l’enorme volum de vehicles que hi circulen, l’autopista manté un dels índexs de perillositat més baixos.

El problema, per tant, no és únicament que hi hagi més accidents, sinó que qualsevol incidència té un impacte més gran quan es produeix en una via que concentra aquesta quantitat de trànsit.

Més avaries i més congestió

A la sinistralitat s’hi suma un altre problema: les avaries. Entre gener i juliol del 2026 es van registrar 483 avaries a l’AP-7, un 40% més que en el mateix període del 2025. L’increment encara és més gran si s’observa el conjunt de les principals vies catalanes, on es van comptabilitzar 1.885 avaries, un 60,1% més que l’any anterior.

El Servei Català de Trànsit apunta, entre altres causes, a l’envelliment del parc mòbil. L’augment de vehicles de segona mà i una flota cada vegada més envellida fan que els problemes mecànics siguin més freqüents.

En una carretera amb la intensitat de l’AP-7, una avaria pot convertir-se ràpidament en una retenció i augmentar el risc d’accidents. La pressió sobre l’autopista no procedeix, per tant, únicament del nombre de vehicles, sinó també de la dificultat per mantenir una circulació fluida quan apareix qualsevol obstacle.

Camions i motos, al centre del problema

L’augment del trànsit pesant és un altre dels factors que condicionen la seguretat de l’AP-7. Les incidències amb camions implicats van passar de 979 el 2019 a 1.177 el 2025.

Dins d’aquest col·lectiu, a més, les incidències protagonitzades per conductors de països de fora de la Unió Europea gairebé s’han duplicat, passant de 105 a 194. Trànsit reclama més formació específica per a aquests professionals, especialment per afrontar les particularitats d’una autopista amb tanta intensitat de trànsit.

Però els camions no són els únics protagonistes dels accidents a l’AP-7. De les 12 persones que han mort aquest any a l’autopista, set eren motoristes, que es converteixen així en el col·lectiu amb més víctimes mortals en aquesta carretera.

El tram central, el més complicat

Un dels punts que més preocupa Trànsit és el tram central de l’AP-7, entre el Papiol i Mollet del Vallès. Des del 2022, la velocitat és limitada a 100 km/h entre Granollers i el Papiol per reduir la sinistralitat. La mesura ha permès rebaixar les incidències, però el Servei Català de Trànsit considera que no és suficient perquè hi ha un problema estructural de la mateixa autopista.

L’AP-7 està encaixonada en aquesta zona al costat de la B-30 i diversos ponts dificulten una redistribució més eficient del trànsit entre les dues vies. També resulta complicada la seva connexió amb la C-58 i la C-16. Un dels punts on es concentren accidents i retencions es troba precisament entre els quilòmetres 145 i 149, a l’enllaç amb la C-58. Mentre no es resolgui el nus viari, Trànsit estudia separar els fluxos de vehicles que travessen la zona dels que continuen circulant per l’AP-7.

Els deu quilòmetres amb més abast els diumenges

Un altre tram especialment problemàtic és el comprès entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, entre els quilòmetres 180 i 190. Segons Trànsit, són els deu quilòmetres de l’AP-7 on es produeixen més col·lisions per abast durant els retorns dels diumenges. L’orografia i el disseny de la carretera, amb pujades i baixades, dificulten una circulació fluida quan augmenta la intensitat del trànsit.

Per intentar reduir aquests accidents, s’ha implantat una limitació de 100 km/h durant les tardes dels diumenges. Trànsit considera, no obstant, que encara és aviat per determinar si aquesta mesura està aconseguint reduir de manera significativa la sinistralitat.

Restriccions per als camions a l’Ebre

A les Terres de l’Ebre també s’han adoptat mesures específiques. Des del desembre passat, la velocitat màxima en sentit sud és limitada a 100 km/h per als turismes i a 80 km/h per als vehicles pesats entre Calafat i el sud d’Amposta. A més, els camions tenen prohibit avançar-se en els dos sentits.

Segons les dades de Trànsit, un 2,5% dels vehicles pesants incompleix aquesta prohibició. De moment, durant el 2026 no s’ha produït cap accident mortal a l’AP-7 al seu pas per la demarcació de Tarragona, per la qual cosa les 12 víctimes mortals registrades aquest any es concentren a les comarques de Barcelona i Girona.

¿Tornar als peatges?

Cinc anys després de la desaparició de les barreres, el debat sobre com gestionar l’AP-7 torna a obrir-se. La Generalitat ha anunciat un grup de treball per estudiar el futur dels peatges i el Servei Català de Trànsit plantejarà la possibilitat d’establir un sistema de tarifació variable, en funció de l’hora i dels quilòmetres recorreguts.

Una de les propostes que es posaran sobre la taula és la dels peatges variables, el preu dels quals canviaria segons l’hora del dia i la distància recorreguda. La intenció és repartir millor el trànsit i evitar l’acumulació de vehicles en les hores de més circulació.

Tracking Pixel Contents