FOMO i JOMO: els senyals d’alerta que poden revelar que les xarxes socials estan afectant la teva salut mental

Mirar les xarxes socials i sentir que tothom està fent coses més interessants que nosaltres és una sensació cada vegada més habitual. Fotos de viatges, sopars, festes, concerts o plans improvisats poden despertar la idea que ens estem perdent alguna cosa important.

Quan aquesta sensació es converteix en una necessitat constant d’estar al corrent de tot, apareix el FOMO, acrònim de Fear of Missing Out, és a dir, la por de perdre’s alguna cosa.

A l’altre extrem hi ha el JOMO, de Joy of Missing Out, que descriu el plaer de no participar en tots els plans i de poder quedar-se a casa, desconnectar o prioritzar el mateix benestar sense sentir culpa.

Què és exactament el FOMO?

El FOMO no és una malaltia ni un diagnòstic clínic per si mateix. És un fenomen psicològic relacionat amb la comparació social, la necessitat de validació i la por de quedar exclòs.

Pot aparèixer a qualsevol edat, però les persones que utilitzen intensament les xarxes socials o que tenen més necessitat d’aprovació externa poden ser especialment vulnerables.

Alguns dels senyals més habituals són consultar compulsivament el mòbil, sentir nervis quan no es pot anar a un pla, comparar constantment la pròpia vida amb la dels altres o tenir la sensació que sempre s’està escollint malament.

La psicòloga Anna Pamplona assenyala que aquesta sensació de perdre’s experiències pot provocar ansietat, irritabilitat, dificultats de concentració i una autoimatge més negativa.

Quan es converteix en un problema?

Sentir FOMO de manera puntual és habitual. El problema apareix quan afecta el descans, les relacions personals o l’estat d’ànim.

Si una persona necessita comprovar constantment què fan els altres, accepta plans que realment no vol fer o se sent malament cada vegada que veu una publicació a Instagram o TikTok, podria existir un patró de dependència emocional de les xarxes socials.

També pot aparèixer una sensació persistent que la vida dels altres és millor, més interessant o més plena. Aquesta comparació constant pot alimentar la baixa autoestima i l’ansietat.

I el JOMO? És sempre positiu?

El JOMO és justament el contrari: poder dir “no” a un pla i sentir-se bé amb aquesta decisió.

Segons Pamplona, es pot interpretar com una expressió saludable dels límits personals, especialment quan una persona sap què necessita i no viu condicionada per la pressió social.

El JOMO pot ajudar a reduir l’estrès, disminuir l’ansietat i recuperar una relació més saludable amb el temps lliure.

Però això no vol dir quedar-se sempre a casa ni evitar totes les relacions socials. Si una persona deixa de veure amics, evita qualsevol activitat o s’aïlla de manera continuada, ja no estaríem parlant necessàriament d’un JOMO saludable.

Com podem detectar si les xarxes ens estan afectant?

Hi ha alguns indicadors que poden servir d’alerta: mirar el mòbil de manera compulsiva, sentir ansietat quan no hi ha notificacions, comparar-se constantment amb els altres o acceptar plans per por de quedar exclòs.

També és important detectar si les xarxes afecten el son, l’estat d’ànim, la concentració o la manera com ens percebem a nosaltres mateixos.

Un altre senyal és la necessitat constant de mostrar què fem per obtenir reaccions, comentaris o aprovació.

Com fer front al FOMO?

Els especialistes recomanen començar per reduir la hiperconnectivitat. Limitar les notificacions, establir franges sense mòbil o deixar les xarxes fora de l’habitació durant la nit poden ser mesures senzilles.

També ajuda, recordar que les xarxes mostren una versió parcial i seleccionada de la vida dels altres. Comparar la nostra quotidianitat amb els moments més atractius d’altres persones pot generar una percepció distorsionada de la realitat.

Una altra estratègia és aprendre a preguntar-se: “Realment vull fer aquest pla o només tinc por de perdre’m alguna cosa?”

Recuperar el control del temps

La clau del JOMO saludable no és rebutjar-ho tot, sinó recuperar la capacitat d’escollir.

Decidir quedar-se a casa, llegir, descansar o dedicar temps a una activitat personal pot ser tan vàlid com sortir o participar en un esdeveniment.

Quan el FOMO genera un malestar intens o persistent, Pamplona explica que la teràpia pot ajudar mitjançant una reestructuració cognitiva, una millor gestió del temps i una revisió de les creences relacionades amb la productivitat, la disponibilitat constant o el rendiment social.

En definitiva, FOMO i JOMO no són malalties, sinó dues maneres molt diferents de relacionar-nos amb els plans, les xarxes socials i la pressió social. El problema apareix quan deixem d’escollir lliurement i comencem a actuar moguts per l’ansietat, la comparació o la por d’estar-nos perdent alguna cosa.