El futur Hospital Clínic crearà un pol biomèdic entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues amb fins a 1.100 nous habitatges

L’arribada del nou Clínic a la Diagonal avança, aproximadament, segons el calendari previst. Les nou institucions que integren el Consorci del Campus Clínic mantenen l’horitzó del 2035 com a data límit perquè el futur centre hospitalari i els principals equipaments que el complementin entrin en funcionament. El mateix Consorci ha donat el vistiplau aquest 2 de setembre a l’avenç del Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de redefinir les prop de 70 hectàrees repartides entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues en les quals es desenvoluparà el centre.

El PDU ha de ser així el full de ruta que modeli la intersecció entre les tres ciutats i la transformi en «un referent internacional en assistència, investigació i formació». Ara, el document es donarà a conèixer a la ciutadania i la previsió és que s’aprovi inicialment durant el primer semestre del 2027, amb l’objectiu que l’aprovació definitiva arribi a principis del 2028.

Més enllà de l’impuls del campus sanitari, que es complementarà amb el pol biomèdic que també es dibuixa en el tram sud de l’Hospitalet –al costat de l’Hospital de Bellvitge–, el pla urbanístic preveu transformar les actuals connexions de transport i, per exemple, desfer el nus entre la Diagonal i la Ronda de Dalt per convertir-lo en un espai més «amable» i ajudar així a redefinir les fronteres entre les diferents urbs implicades.

A més, l’avenç del PDU preveu la construcció d’entre 800 i 1.125 nous habitatges, la meitat dels quals seran protegits, i destinar un 23% del sòl a activitats econòmiques. La idea és que no sigui un pol d’investigació aïllat, sinó que es completi amb diferents usos i funcioni com un barri que, a més, compti amb nous equipaments i noves zones verdes. És a dir, l’objectiu és impulsar un espai de referència sanitari que també doni resposta al projecte d’avingudes metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè la metròpolis barcelonina funcioni més com una ciutat. Una cosa similar al que es va fer ja fa anys en l’àmbit on ara s’ubica la Ciutat de la Justícia.

El nou campus també contempla la prolongació del metro de l’L3. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha licitat aquest dilluns l’actualització del projecte de prolongació de l’L3 des de Zona Universitària, a Barcelona, fins a Esplugues Centre, per la qual cosa compartirà parada amb Sant Joan de Déu.

S’amplien les hectàrees per al Campus

Malgrat que les intencions estan clares, els documents són provisionals i hi ha qüestions encara subjectes a modificacions de cara a l’aprovació inicial. A més, pròximament, el consorci té previst licitar un concurs internacional d’arquitectura que ha de seleccionar l’equip encarregat de redactar el projecte del nou campus. La previsió és que les obres d’urbanització als fins ara terrenys esportius de la Universitat de Barcelona (UB) comencin durant el segon semestre del 2028. En paral·lel, després de la reunió d’aquest 2 de setembre, també s’ha donat a conèixer que Esplugues acollirà la nova facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB. S’ubicarà en uns terrenys contigus al PDU, tot i que no formarà pròpiament part del pla urbanístic.

També es manté la previsió que la inversió per desenvolupar el nou campus se situï en prop dels 1.700 milions d’euros. Això, però, simplement incumbeix al desenvolupament del Clínic i els equipaments que l’acompanyin. Treballs com la transformació de la Diagonal, la Ronda de Dalt o el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Can Rigalt, una actuació «imprescindible» perquè tota l’operació pugui funcionar, però també una de les més complicades, tindran les seves respectives partides econòmiques, que, juntament amb els calendaris, s’acabaran de definir en un Pla d’etapes durant els propers mesos i anys.

Una de les qüestions que encara s’ha de concretar és l’edificabilitat global de l’àmbit, que anirà entre els 860.000 i els 950.000 metres quadrats. Així, un mínim del 63% del sostre edificable total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i d’investigació; al voltant del 23% correspondrà a activitat econòmica vinculada a la salut, la innovació i els serveis avançats; fins a un 10% es reservarà per a habitatge, i el 4% restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.

Pel que fa a la superfície destinada al mateix campus, l’elaboració de l’avenç del PDU ha permès incrementar-la significativament. De les 10 hectàrees plantejades originalment en els criteris bàsics de partida, s’ha passat a un àmbit total de 12,7 hectàrees per als equipaments i les seves activitats complementàries. Això ha permès que l’Hospitalet integri part també dels equipaments sanitaris previstos. De fet, de cara a la segona ciutat de Catalunya, l’avenç en la planificació urbanística ha inclòs una novetat de pes. I és que les institucions implicades han anunciat que el futur Clínic també atendrà la població de la zona nord de l’Hospitalet, una mica més de 150.000 persones. Els veïns dels barris del nord esperen des de fa més de 20 anys un nou hospital general redimensionat a les necessitats de la població actual, una promesa que s’ha anat eternitzant. De fet, bona part dels veïns han de traslladar-se fins a l’Hospital Moisès Broggi per rebre algunes atencions i tractaments mèdics. El nou Clínic s’ubicarà parcialment, als terrenys on estava previst el nou hospital de l’Hospitalet i passarà a assumir l’atenció que fa dues dècades ja havia d’acollir un nou hospital general.

Tot i que tot l’àmbit tindrà una superfície d’uns 500.000 metres quadrats de sostre, al campus principal li correspondran uns 380.000 metres quadrats de sostre per a usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i fins a 120.000 metres quadrats de sostre per a usos complementaris, entre els quals podrà haver-hi una residència per a investigadors i metges interns residents (MIR), espais de suport a l’activitat del campus i altres serveis per als seus usuaris, com ara restauració.