L’AP-7 registra un 33% més de morts després de cinc anys sense peatge

Cinc anys després de la fi dels peatges a Catalunya, el balanç presenta clarobscurs. Entre el gener i l’agost del 2026, les víctimes mortals en el conjunt de la xarxa viària catalana han caigut un 26,2% respecte del 2019 i els ferits greus han baixat un 9,1%. En canvi, si només tenim en compte les vies on van desaparèixer les barreres (AP-7, AP-2, C-32 al Maresme i C-33), els ferits greus s’han duplicat en aquest mateix període, un increment vinculat al fort augment de la mobilitat que han absorbit aquestes autopistes des que van passar a ser gratuïtes.

L’AP-7 és l’exemple més extrem d’aquesta concentració, però forma part d’un fenomen més ampli: la fi dels peatges ha desplaçat trànsit cap a les antigues autopistes de pagament, més segures en termes relatius però també sotmeses ara a una pressió molt més gran. Des que les barreres van desaparèixer, l’1 de setembre del 2021, el trànsit s’ha concentrat cada vegada més a l’AP-7. Amb més trànsit, també han augmentat els problemes.

L’autopista registra més avaries i accidents i alguns trams tenen dificultats per absorbir tot el volum de vehicles que hi circula. L’AP-7 s’ha convertit en una de les principals vies de mobilitat de Catalunya i la seva capacitat està cada vegada més tensionada. En aquesta autopista les víctimes mortals han augmentat un 33% fins a les 12 morts entre l’1 de gener i el 28 d’agost del 2026. Els ferits greus s’han duplicat respecte del mateix període del 2019. A més, les avaries creixen un 40% aquest any i les incidències amb camions un 20% des del 2019.

L’AP-7 suporta actualment fins a 150.000 vehicles diaris, dels quals uns 25.000 són pesants. Un dels exemples més clars es troba a Martorell, on el trànsit ha crescut prop d’un 44%. En aquest punt la intensitat mitjana diària va passar de 79.358 vehicles entre el gener i l’agost del 2019 a 113.929 el 2025. Aquesta concentració de trànsit explica que l’AP-7 lideri el nombre absolut d’incidències. No obstant, des del Servei Català de Trànsit es matisa que, en relació amb l’enorme volum de vehicles que hi circulen, l’autopista manté un dels índexs de perillositat més baixos.

El problema, per tant, no és únicament que hi hagi més accidents, sinó que qualsevol incidència té un impacte més gran quan es produeix en una via que concentra una quantitat de trànsit semblant.

A la sinistralitat s’hi suma un altre problema: les avaries. Entre el gener i el juliol del 2026 es van registrar 483 avaries a l’AP-7, un 40% més que en el mateix període del 2025. L’increment encara és més alt si s’observa el conjunt de les principals vies catalanes, on es van comptabilitzar 1.885 avaries, un 60,1% més que l’any anterior.

El Servei Català de Trànsit apunta, entre altres causes, a l’envelliment del parc mòbil. L’augment de vehicles de segona mà i una flota cada vegada més envellida fan que els problemes mecànics siguin més freqüents.

En una carretera amb la intensitat de l’AP-7, una avaria pot convertir-se ràpidament en una retenció i augmentar el risc d’accidents. La pressió sobre la via no prové, per tant, únicament del nombre de vehicles, sinó també de la dificultat per mantenir una circulació fluida quan apareix qualsevol obstacle.

Camions i motos

L’augment del trànsit pesant és un altre dels factors que condicionen la seguretat de l’AP-7. Les incidències amb camions implicats van passar de 979 el 2019 a 1.177 el 2025. Dins d’aquest col·lectiu, a més, les incidències protagonitzades per conductors de països de fora de la UE gairebé s’han duplicat, passant de 105 a 194. Trànsit reclama una formació més específica per a aquests professionals. Però els camions no són els únics protagonistes dels accidents a l’AP-7. De les 12 persones que han mort aquest any a l’autopista, set eren motoristes, que es converteixen així en el col·lectiu amb més víctimes mortals en aquesta carretera.

Un dels punts que més preocupa Trànsit és el tram central de l’AP-7, entre el Papiol i Mollet del Vallès. Des del 2022, la velocitat està limitada a 100 km/h entre Granollers i el Papiol per reduir la sinistralitat. La mesura ha permès rebaixar les incidències, però el Servei Català de Trànsit considera que no és suficient perquè existeix un problema estructural de la mateixa autopista.