El futur pol biomèdic del Clínic tindrà un miler de nous habitatges

L’arribada del nou Clínic a la Diagonal avança segons el calendari previst. Les nou institucions que integren el Consorci del Campus Clínic mantenen l’horitzó del 2035 com a data límit perquè el futur centre hospitalari i els principals equipaments que el complementin entrin en funcionament. El mateix consorci va donar el vistiplau ahir a l’avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) que ha de redefinir les prop de 70 hectàrees repartides entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues en les quals es desenvoluparà el centre.

El PDU ha de ser així el full de ruta que modeli la intersecció entre les tres ciutats i la transformi en "un referent internacional en assistència, investigació i formació". Ara, el document es donarà a conèixer a la ciutadania i la previsió és que s’aprovi d’entrada el primer semestre del 2027, amb l’objectiu que l’aprovació definitiva sigui a principis del 2028. "Projectes com el del Clínic passen un cop cada 100 anys", va reivindicar ahir el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, després d’una reunió amb el consell general del consorci. Més enllà de l’impuls del campus sanitari, que es complementarà amb el pol biomèdic que també es dibuixa al tram sud de l’Hospitalet –al costat de l’Hospital de Bellvitge–, el pla urbanístic preveu transformar les actuals connexions de transport i, per exemple, desfer el nus entre la Diagonal i la Ronda de Dalt per convertir-lo en un espai més "amable" i redefinir les fronteres entre les diferents urbs implicades.

Espai de referència

A més, l’avanç del PDU del Clínic preveu la construcció d’entre 800 i 1.125 nous habitatges –dels quals la meitat seran protegits– i destinar un 23% del sòl a activitats econòmiques. La idea és que no sigui un pol d’investigació aïllat, sinó que es completi amb diferents usos i funcioni com un barri que, a més, compti amb nous equipaments i zones verdes. És a dir, l’objectiu és impulsar un espai de referència sanitari que també doni resposta al projecte d’avingudes metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè la metròpolis barcelonina funcioni més com una ciutat. Una cosa similar al que es va fer ja fa anys en l’àmbit on ara s’ubica la Ciutat de la Justícia.

El mateix conseller va recordar que fa just 120 anys es va inaugurar l’actual Clínic a l’Eixample, després que l’Hospital de la Santa Creu es quedés petit per a l’atenció que ja llavors requeria. Aquest salt a l’Eixample va acompanyar el creixement de la ciutat i va permetre redimensionar els serveis mentre s’edificava un nou barri. D’alguna manera, el nou salt fet pel Clínic, ara, a la frontera amb l’Hospitalet i Esplugues, funciona també com a metàfora del camí cap a la ciutat metropolitana que ha d’afrontar conjuntament els reptes assistencials, econòmics i d’habitatge dels pròxims anys.

El nou campus també contempla la prolongació del metro de l’L3 (verda). El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha modificat la prolongació de l’L3 des de Zona Universitària, a Barcelona, perquè a més de donar servei a Sant Joan de Déu –com ja estava previst– tingui una sortida al futur campus i faciliti així la mobilitat de treballadors i veïns.

Malgrat que les intencions estan clares, els documents són encara provisionals i hi ha qüestions encara subjectes a modificacions de cara a l’aprovació inicial. A més, pròximament, el consorci té previst licitar un concurs internacional d’arquitectura que ha de seleccionar l’equip encarregat de redactar el projecte del nou campus. La previsió és que les obres d’urbanització als fins ara terrenys esportius de la Universitat de Barcelona (UB) comencin durant el segon semestre del 2028. En paral·lel, després de la reunió d’ahir, també es va donar a conèixer que Esplugues acollirà la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB. S’ubicarà en uns terrenys contigus al PDU, tot i que no formarà pròpiament part del pla urbanístic.

També es manté la previsió que la inversió per desenvolupar el nou campus se situï en prop dels 1.700 milions. Això, no obstant, simplement incumbeix al desenvolupament del Clínic i els equipaments que l’acompanyin. Treballs com la transformació de la Diagonal, la Ronda de Dalt o el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Can Rigalt –un moviment "imprescindible" però també un dels més complicats– tindran les seves respectives partides econòmiques, que, juntament amb els calendaris, s’acabaran de definir en un Pla d’etapes durant els pròxims mesos i anys.

Una de les qüestions que encara s’han de concretar és l’edificabilitat global de l’àmbit, que anirà entre els 860.000 i els 950.000 m2 . Amb tot, un mínim del 63% del sostre edificable total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i d’investigació; al voltant del 23% correspondrà a activitat econòmica vinculada a la salut, la innovació i els serveis avançats; fins a un 10% es reservarà per a habitatge, i el 4% restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.

Pel que fa a la superfície destinada al mateix campus, l’elaboració de l’avanç del PDU ha permès incrementar-la significativament. De les 10 hectàrees plantejades originalment en els criteris bàsics de partida s’ha passat a un àmbit total de 12,7 hectàrees per als equipaments sanitaris o d’investigació i les seves activitats complementàries. Això ha permès que l’Hospitalet integri part també dels equipaments sanitaris previstos. De fet, de cara a la segona ciutat de Catalunya, l’avanç en la planificació urbanística ha inclòs una novetat de pes.

Servei a l’Hospitalet

Les institucions implicades van anunciar que el futur Clínic també atendrà la població de la zona nord de l’Hospitalet –una mica més de 150.000 persones–. Els veïns dels barris del nord esperen des de fa més de 20 anys un nou hospital general redimensionat a les necessitats de la població actual. El nou Clínic s’ubicarà de manera parcial als terrenys on estava previst el nou hospital de l’Hospitalet i passarà a assumir l’atenció que fa dues dècades ja havia de prestar.

Subscriu-te per seguir llegint