Gairebé 67.000 nens i adolescents en situació de vulnerabilitat afronten aquest curs amb l'acompanyament de CaixaProinfància, un programa que combina reforç educatiu, atenció psicològica i ajuda a les famílies per intentar que la pobresa no determini també la seva trajectòria escolar.
Gairebé 67.000 nens i adolescents en situació de vulnerabilitat afronten aquest curs amb l'acompanyament de CaixaProinfància, un programa que combina reforç educatiu, atenció psicològica i ajuda a les famílies per intentar que la pobresa no determini també la seva trajectòria escolar.
BeContent
Setembre té alguna cosa de ritual: preparar les motxilles, les llibretes, famílies que recuperen horaris que durant l'estiu semblaven suspesos… Però la tornada a l'escola no significa el mateix a totes les llars. Per a algunes d'aquestes famílies, començar el curs implica fer números fins i tot abans de creuar la porta de l'aula. Una motxilla, uns quaderns, material escolar, activitats o simplement garantir una alimentació adequada es poden convertir en despeses difícils d'assumir quan l'economia familiar ja viu al límit.
En aquesta realitat es mouen aquest curs prop de 67.000 nens, nenes i adolescents atesos per CaixaProinfància, el programa de la Fundació ”la Caixa” destinat a famílies en situació de vulnerabilitat. La motxilla que reben en començar les classes és probablement el seu element més visible. Però només és una petita part d'una intervenció que es prolonga durant tot l'any.
L'objectiu no és només que un nen arribi a l'aula amb llapis i quaderns. El programa combina reforç educatiu, atenció psicològica i logopèdica, activitats de lleure i tallers destinats a famílies. També contempla ajuts per a necessitats bàsiques com alimentació, higiene infantil, ulleres i audiòfons. La lògica que hi ha al darrere és senzilla: quan les dificultats econòmiques entren a casa, poques vegades es queden fora de l'escola.
Poden aparèixer problemes per seguir el ritme de la classe, dificultats emocionals, manca d’espais adequats per estudiar o la impossibilitat de participar en activitats que per a altres companys formen part de la normalitat. Per això CaixaProinfància planteja l'acompanyament des de diferents dimensions de la vida del menor i no únicament des del rendiment acadèmic.
Amb l'arribada del nou curs, aquesta intervenció es fa especialment tangible mitjançant el lliurament de kits escolars adaptats a les diferents etapes educatives, amb motxilla i material per tornar a les aules. “Volem que tots els nens i les nenes puguin començar el curs amb els recursos i l'acompanyament que necessiten per aprendre i desenvolupar-se”, assenyala Marc Simón, subdirector general de la Fundació ”la Caixa”.
Darrere d'aquesta frase hi ha una qüestió que transcendeix la tornada a l'escola: fins a quin punt les circumstàncies econòmiques d'una família acaben condicionant les oportunitats educatives dels fills.
A Espanya, un de cada tres menors es troba en risc de pobresa o exclusió social, segons les dades recollides al programa. La xifra permet entendre per què la desigualtat infantil no es limita a la renda disponible en una llar. Es manifesta també en les possibilitats d’estudiar, relacionar-se, participar en activitats extraescolars o disposar de suport quan apareixen dificultats.
L'educació és un dels llocs on aquesta bretxa es pot eixamplar, però també un dels espais des dels quals intentar reduir-la. Les dades de CaixaProinfància apunten en aquesta direcció. Segons els resultats del programa, el 84,7% dels joves participants obtenen el títol d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), un percentatge 2,6 punts superior a la mitjana nacional.
La xifra adquireix un significat especial perquè l'abandonament escolar es pot convertir en un dels mecanismes que perpetuen la pobresa: menys formació sol implicar menys possibilitats laborals i, amb elles, més dificultats per escapar de la precarietat. Trencar aquest cercle requereix temps. I també una xarxa.
CaixaProinfància treballa actualment en 155 municipis de totes les comunitats autònomes, a més de Ceuta i Melilla. Però no ho fa sola. El programa s'articula mitjançant una xarxa de 475 entitats socials que treballen en coordinació amb centres educatius i administracions públiques.
Aquest model permet que l’ajuda no sigui idèntica en tots els casos. Les necessitats d’un nen amb dificultats d’aprenentatge poden ser diferents de les d’un altre que travessa una situació emocional complicada o d’una família que necessita suport per cobrir despeses bàsiques. L'acompanyament intenta adaptar-se a cada context.
El programa disposa d'un pressupost anual proper als 82 milions d'euros i, des de la posada en marxa el 2007, ha atès més de 400.000 nens i adolescents en situació de vulnerabilitat. Són xifres grans per a una realitat que, tot i això, sol expressar-se en escenes petites.
Una mare participant en el programa ho resumeix des d'una experiència molt més quotidiana. Gràcies a l'acompanyament rebut, explica, el seu fill ha pogut accedir a activitats que fins aleshores quedaven fora de les possibilitats econòmiques de la família. Amb el temps, assegura, ha guanyat autoestima i se sent més segur a l'escola. Aquest canvi és difícil de mesurar amb la precisió d'una estadística, però apunta a una altra dimensió de la pobresa infantil: la sensació de quedar al marge.
No poder fer el que fan els companys, no disposar dels mateixos recursos o percebre les dificultats econòmiques a casa pot acabar afectant també la manera com un nen es relaciona amb si mateix i amb els altres. Per això, els programes contra la pobresa infantil han anat ampliant la seva mirada. Ja no es tracta únicament de respondre a una carència econòmica concreta, sinó de construir entorns capaços de sostenir el menor durant una etapa decisiva del seu desenvolupament.
CaixaProinfància forma part d'una estratègia social més àmplia de la Fundació ”la Caixa”, que inclou les Convocatòries de Projectes Socials i el programa Més Infància, cofinançat amb el Fons Social Europeu. Durant el 2026, l'entitat preveu destinar més de 700 milions d'euros a programes de transformació social.
Però darrere de pressupostos, xarxes d'entitats i percentatges escolars queda una pregunta més difícil de respondre: com pot determinar el futur d'una persona la llar on neix. La pobresa infantil poques vegades té una única conseqüència. Pot afectar l'alimentació, el benestar emocional, les relacions familiars i, especialment, les oportunitats educatives.
Per això aquesta lluita també és una carrera contra el temps. I és que quan un nen abandona prematurament els estudis, acumula anys de dificultats o creix convençut que determinades oportunitats no estan fetes per a ell, la desigualtat ja ha recorregut bona part del camí. Per això, potser la imatge més significativa d'aquest inici de curs no és la d'una motxilla nova. És la d'un nen entrant a classe en condicions una mica més semblants a les de qui s'asseu al costat.
Perquè, abans que comenci la primera lliçó del curs, hi ha una assignatura que milers de famílies fa anys que intenten aprovar: que el lloc del qual un ve no decideixi fins on pot arribar.