El 30 d'abril del 2002 va començar per a Déborah Fernández-Cervera, de 22 anys, sense sobresalts aparents. Com cada matí va acudir a l'escola on estudiava disseny gràfic. Creativa i apassionada de la fotografia i les arts plàstiques, estava en el seu últim curs. Aquell dia, no obstant això, se'n va anar abans de classe. Va dir que es trobava malament. Va estar-se al seu domicili a l'avinguda Atlántida d'Alcabre (Vigo) i, al migdia, va acudir a la perruqueria. Tenia cita per depilar-se.

Avançada la tarda va sortir a córrer. Es va enfundar en roba esportiva i va anar a fer footing per l'entorn de la platja de Samil. Una part del recorregut el va compartir amb una cosina, una de les últimes persones que la situa aquell dia. Era vigília de dia festiu, però la jove, en acomiadar-se de la seva familiar a l'altura del pont del Lagares, li va dir que aquella nit no pensava sortir. Que aniria al videoclub i agafaria una pel·lícula. Es quedaria a casa a veure 'Amelie'. Però mai va arribar a llogar aquesta comèdia romàntica francesa. Ni va anar al videoclub ni va arribar a casa.

Després de deixar la seva cosina, va emprendre el camí de tornada. Un conegut es va creuar amb ella al revolt de l'escorxador, a la zona d'Alcabre, quan només li faltaven uns centenars de metres per arribar a l'habitatge. Eren les 20:45 hores. I en aquesta zona se li va perdre la pista. Ningú va veure res. Cap moviment estrany en una carretera de platges i habitualment transitada que permetés en els dies posteriors aventurar qui s'havia creuat al seu camí i què li havia passat.

Van simular un crim sexual

Deu dies després, quan la jove ja hauria d'haver complert els 23 anys, el seu cos despullat va aparèixer en una cuneta d'O Rosal (Pontevedra), a 10 quilòmetres de casa seva, cobert per fulles d'acàcies enmig de pistes falses (un preservatiu utilitzat al costat d'una funda, un mocador de paper i un cordó verd sota el cos), una escena fictícia creada per simular un mòbil sexual. La sospita és que l'autor fins i tot va introduir «post mortem» el semen a la vagina de la noia, «de forma artificial». «Jo tinc claríssim que la Déborah puja al cotxe amb algú conegut. És una cosa claríssima. Segurament amb algú amb qui havia quedat prèviament. Després hi ha una prova pericial mèdica del nostre forense que contra qualsevol punt de vista és una mort violenta. Això és el que nosaltres tenim claríssim». Aquestes són les paraules d'Ignacio Pérez Amoedo, que juntament amb el seu germà Ramón són els advocats que lluiten de bracet de la família de la Déborah per descobrir què li va passar a la jove.

El seu ex-xicot: principal sospitós

I és que les incògnites que envolten aquest cas sumen tantes com els anys que el cas porta en investigació, això sí, no sempre obert. La causa va estar arxivada durant gairebé deu anys perquè no es va dirigir la investigació judicial cap a cap persona. Tot i que policialment, sí que tenien una persona al cap: el seu ex-xicot. Les múltiples contradiccions en les seves declaracions sobre la nit de la desaparició de la jove en seu policial el van situar com el principal sospitós, si bé, el jutjat no ho va considerar prou motiu per citar-lo en qualitat d'investigat. El fet de no poder concretar la causa de la mort de la Déborah tampoc va ajudar en aquesta investigació. I és que el cos no tenia signes de violència ni d'agressió sexual. Els forenses van aventurar dues hipòtesis. Una, la mort sobtada. Els pròxims a la Déborah rebutgen aquesta possibilitat.

El mateix informe de la necròpsia sembla identificar-la com a opció remota. «No s'aprecien alteracions morfològiques miocardíaques en l'origen de les coronàries, vàlvules o sistema de conducció que puguin ser causa de mort sobtada», detallen. Més enllà dels tecnicismes de la tècnica forense, la germana de la jove recorre a la lògica: «Si ets amb algú i aquesta persona es mor no tens res a ocultar; el lògic és que truquis a una ambulància», afirmava llavors Rosa Fernández-Cervera.

Mort per sufocació

L'altra hipòtesi va ser la mort violenta per sufocació. Els especialistes que van examinar el cos no van trobar fractures ni senyals típics d'estrangulació a la llengua, la laringe o la tràquea. Tot i això, no descarten la «sufocació per oclusió d'orificis respiratoris» amb un objecte tou. I això, pensa la família, s'aproxima molt més a la realitat. Perquè tots estaven i continuen convençuts que la Déborah va ser víctima d'un homicidi. Després d'una àrdua lluita i diverses mobilitzacions, a finals del 2019 la família va aconseguir la reobertura del cas: Des d'aleshores el Jutjat núm. 2 de Tui va prendre declaració a més d'una vintena de testimonis (entre ells els pares del seu ex-xicot) i va efectuar altres diligències, entre aquestes la més que dolorosa exhumació del cos.

Signes de defensa

Va ser la família de la Déborah que la va demanar després d'entregar al tribunal un informe pericial fet per un prestigiós criminòleg i forense, Aitor Curiel, que conclou que la Déborah no va morir per causes naturals, sinó que la causa de la seva mort va ser violenta, concretament per asfíxia per sufocació amb un objecte tou. Entre les seves troballes també va destacar lesions de caràcter vital que podrien ser indicatives d'un intent de defensa per part de la jove.

Precisament, el gran objectiu actual del cas és acreditar aquesta etiologia homicida, una cosa en què l'exhumació tindrà un paper clau. I és que després de 19 anys el cos estava «deteriorat», de les ungles es van poder extreure restes biològiques vàlides per ser comparades amb alguns objectes com cabells, cordes i fibres recollides al lloc del crim i en un bagul congelador (se sospita que la jove va estar oculta durant dies en un lloc fred i fosc). L'equip legal de la família també va proposar al jutjat acarar aquestes restes amb més de 30 persones per mirar d'assetjar la persona que va intervenir en la mort de la jove de Vigo.

El cas prescriurà al maig

L'Institut Toxicològic de Madrid encara està analitzant aquests vestigis trobats al cadàver de la Déborah a la recerca de l'ADN, però amb la vista posada el maig del 2022; una data marcada amb temor al calendari de la família: es complirien 20 anys del crim i per tant el cas prescriuria sense trobar l'assassí o homicida de la jove. Un resultat positiu podria desembocar en una imputació i, amb això, la paràlisi dels terminis legals. «Nosaltres ho barallarem fins a l'últim minut, fins a l'últim segon de complir-se els 20 anys. Això sens dubte. Anirem fins al final. No sé si arribarem a una imputació. Només volem saber la veritat, només volem justícia per a la Déborah», diu Pérez Amoedo.