25 persones denuncien cada hora haver estat víctimes d'estafes o fraus en línia a Espanya. Són gairebé sis-centes persones cada dia. En 2019, últim any amb dades oficials, 216.000 ciutadans es van atrevir a denunciar que van patir aquests enganys, segons les dades oficials als quals ha tingut accés Cas Obert. Moltes víctimes no denuncien per vergonya (si es tracta d'estafes amb un esquer o contingut sexual), per mandra (perquè han perdut una quantitat petita de diners i no els compensa sotmetre's als tràmits legals i burocràtics) o per altres motius.
Aquesta xifra de denúncies implica que entre 2016 i 2019 les víctimes d'aquesta mena d'estafes van pujar "un 136 per cent", segons explica el Comissari García-Serrano, cap de la brigada de lluita contra el frau en línia de la Policia Nacional. Cap altre tipus de delictes ha registrat un augment tan espectacular a Espanya en els últims anys. Aquest investigador assenyala que les dades de 2020 no seran extrapolables ni significatives d'una tendència a causa dels tres mesos de tancament per la pandèmia del coronavirus.
Món real
La majoria de les estafes en línia més utilitzades a Espanya són una "translació" d'altres estafes que es feien ja en el món físic. Una de les més utilitzades pels delinqüents és enviar un missatge suplantant a grans empreses com Microsoft, Amazon o Netflix… en el qual ens avisen que han bloquejat els nostres comptes per un atac o una fallada i ens demanen les nostres dades per a tornar a tenir accés a ells. Si accedim, obrim la porta a l'estafa.
En altres ocasions, els delinqüents enganyen mitjançant el smishing. Consisteix a enviar-nos un sms o correu al nostre telèfon mòbil en el qual ens feliciten perquè hem obtingut un premi o ens avisen que ens arribarà aviat un paquet amb la compra o el material que hem demanat, encara que no hàgim demanat res. Tot per a obtenir les nostres dades.
Bases de dades
Les xarxes d'estafes en línia aconsegueixen dades de milers de targetes de crèdit, no fa falta que les perdem o ens les robin. Poden comprar-les a la internet fosca (deep web) com va passar amb la base de dades (i targetes) de clients d'una companyia aèria amb base en un país de Sud-amèrica. També s'aconsegueixen en "punts de compromís", com una botiga o un comerç on hem pagat amb la nostra targeta; fins i tot una compra amb targeta en un establiment de menjar a domicili pot servir per a obrir la porta a l'estafa.
Els lloguers d'apartaments de vacances que no existeixen, el skimming, el soldat americà en dificultats, la brasilera desvalguda... són uns altres dels enganys més utilitzats i eficaços a Espanya. En casos de catàstrofes o esdeveniments esportius, com uns Jocs Olímpics, la final de la Champions League o unes inundacions, els delinqüents poden crear campanyes de recollides falses de fons, ja sigui per a hospitals o vendre entrades. Quan l'emergència decau o l'esdeveniment esportiu s'acosta, la pàgina desapareix.
I una altra estafa amb milers de víctimes és el sexting. S'inicia quan algú busca pàgines explícites de sexe. Després que l'incaut navegui o xategi amb alguna jove suposadament interessada en alguna cosa més, algú ens amenaça amb difondre-ho si no paguem el xantatge, gairebé sempre en bitcoins. Cas Obert difondrà en les properes setmanes una radiografia dels enganys més comuns, els trucs dels delinqüents i els mètodes per a evitar caure en els seus paranys.
