Són les 3.31 hores del 7 de novembre de 2019. "Mare, ja sóc a casa del noi". 3.32 hores, Marta Calvo envia des del seu telèfon mòbil al de la seva mare, via Whatsapp, la ubicació en la qual es troba. A les 5.55, és la seva última connexió a dades i, a les 12.03, el seu telèfon se silencia per sempre. Aquesta geolocalització, que la jove, de 25 anys, va remetre a la seva mare gràcies a la insistència d'aquesta com a mesura de seguretat quan se cités amb algú fora de casa seva acabaria sent la principal eina per acusar el seu presumpte assassí, Jorge Ignacio P. J., qui el dilluns compleix 38 anys. Dos anys de recerques d'especialistes de la Guàrdia Civil en Homicidis de la Comandància de València i de la Unitat Central Operativa (UCO) han permès reunir desenes de toms en el Jutjat d'Instrucció 20 de València que contenen proves, evidències i desenes de declaracions per sustentar una fundada acusació contra Jorge Ignacio P. J. per fins a 37 delictes, la majoria d'ells molt greus: tres assassinats consumats, vuit intentats, onze agressions sexuals... És una bona feina, però cap dels investigadors se sent satisfet: dos anys després, i quan ja no queden més que uns pocs mesos per al judici amb jurat, no han pogut complir la seva promesa de retornar-li el cadàver a la mare de Marta.

L'acusat va romandre 21 dies fugit. Tres setmanes en les quals va preparar al detall, segurament amb assessorament, el relat que anava a explicar. Es va entregar la matinada del 4 de desembre a la caserna de Carcaixent, l'únic obert a la nit en tota la zona. Va dir portar aquests 21 dies malvivint entre cases abandonades i la muntanya, sense l'ajuda de ningú. La seva primera mentida. Les seves robes no només estaven netes i sense arrugues, sinó que el seu aspecte era saludable i fins i tot higiènicament impecable. Excepte unes poques taques de fang a les sabates i als baixos dels camals. La seva segona mentida: va afirmar que la noia havia mort «accidentalment» després d'una nit de cocaïna, alcohol i sexe, que s'havia espantat pels seus antecedents com a narcotraficant i l'havia esquarterat.

UNA MENTIDA DARRERE D'UNA ALTRA

Va donar la ubicació dels contenidors a Alzira i Silla on va afirmar haver llançat les bosses amb les restes, però va cometre un error: part d'aquesta història era impossible perquè les escombraries de la capital de la Ribera van a parar a una planta de tractament, la de Guadassuar, tan capdavantera i tecnològica que feia impossible que haguessin passat per la seva cinta restes de la grandària que va descriure. Així i tot, la Guàrdia Civil va fiar a aquesta declaració la cerca del cos en l'altre abocador implicat en la seva versió, el de Dos Aguas, on haurien arribat les bosses dipositades a Silla. Van remoure al mil·límetre 16.800 tones mètriques de deixalles durant vuit llargs mesos. Ni rastre del cos. Per això estava tan tranquil Jorge Ignacio P. J. a la presó, mentre els agents rasclaven les escombraries amb fred o calor, amb pluja o vent, en festius o laborables? La resposta és òbvia. Així les coses, la pregunta del milió. On està Marta? Què havia fet en realitat amb el cadàver? Per què no estava col·laborant en la seva localització? Només per l'ànim de portar més dolor a la seva família?

Aquesta resposta també resulta bastant evident. Sense cadàver, anava a aferrar-se com un nàufrag a la seva versió quasi pueril que la mort havia estat accidental i que s'havia limitat a desfer-se del cos. Ideava sortejar la condemna que li correspon al que els investigadors, la fiscal i totes les acusacions estan convençudes que va passar: va provocar la seva mort de manera voluntària administrant-li cocaïna en roca i en grans quantitats en els genitals sense el seu consentiment després d'haver vençut la seva voluntat amb alguna altra substància estupefaent. L'avantatge inicial que creia tenir —sense cos no hi ha autòpsia— se li va esfumar quan la recerca no només va permetre relacionar-ho amb dues morts més, les de Lady Marcela Vargas i Arliene Ramos, sinó que, a més, vuit dones van vèncer l'estigma de la prostitució i van fer el pas per denunciar davant la Guàrdia Civil que a elles els havia fet exactament el mateix, que es van veure a les portes de la mort i que només l'atzar els havia ajudat a sortir vives de les seves cites sexuals amb Jorge Ignacio P. J.

En aquest punt, es va fer necessari tornar a revisar al mil·límetre aquests set dies que van seguir a la mort de Marta i que van acabar quan Jorge Ignacio es va esfumar de l'Ollería i de Manuel. Per això, han analitzat, entre altres coses, les nou línies de telefonia mòbil que l'acusat mantenia actives en aquell temps. Gràcies a aquest estudi del trànsit de trucades i dades i de les connexions als repetidors han trobat forats en la seva declaració que, si bé encara no han permès localitzar el cos de la jove d'Estivella, sí que mantenen obertes línies que poden dur no només a recuperar el cadàver de Marta, sinó, també, a donar amb qui li va prestar ajuda aquells dies. El primer d'aquests forats és la seva permanència, durant gairebé tres hores, al voltant de Senyera, un fet que va ocultar deliberadament en l'única declaració que ha prestat fins ara, la del dia que es va entregar. Aquesta informació va permetre, per exemple, la cerca en l'abocador il·legal situat en terme de Castelló, a un parell de quilòmetres, en realitat, de la casa on presumptament la va matar.

QUI EL VA ACOLLIR A CASTELLÓ?

No és l'única informació nova. D'aquesta intensa anàlisi han emergit més dades, com que, almenys la nit de l'11 al 12 de novembre, també l'anterior i la següent, les va passar en algun punt del municipi de Castelló i no a la seva casa de Manuel, com es creia. I hi ha més: entre el dilluns, 11, i el dimecres, 13, quan desapareix del mapa fins a la seva entrega, protagonitza un frenètic anar i venir no només per l'àrea per la qual es movia en aquell moment —acudeix diverses vegades a Xàtiva i a altres punts entre la capital de la Costera i els dos municipis en els quals tenia casa llogada, Manuel i l'Ollería—, sinó, i sobretot, per València, on arriba fins i tot a anar dues vegades en un dia per tornar després al seu amagatall a la Ribera. A qui visitava amb tanta assiduïtat?

En aquells dies, una de les seves màximes prioritats és desfer-se del Volkswagen Passat a bord del qual havia portat a Marta des de València a Manuel en la matinada del 7 de novembre. Aquesta és una de les raons dels viatges a la capital de la Costera, on hi ha la gestoria que feia servir per als seus tripijocs amb els cotxes, i a València o al Puig, però de moment no hi ha explicació per les seves visites llampec a Mislata, Paterna o Quart de Poblet, per exemple. Finalment, aquell 13 de novembre, dimecres, una vegada que s'ha desfet del Passat i té organitzada la seva fugida després d'haver-se assegurat que localitzar el cos de la seva última víctima no seria fàcil sense la seva ajuda, se'n va anar a València. Ho va fer amb tren des de la Pobla Llarga. A la ciutat es frena en sec la recerca de la Guàrdia Civil a partir de l'anàlisi dels seus telèfons perquè, només arribar, es va desfer de tots els terminals llançant-los a contenidors del centre de la ciutat. De tots, menys d'un.