És nét d'un contraalmirall de l'Armada, nebot del comte Torata i, segons presumia ell mateix fa uns anys, la seva família és amiga de l'actual rei d'Espanya, Felip VI. Amb aquesta carta de presentació, els senyors de Garonda van veure en Luis Rodríguez-Toubes, un jove de 22 anys, la persona idònia perquè els ajudés a ampliar el seu patrimoni: quinze finques repartides per Mallorca i valorades en 38 milions d'euros. Per a Juan Ferrando i Ana María Bennaser, un matrimoni de 67 i 58 anys, sense fills, tots dos descendents de terratinents mallorquins dels qui van heretar una fortuna, el Luisito, com el coneixien de manera afectuosa, a més era el nét del metge de la família i el fill de Catalina Roselló, la veïna de la seva casa d'estiu.
LA CASA DE LA CRIADA
Aquesta confiança va portar el matrimoni, de poca formació, a obrir les portes de casa seva a Rodríguez-Toubes el 2011, quan el jove va arribar amb una oferta molt atractiva: «Ens va vendre per 30.000 euros la casa de la criada, que és una propietat semienderrocada contigua a la casa de la senyora, la finca del costat del nostre xalet davant el club nàutic de S'Estanyol» afirmaria Bennaser davant el jutge un any després. «La hi vam comprar perquè ens va dir que també tenia certs drets per a la compra preferent de la casa de la senyora, llavors propietat de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani. Abans havia sigut de la seva mare, Catalina, però quan la va vendre, el nou propietari no en va pagar la totalitat del preu. El Luis ens va convèncer que ell, com apoderat de la seva mare, obtindria millor preu per la compra», va dir la dona.
UN MILIÓ D'EUROS
El preu es va fixar en un milió d'euros, tanmateix el matrimoni, que va anar entregant diferents xecs al Luis, només va poder reunir 700.000 euros. «Llavors ens va dir que no ens podíem fer enrere o perdríem tot el que havíem pagat», va afirmar la senyora. Així va ser com van accedir a donar gairebé tots els seus immobles al fill de la Catalina, entre ells diverses cases que la parella tenia llogades en aquell moment. L'objectiu era, segons els va convèncer el Luisito, que el jove pogués aparentar solvència davant el banc i aconseguir així, juntament amb uns suposats bons que ell tenia en la CAM, que l'operació tirés endavant. «El Luis ens va dir que ell guardaria les escriptures en un calaix i ens les entregaria juntament amb la casa. La cessió era fictícia, només per exhibir davant la CAM», va afirmar la dona.
TRES NOTARIS
Les donacions es van fer davant tres notaris diferents, tots ells proposats pel jove: «El Luis em deia abans d'entrar a les notaries el que em preguntarien i el que jo havia de contestar», va dir Bennaser. Aquell mateix estiu es va destapar l'engany. Una comissió judicial es va presentar a S'Estanyol per canviar els panys de la casa de la criada i la de la senyora, per a sorpresa de la parella: «Els vaig explicar que acabava de comprar una d'aquestes cases i estava en tràmits de comprar l'altra. Em van respondre: Això és una estafa. Llavors, vaig trucar al Luis per demanar-li explicacions i em va contestar: No tinc diners per tirar enrere aquests negocis». Llavors els senyors de Garonda van saber que no hi havia cap acord entre el banc i el Luis. També es van sorprendre en descobrir que havien assumit, sense saber-ho, els impostos derivats de les donacions, a més de no reservar-se l'usdefruit de les seves propietats (el dret a gaudir-ne mentre visquessin), ni tan sols el de la mateixa casa on vivien a Llucmajor.
MEDICAMENTS
La següent cita del matrimoni amb Rodríguez-Toubes ja va ser al jutjat, on el Luisito va ser imputat. Davant el jutge, la dona va recordar més detalls de les seves reunions amb el jove: «El Luis sempre anava amb presses. En aquella època, jo tenia pneumònia i prenia medicaments després dels àpats. Ell sempre venia a aquella hora dient que havia de marxar i demanant que li firmés un document sense importància». El Luisito, d'uns vint anys, convertit en un milionari de la nit al dia, es va defensar als tribunals: «Un dia em van dir que no tenien fills i que els agradaria que el seu patrimoni quedés en algú de la seva mateixa corda, de la seva mateixa classe social. Llucmajor és un poble petit i hi havia quatre famílies que destacaven: la d'ells, la de la meva mare i alguna més».
«EM TENIEN AFECTE»
- «¿Per què el van triar a vostè?», el va preguntar el fiscal durant el judici. I Rodríguez- Toubes, un nen consentit que va deixar els seus estudis a 18 anys i no havia treballat mai, va respondre:
- «No ho sé. Això els ho ha de preguntar a ells. També s'ho preguntaven els notaris. Són persones una mica particulars, han viscut tota la vida del patrimoni, no era gent que treballés. Jo els tractava, em veien de la seva mateixa condició i em tenien afecte».
«QUE EM QUEDÉS A PROP I ELS CUIDÉS»
En declaracions a la revista 'Interviú', el Luisito va afegir: «Ells estaven sols, m'estimaven com un fill i van pensar que les donacions eren la forma que em comprometés amb ells, la manera que em quedés a prop i els cuidés». En el seu judici, ni rastre del Rolex ni de les ulleres Dior que durant mesos el van acompanyar en tantes entrevistes ofertes en televisió i fins i tot a la revista 'Vanity Fair', per a la qual va fer de model quan ja estava sent investigat i havia sigut detingut diverses vegades per apropiació indeguda i estafa. Una altra aristòcrata havia denunciat el jove i la seva mare per emportar-se una còmoda del segle XVIII valorada en 60.000 euros i altres antiguitats. «Un dia normal m'aixeco sobre les 11.30 i esmorzo. Després truco per telèfon per saber com van les coses en els meus comptes bancaris i me'n vaig a comprar», presumia llavors en una de les seves intervencions, en què va detallar com era la seva vida entre Madrid, Barcelona i Londres.
EL PETIT NICOLÁS
En les seves entrevistes, el Luisito es queixava que el comparessin amb el Petit Nicolás, el jove madrileny condemnat, entre altres assumptes, per fer-se passar per emissari del Rei: «Ell és un universitari que procedeix d'una família humil i jo no, jo no estudio i la meva família sempre ha estat molt ben posicionada». L'Audiència de Palma va condemnar el jove a set anys de presó per estafa el desembre del 2015. Segons la sentència, el Luisito, a qui Ferrando i Bennaser coneixien des de petit, es va aprofitar que la parella confiava cegament en ell per desposseir-los del seu patrimoni, sabent que «eren persones peculiars, de poca formació cultural, que quan confien en algú, ho fan amb confiança plena». El tribunal va ordenar anul·lar totes les donacions i tornar les finques als seus legítims propietaris. També va condemnar el Luisito i la seva mare a pagar una indemnització conjunta de 389.154 euros que, segons ha pogut saber CASO ABIERTO, ja han abonat de forma íntegra.
EN RECERCA I CAPTURA
L'octubre del 2016 el Tribunal Suprem va confirmar la sentència i va ordenar el seu ingrés immediat a la presó. Llavors, el Luisito, en un últim gir de guió de la pel·lícula que va protagonitzar durant anys, va desaparèixer. Almenys, durant uns dies, la justícia no el va trobar a cap dels seus domicilis i va ordenar la seva recerca i captura. El novembre del 2016, el jove va deixar la seva ostentosa vida en hotels de luxe i es va presentar voluntàriament per complir la seva condemna. Això sí, per a això, va triar la presó de Mas d'Enric, a Tarragona, un dels centres penitenciaris més moderns d'Europa, proveïda de piscina olímpica. Cinc anys després, segons ha pogut confirmar CASO ABIERTO de fonts penitenciàries, el Luisito ja ha sortit de presó i està en llibertat condicional.
