Dos anys de presó. Aquest és el temps de condemna que s'ha estalviat un conductor novell de 18 anys per anar-se'n a casa seva després d'atropellar a una noia de 19 anys, que va resultar ferida greu, gràcies a un error en el Codi Penal (CP) al·legat pel seu defensa i reconegut pel jutge en la sentència condemnatòria. El noi va acabar condemnat per un delicte de lesions per imprudència greu, però no va poder ser-ho pel delicte d'abandonament del lloc de l'accident, perquè l'article del CP que el regula només contempla aquesta possibilitat quan les lesions (o la mort d'un o diverses persones) es produeix en el marc d'una imprudència menys greu. En poques paraules, la ficada de pota del legislador porta al fet que aquest delicte només es pugui imputar en els casos més lleus.
Els fets van passar a les 20.10 hores del 20 de novembre de 2019, en l'avinguda de les Cortes Valencianas, quan el noi, que anava acompanyat de la seva xicota, conduïa el cotxe del seu pare en sentit sortida de València i va atropellar a la vianant, de 19 anys, sense advertir-se si més no de la seva presència, segons va reconèixer ell mateix. L'atestat de la Policia Local de València va deixar clar que el jove, que es dirigia aquell dimecres a comprar a un supermercat que tancava a les 21.30 hores, conduïa a una velocitat d'entre 81 i 91 quilòmetres per hora en un tram recte i amb bona visibilitat limitat a 50 quilòmetres per hora. A més de l'excés de velocitat, van trobar que l'atropellament s'havia produït perquè no anava prou atent a la conducció, com prova el fet que ni tan sols veiés a la vianant ni fos conscient de l'atropellament fins que ell i la xicota van escoltar el cop. La jove va patir múltiples fractures des del cap a la cama esquerra, alguna de les quals li ha deixat seqüeles encara que lleus, i va trigar 236 dies a curar-se per complet.
Se'n va anar a casa i va avisar al seu pare
L'ara condemnat va ser conscient que s'havia produït un atropellament –les càmeres de Trànsit van recollir el moment, i s'aprecia com frena uns metres més endavant, per continuar de seguida la marxa sense detenir-se– i va optar per anar-se'n. Això sí, tan bon punt va arribar a casa seva li va explicar els fets al seu pare i li va demanar que s'acostés a veure què havia passat. L'home, seguint les indicacions del seu fill, va acudir al punt de l'accident, on la Policia Local ja prenia dades, i li va dir als agents que el seu fill era l'autor. Això va propiciar que l'acompanyessin a casa i el detinguessin. Per aquesta raó, els advocats defensors de pare i fill, els lletrats Miguel Ferrer i María Ibarra Galbis, van demanar al jutge que apliqués l'atenuant analògic de confessió.
No és l'única cosa en el que el magistrat els ha donat la raó. També, i sobretot, en el fet que no podia ser condemnat pel delicte d'abandonament del lloc de l'accident, un delicte recentment agregat al Codi Penal per suplir els supòsits en els quals no es podia aplicar l'omissió de deure de socors, del qual l'acusava la Fiscalia, ras i curt perquè el legislador va tancar la comissió d'aquest supòsit penal als casos contemplats en l'article 152.2, això és, a aquelles morts o lesions en un accident de trànsit derivades d'una imprudència menys greu, això és, totes les que no són greus. Per raons poc comprensibles, els redactors d'aquest precepte legal es van deixar l'apartat primer del mateix article, el 152.1, que sanciona les morts i lesions de trànsit per imprudència greu.
«Defectes de tècnica legislativa»
Les defenses van invocar l'article 4.1 del CP, que impedeix aplicar lleis penals en casos diferents dels expressament compresos en ells, i el jutge penal 19 de València, autor de la sentència, no només reconeix l'encert dels advocats, sinó que fins i tot arriba a afirmar que «es tracta en definitiva d'un més dels múltiples defectes de tècnica legislativa apreciats doctrinalment en el delicte ara analitzat». És més, conclou que era tan simple com haver fet referència als articles que recullen les lesions segons la seva gravetat, i que sí que estan citades en l'abandonament del lloc de l'accident de trànsit, en comptes de la mena d'imprudència que les genera, deixant fora precisament la més greu.
Finalment, el conductor va ser condemnat per l'accident a quatre dels cinc mesos que li demanava la Fiscalia per les lesions per imprudència greu, gràcies a l'atenuant de confessió, i va evitar la pena més greu, de dos anys de presó, per l'abandonament. En cas d'haver-se-li imposat, hauria hagut d'ingressar a la presó en superar els dos anys de condemna. Quant a la indemnització per l'accident, el jutge la rebaixa al 50% perquè el conductor va atropellar a la vianant quan el seu semàfor estava en verd, mentre que la víctima estava creuant amb el seu en vermell.
