«Ha estat un miracle», té clar Desirée Bolarín, la mare de Manuel, el petit de 2 anys que gairebé s'ofega en caure a la piscina de casa seva de Sangonera la Seca, a Múrcia. Els fets van tenir lloc el 27 d'abril i, després de ser tret de l'aigua, reanimat primer pel seu pare i després pels sanitaris i ingressat en el Virgen de la Arrixaca, «en una setmana i un dia va estar ja a casa», explica la dona a La Opinión, del mateix grup editorial que Diari de Girona. El nen ara «està perfecte, fins i tot ha après a dir paraules noves» comenta.
El dia dels fets, la mare el va perdre de vista «un segon», rememora, per a apuntar que «me'n vaig anar a la piscina, me'l vaig trobar surant, em vaig tirar a l'aigua, el vaig agafar, va arribar el seu pare i va començar a fer-li la reanimació». Amb els professionals del 112 al telèfon, a l'home se li anaven donant les instruccions per realitzar les maniobres, atès que, pel recòndit del domicili, al mig del camp, «l'ambulància es va perdre», comenta Desi Bolarín.
Policia, sanitaris i el caos, perquè, ja a l'hospital, «hi havia quaranta metges a la sala i no donaven res per ell», manifesta la dona, que admet que ella «tenia el cap anat en aquell instant», fins al moment en què «ens van cridar per acomiadar-nos». «Ens van dir que no podien fer més per ell, que ens acomiadéssim», assegura Desi. Ella no va tenir forces per entrar; Martín, la seva parella i pare del petit sí que ho va fer. Just «en aquells moments les màquines van començar a sonar, se'l van emportar cap a l'UCI, estava bategant», afirma aquesta veïna.
«Una capsa de sorpreses»
A continuació, «dues o tres hores esperant» per rebre la bona nova: Manuel s'havia sobreposat a l'adversitat, estava viu, encara que «havia estat en aturada molts minuts, els metges no sabien com reaccionaria, estava molt greu», rememora Desi. I és que, segons li van explicar els facultatius, «quan el cor va tan lent, no rega bé el cervell». A priori, «tots els òrgans estaven afectats, els metges ens van dir que no ens asseguraven res, però que els nens són una capsa de sorpreses». No obstant això, el menor va obrir els ulls i des de llavors tot va ser «amb passes de gegant». El mateix dia que Manuel va despertar, la seva mare va donar positiu per coronavirus i no va poder entrar a veure-ho. Sí que ho van fer el seu pare i els seus germans.
El petit va estar cinc dies a l'UCI i tres més a planta. Ja és a casa seva i no té seqüeles ni cap mal neurològic. La família va viure «un esglai que no li ho desitjo a ningú», diu Desi, que agraeix el suport i les oracions a les «milers de persones» que, a les xarxes socials, «van posar la seva foto i van resar per ell», ja que «va ser una cosa increïble». «Jo ja era creient, però ara més encara», indica la dona. El que ha recuperat la fe és el pare de Manuel, que ara fins i tot sempre duu «un rosari». Per donar les gràcies pel miracle.
