En embocar l'entrada al barri de Sant Roc (Badalona), el copilot adverteix el conductor del Citroën C4 Picasso: «No et fiquis per aquí, que de vegades s'hi posa la policia a fer controls de trànsit. Dona la volta i entra per darrere que és més segur». El conductor obeeix pel que li va. Cal evitar els agents. Al maleter del vehicle porta una bossa blanca amb 4,5 quilos de marihuana, desposseïda de fulles, tallada i a punt per ser venuda. És el dia a dia dels punters, una de les baules més desconegudes (però no per això menys rellevants) del negoci que els narcotraficants tenen amb la marihuana. Una espècie de 'riders' del cànnabis que s'encarreguen que la droga arribi des del productor fins al lloc on es consumirà finalment, o al camell que la distribuirà mitjançant la venda al detall. Un autèntic malson per a les forces de seguretat, perquè és una activitat molt frenètica i indetectable.
El punter és la corretja de transmissió del circuit del cànnabis. No produeix la droga ni la ven al consumidor. Es tracta simplement de l'intermediari que connecta aquests dos punts. L'auge del consum cannàbic a Europa ha portat el nostre país a ser el productor més gran del continent. Ho diuen les dades: segons l'últim informe mundial sobre drogues (World Drugs Report), Espanya és el país amb més confiscacions de resina de cànnabis del món, amb més de 350 tones, i ja supera el fins ara líder hegemònic mundial, el Marroc. Espanya, segons el director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, Manuel Navarrete, ha multiplicat per deu els últims anys el nombre de plantacions i ha duplicat la producció dels Països Baixos, l'històric país líder.
El 2020 es van confiscar a Espanya 1.700.462 plantes de cànnabis, un creixement d'un 10,5% respecte al 2019 i un 350% més que el 2015. De marihuana se'n van intervenir 70.073 quilograms, una pujada del 76% sobre el 2019. D'haixix se'n van intervenir 473.925 quilograms, un 36% més que l'any anterior. L'Estadística Anual sobre Drogues que elabora el Ministeri de l'Interior assenyala que, de les 25.333 detencions relacionades amb el tràfic de drogues el 2020 al nostre país, el 70,9% (17.960) estan relacionades amb el cànnabis. Però aquest producte només té sortida amb la intervenció d'aquests intermediaris. Una figura que, segons fonts policials consultades per aquest diari, «prolifera en els últims temps, perquè a la dinàmica d'alt atur i sous baixos s'uneix el repunt de la popularitat de la marihuana i les activitats il·legals de diners fàcils».
GUANYAR-SE ELS PUNTS
«Jo m'assabento de qui planta marihuana i de qui la compra. Podríem dir que tinc una agenda amb aquests contactes i que són ells els que es posen en contacte amb mi quan han de comprar o vendre», explica el Marcos, nom fictici d'un d'aquests 'riders' cannàbics que atén 'El Periódico de España', mitjà de Prensa Ibérica al qual també pertany Diari de Girona, a Barcelona, una de les províncies d'Europa que més marihuana produeix en plantacions il·legals, juntament amb Granada. «El nom de punters ve pels punts que ens guanyem. Per exemple: jo visitaré un cultivador que vol deixar anar 3 quilos d'herba. En funció de la varietat que sigui, la qualitat del material, l'aspecte, l'olor i un munt de factors més, la mercaderia es ven més cara o més barata. Jo li dono un preu en funció del qual té. Per exemple, dos euros per gram. En aquest cas concret, si tanquem el tracte, estaríem parlant que li he de pagar 6.000 euros en metàl·lic», comença explicant.
«Quan jo he comprat aquesta quantitat és perquè ja sé, gairebé sempre, qui m'ho comprarà i on ho puc col·locar. Per exemple, a un 'dealer' que ven directament al consumidor o algun club cannàbic que té demanda. Imagina't que jo aquesta mercaderia l'aconsegueixo col·locar a 2,5 euros el gram. En aquest 'viatge' en concret em trec 1.500 euros, perquè deixo anar el carregament a 7.500 euros. Però jo, en realitat, el que m'he guanyat són 5 punts, que és la diferència entre els 2 euros que he pagat per gram i els 2,5 als quals jo la venc», conclou. Aquest lucratiu negoci, com no podia ser de cap altra forma, és il·legal. La llei espanyola castiga no només el tràfic de drogues, que és el que es dona en aquests casos, sinó també la tinença. I tot i que al nostre país no existeix el tan gastat concepte de «consum propi», la quantitat de droga que transporten els punters és rellevant a l'hora de ser acusats d'un delicte o un altre en cas que siguin sorpresos per la policia.
PRESÓ O NO?
'El Periódico de España' ha parlat amb Javier Arias, de Century Abogados, un bufet jurídic de Madrid especialitzat en delictes de narcotràfic i tinença d'estupefaents. Ell ho confirma: «Aquest tipus de casos són perfils habituals per a nosaltres, ens trobem amb molts que han sigut detinguts per transportar marihuana». I explica quins són els rangs que fan que el delicte sigui més o menys greu. «Quan els intervenen menys d'un quilo, sol tancar-se amb una falta administrativa, que és una sanció econòmica». Tot i que la llei parla de menys de 100 grams, a efectes pràctics sol tenir la mateixa consideració si en porten 999. Tot i que això també depèn del jutge que assumeixi el cas.
La cosa canvia quan la quantitat confiscada al punter excedeix del quilo: «Si els enxampen entre un i deu quilos, s'enfronten a penes d'entre un i 3 anys de presó, a més d'una multa pel valor aproximat de la mercaderia». El que passa és que, quan es tracta de la primera vegada que el delinqüent és detingut, al judici se sol arribar a un acord que es tanca amb una condemna menor de dos anys de presó. Això fa que, si no té antecedents, no entri a la presó». Aquestes xifres es donen perquè el cànnabis té la consideració de droga que no provoca un dany seriós a la salut. Si la quantitat fos cocaïna o opiacis, la condemna és més alta
Una altra cosa és que el detingut que porta marihuana tingui antecedents penals. En aquest cas se sumen les condemnes. Si el total ascendeix a més de dos anys de presó, el punter té tots els números per acabar a la presó. «Normalment, són judicis que se celebren en un termini de 6 mesos des que es produeix el delicte», expliquen des d'aquest bufet. En cas que la confiscació superi els 10 quilos, el delicte a què s'enfronta el detingut pot oscil·lar entre els 3 i els 6 anys de presó, perquè ja se li pot imputar pertinença a organització criminal. Fonts policials expliquen a 'El Periódico de España' que, «per norma general, aquests intermediaris coneixen aquest tipus d'informació i miren de portar quantitats inferiors a les que els podrien comprometre més jurídicament. També vigilen de no portar balances o altres elements que els puguin incriminar com a traficants de droga».
«PROHIBIT FER-SE VEURE»
El punter viu així, sempre al caire del precipici. No solen portar grans partides, però estan circulant amb drogues a sobre gairebé diàriament. Això els porta a prendre una sèrie de precaucions per no ser descoberts o, en cas que els atrapin, que el delicte no els porti a la presó. «El primer és intentar passar desapercebut en tot moment», explica el Nando, un altre punter madrileny que fa prop de dos anys que transporta droga. «Vaig començar gairebé alhora que la pandèmia. Jo vaig haver de tancar el meu negoci legal, que no et diré quin és, i vaig començar a transportar herba».
El Nando sol portar la mateixa furgoneta blanca que utilitzava per al seu negoci. «És important no portar un cotxe 'sospitós'. No és recomanable anar fent-se veure amb un BMW caríssim o un Mercedes d'alta gamma», apunta, indicant que «l'altre extrem també cal evitar-lo. No portis un cotxe gaire fet pols, perquè pot ser que et parin per un llum o per preguntar-te si portes l'ITV al dia. Si et dona l'alto la policia, tens un problema, perquè no són els 7,5 grams de coca que pots portar sense que considerin que és tràfic de drogues. Això seria molt més fàcil d'ocultar. Però si portes 4 o 5 quilos d'herba ocupa un espai considerable i, sobretot, fa olor. Fa moltíssima olor».
A més de la correcta elecció del mitjà de transport (el Marcos, el punter de Barcelona, diu portar un Citroen C4 Picasso, «perquè passa per un cotxe familiar i jo hi porto fins i tot un adhesiu de 'Nadó a bord', tot i que no tinc fills»), el punter intenta passar el més desapercebut possible. «Veus un semàfor en àmbar? Et pares. Creuarà algú per un lloc on no hi ha pas de vianants? Li cedeixes el pas. Respectes els senyals i els límits de velocitat, perquè hi ha radars mòbils que et fan la foto i t'està esperant una patrulla uns quilòmetres més endavant. La conducció ha de ser impecable», resumeix el Nando. Una vegada s'arriba a la meta (és a dir, el lloc on espera el comprador final), el punter arriba amb una motxilla d'allò més discreta. «Jo acostumo a portar-ho tot ficat en una mateixa bossa. Perquè no és el mateix si t'enxampen el material en una bossa que si ja ho tens tot repartit en bossetes, que serà molt més fàcil que considerin que estàs cometent un delicte de narcotràfic», conclou el Marcos. El punter deixa anar allà la mercaderia, cobra els diners en metàl·lic i segueix la seva rutina, posant en contacte productors i compradors i transportant la mercaderia d'un lloc a un altre.
COM A LA BORSA
Els preus que es paguen també oscil·len en funció, per exemple, de les varietats: «Hi va haver un temps que el que més es produïa era una varietat que es diu Critical Mass. Perquè floreix més de pressa que les altres i així el productor en treu més collites al cap de l'any. Després es va posar de moda una altra varietat que es deia Amnesia, que era igual de ràpida per florir, però amb un gust i una olor que eren molt més fruiteres i agradables. A mi m'han arribat a pagar l'Amnesia a 3 euros per gram», explica el Marcos, il·lustrant una mica el mercat a Catalunya.
«Però això és com la borsa, que els preus pugen i baixen. Ara sembla que el mercat s'ha saturat d'Amnesia. Jo l'he arribat a comprar últimament a 1,5 euros el gram, perquè als clubs no en volen pagar més de 2,3. El que millor paguen els clubs són les varietats californianes. Una que es diu Gelato, una altra, Zkittlez, una altra, Wedding Cake... Són varietats amb aroma i sabor molt més fruiter que el que produïm a Europa. Són més atractives per al comprador final i per això es paguen més. Ara, el mercat es divideix entre californianes, Amnesia i 'comercial, que és la categoria que engloba totes les altres varietats tal com està ara el mercat».
El que passa és que el món de la marihuana, per il·legal, també té aquells racons en què fa falta un especialista per identificar la varietat que s'està comprant: «Aquí no hi ha factura ni tiquet de compra. De vegades et diuen que tenen una varietat californiana, però en realitat és una varietat local». Per evitar això, el punter porta sovint un especialista: «Jo no fumo i no me les conec bé, però tinc un amic que per l'olor et pot identificar si és una o una altra. Ell sol venir amb mi, identifica l'herba que estem comprant i jo després li abono uns diners o li pago directament en espècies, donant-li la part de la mercaderia que hàgim acordat».
Aquests intermediaris s'han convertit en un malson per a les autoritats espanyoles. Perquè no és senzill, entre la marabunta de cotxes, localitzar-ne un que vagi carregat de droga, sobretot quan a més prenen determinades precaucions. Fonts policials consultades per EL PERIÓDICO DE ESPAÑA han assenyalat que «els traficants sempre van per davant de la policia, i aquest n'és un exemple. Cada vegada és més difícil detectar qui porta droga, perquè es tracta de sistemes no centralitzats que es mouen de forma autònoma». Indiquen que «és una problemàtica diferent del tràfic d'haixix a l'estret o dels grans carregaments que sovint surten d'Espanya per travessar Europa. Aquest tipus de transport intern és molt més indetectable i requereix que se li presti tota l'atenció, perquè és un dels responsables que la producció i el tràfic de cànnabis estigui disparat a Espanya i pugi cada any».
