"La meva estimadíssima germana. Vas trobar la teva escala al cel... Espera'm allà i tornarem a cantar juntes per sempre". Les paraules les diu Ana María Canal perquè han trobat Juana Canal.
Va desaparèixer a Madrid el 22 de febrer de 2003, un diumenge. Quan el seu fill va arribar a casa -perquè havia passat la nit fora- la seva mare no hi era. Només hi havia una nota, de qui era la seva parella, dirigida al jove: "La teva mare i jo hem tingut una forta discussió i ha marxat corrent. He sortit a buscar-la, però no l'he trobat". No van tornar a veure-la. No van tornar a saber d'ella. Gairebé 20 anys després, la Policia Nacional ha trobat el cos de Juana Canal a Àvila.
"No tenim paraules", digereix com pot la seva família. "Ara hem de saber com i perquè".
Juana Canal tenia 38 anys, dos fills d'un anterior matrimoni i una nova il·lusió: havia trobat feina, va marxar de la casa de la seva mare i s'acabava d'instal·lar en el districte de Ciudad Lineal a Madrid. Després de 19 anys buscant-la, Juana Canal ja descansa, però la investigació segueix oberta per esclarir què li va passar a la dona.
Un passat difícil
En el moment de la seva desparició, la policia va apuntar més a la possibilitat de la marxa voluntària que a l'homicidi. "Ansietat, depressió, problemes amb l'alcohol... La meva germana havia tingut episodis dolorosos. Els havia superat, però potser se la va jutjar. No era, diguem, una mare convencional, però adorava als seus fills, adorava a la seva família, mai s'aniria per pròpia voluntat", explicava la seva germana
La Policia va prendre declaració a la seva exparella per ser l'última persona que la va veure. No es va trobar res contundent en la seva contra. "Hi ha gent que marxa per voluntat pròpia", va afirmar en més d'una ocasió a la família l'inspector cap de la recerca. Van confiar i van esperar, van viure els primers anys pendents del telèfon: "al principi, per ser positius, penses que et trucarà, que realment ha tingut un arravatament… que se n'ha anat", afirmava fa uns mesos la seva germana. "Arribes a pensar que en qualsevol moment sonarà el telèfon i et dirà: ho sento, no puc seguir sense veure als meus fills, sense veure-us a vosaltres…". La trucada no va arribar.
La família de Juani va voler traçar els passos que, en cas d'haver estat voluntaris, la dona va donar aquella nit. "No va ser fàcil. Per mitjà d'alguns contactes, del pocque es va poder reconstruir, algú ens va dir que la meva germana a vegades parava pel barri del Pilar (Madrid)". Allí van acudir, ningú l'havia vist. Ningú sabia res. No va haver-hi moviments bancaris, mèdics ni legals. La policia va investigar si havia passat per un bar d'intercanvi de parelles, i una possible pista a Torrevella (Alacant), però cap de les investigacions va donar resultat.
Més endavant, gràcies a les xarxes socials, on la família es va mobilitzar per intentar trobar-la, el cas va arribar a la televisió i apareixia una nova pista. L'haurien vist a Calella (Barcelona), però no era ella.
