Macabra troballa a Canàries. Troben mig esquelet en una casa a Tenerife i una comissió judicial ha tancat avui l'accés públic al cementiri municipal de San Sebastián de la Gomera per a dur a terme l'exhumació d'un cadàver i esclarir un presumpte delicte contra el respecte als difunts, informa el Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC).

L'origen de la recerca que dirigeix el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de San Sebastián de la Gomera es troba en una denúncia per presumpte maltractament cursada el passat 19 d'octubre per una dona a la Guàrdia Civil d'Arona (Tenerife).

En la seva declaració, la presumpta víctima de violència domèstica va manifestar, segons es detalla en les diligències, que la seva parella “posseïa restes òssies humanes, les quals havien estat sostrets d'una tomba del cementiri de San Sebastián de la Gomera”.

El denunciat va ser detingut l'endemà, 20 d'octubre. Aquest mateix dia, en el registre del seu domicili en Playa de las Americas (Arona), els agents van trobar, relata el Jutjat en l'acte que autoritza l'exhumació, “restes òssies humanes consistents en un crani, dos fèmurs, dos altiplans tibials, dos húmers, un cúbit, dos trossos proximals de tíbia i un tros de possible metatars”. 

Aquestes restes, explica l'autoritat judicial en l'acte, “integraven la denominada penyora cristiana del sincretisme religiós de la regla Kimbisa del Sant Crist del Bon Viatge” professat per l'investigat, “entesa com una branca heterodoxa del cristianisme primitiu pròpia del sincretisme religiós i cultural de la nació cubana de la coneguda com Palería”. 

Trasllat a la Gomera

Relata l'acte que després d'aquesta troballa, el jutjat que investigava els fets a Arona es va inhibir en el coneixement de les actuacions a favor del de La Gomera. Aquest òrgan va comissionar llavors a un equip de la Policia Judicial, que es va personar al cementiri de la capital de l'Illa acompanyat per la dona que havia denunciat el cas. Aquesta va assenyalar una tomba i va dir que havia vist a la seva parella “manipular-la i introduir alguna cosa a la seva motxilla”.

Al cap d'un temps, els investigadors van contactar amb la filla de la persona enterrada en aquella tomba, qui va corroborar que durant l'estiu havia detectat que “es trobava danyada, trobant-la semioberta i que la làpida havia caigut”.

L'autoritat judicial considera que els fets podrien ser constitutius d'un delicte contra el respecte als difunts i penat en l'article 526 del Codi Penal, per la qual cosa veu procedent accedir a la comparació del perfil genètic del cadàver que reposa a la tomba suposadament profanada amb els de les restes òssies trobades al quarto de la rentadora de la casa de l'investigat. 

Apunta el jutge que es tracta d'un cas de confrontació de drets fonamentals, el de la llibertat ideològica (en la seva modalitat religiosa) de l'acusat amb el del dret a l'honor, la intimitat i la imatge del mort i, si bé subratlla que en tractar-se d'una persona morta no es poden tutelar uns certs drets que pel fet del mateix decés s'han extingit, sí que es pot acudir “al que la doctrina jurídica ve denominant la protecció de la personalitat pretèrita”, de manera que “càpiga la tutela post mortem d'uns certs drets extramatrimonials del difunt en llaures al respecte degut a la persona morta (la seva fama, bon nom, reputació i estimació personal i social) més enllà del límit temporal d'existència del seu titular”.

Subratlla a més l'autoritat judicial que per a establir fins a quin límit opera el dret a la llibertat ideològica enfront del dret a la personalitat pretèrita del mort cal acudir a la jurisprudència del Tribunal Suprem. Molt especialment a la sentència 618/2008, segons la qual la llibertat d'opinió i llibertat religiosa “no pot esgrimir-se per a cometre fets delictius”. 

En aquest context, el jutge instructor considera adequada, necessària i proporcionada l'exhumació de restes que sol·licita la policia judicial -que compta amb informe favorable del Ministeri Fiscal- i disposa el tancament de les instal·lacions municipals que integren el cementiri municipal de San Sebastián de la Gomera durant la jornada d'ahir i fins que es dugui a terme la pràctica de la diligència. 

Proves

El metge forense adscrit al jutjat, en presència de la lletrada de l'Administració de Justícia titular del jutjat, prendrà mostres dels reptes ossis trobats a l'interior de la tomba en la qual suposadament es va dur a terme la profanació per a comparar-les amb els perfils genètics de les restes òssies trobades en el domicili de l'investigat.

Després de prestar declaració en seu judicial, el presumpte autor dels fets es troba actualment en llibertat provisional i sense fiança amb càrrecs per presumpte delicte contra el respecte als difunts.