Una barbacoa, una cabanya i dotze amics: Alejandro Mencía, el jove que va desaparèixer entre silencis

Celebrava un aniversari al costat de la seva colla en un refugi de Cantàbria. Havent dinat, va anar al riu amb un d'ells. El seu company va tornar sense ell

Alejandro Mencía va desaparèixer el miag del 2020

Alejandro Mencía va desaparèixer el miag del 2020 / Cas Obert

Tamara Morillo

Es diu Alejandro Mencía, té 33 anys i des de en fa dos no hi és. Va desaparèixer sense deixar rastre el 23 de maig de 2020. Aquella tarda, l'última, passava el dia amb els seus amics -eren dotze en total-. Un aniversari, una barbacoa, una casa de pastors i molta muntanya. El grup trencava amb les restriccions imposades per la pandèmia i l'alerta sanitària a la Cabaña del Teju, prop de la Hermandad de Campoo de Suso (Cantàbria).

Calimotxo, xerrades i confidències. Un baralla, fictícia, simulacre de Kick Boxing entre dos. Alejandro era un d'ells. Riures, riallades. Tots dos s'havien tacat en la seva interpretació. Van anar al riu a netejar-se. No hi havia cabal suficient, "vaig a mirar més amunt", el va avisar l'amic. Álex no va pujar. Es van separar... i a la cabanya només en va tornar un: Alejandro, va desaparèixer.

La cerca va arrencar tènue, encara que ja de matinada es va intensificar. Drons, gossos i agents van pentinar la zona. Gairebé tres anys després, el silenci i el misteri s'imposen en la recerca. "No sabem res", lamenta Mercedes, la seva mare. "És molt dur viure així". Al costat del seu marit, José Ramón, esperen notícies, no arriben. Lluiten contra la incertesa i contra l'oblit, "necessitem trobar-lo, que el trobin; necessitem saber què va passar".

Alejandro Mencía en fotografies del seu àlbum personal

Alejandro Mencía en fotografies del seu àlbum personal / Cas Obert

Matinada del 24 de maig. "L'Alejandro és aquí?", pregunta a l'oncle d'Alejandro un dels amics que havia estat amb ell hores abans. Eren la 1.30 hores. Acaba d'activar-se l'alerta de manera oficial. "No, aquí no hi és", va respondre l'home. El seu oncle, amb qui vivia, es va quedar impactat. Pel que sembla, el grup portava hores "buscant" a Alejandro. Va anar immediatament a la Guàrdia Civil: el seu nebot havia desaparegut a la muntanya havent dinat.

Vuit hores després que se li perdés el rastre, algú va entrar en el Whatsapp d'Alejandro

"Mascle, 31 anys, veí de Soto (Campoo de Dalt). Es diu Alejandro Mencía. Fa 1.75 metres d'alçada. Complexió normal. Ha passat el dia amb uns amics en la Cabaña del Teju. Han caminat fins al riu dos d'ells. En torna només un. L'han buscat per la zona, durant diverses hores. Alejandro no hi és". L'agent va recollir les primeres dades. No porta telèfon, el va deixar a la cabanya. Tampoc documentació.

"Aquí va arrencar el dispositiu de cerca", retrocedeix José Ramón. "I a partir d'aquí, van estar buscant-lo durant diversos dies amb voluntaris. Van portar drons amb càmeres tèrmiques. Van tornar amb gossos per a buscar, possiblement, persones mortes. Després van enviar a un altre tipus de gossos de la Guàrdia Civil per a buscar indicis, pistes...".

S'hi sumarien helicòpters, voluntaris, agents del Grup de Rescat Especial d'Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil, Protecció Civil i familiars.

Kick Boxing

Porten gairebé tres anys intentant reconstruir els seus passos. Comencen pel principi: demà del 23 de maig. Un amic recull amb el seu cotxe a Alejandro. Enrere queda l'estricte confinament, es permeten les reunions -amb condicions-, les trobades. Un total de 12 persones d'entre 25 i 32 anys s'ajunten en la citada cabanya. Mengen, beuen i es diverteixen. Els assistents immortalitzen la trobada amb fotos i alguns vídeos que comparteixen en un grup de whatsapp, 'La Barbacoa', creat per a l'ocasió. En l'últim que es grava, dos nois de la colla apareixen simulant una baralla de Kick Boxing. Cauen. Es rebolquen i es taquen la roba, es llancen fang, terra i el que enxampen.

Acabat el combat, es miren i, segons els testimonis que recolliria la Guàrdia Civil després, decideixen anar a netejar-se al riu, a un quilòmetre de la cabanya on estan. Aquest baixa amb poc cabal (segons veïns de la zona, només porta aigua al gener). Un d'ells, l'amic d'Alejandro, decideix pujar per a veure si hi ha més aigua en un altre punt. Alejandro, segons declararia aquest amic després, no ho fa. No va tornar a veure'l més.

Alejandro Mencía està desaparegut des del 23 de maig del 2020

Alejandro Mencía està desaparegut des del 23 de maig del 2020 / Cas Obert

Les seves botes, en direcció oposada

El seu amic torna, Alejandro no. "I Alejandro?", preguntarien alguns. "El vaig deixar enrere". Sense mòbil, el lliurarien els seus amics després, el jove desapareix tan sols amb uns pantalons de xandall de color negre i les botes. "És estrany que decideixi marxar per voluntat pròpia així", va qüestionar la família.

La Guàrdia Civil, els serveis d'emergència, van enfocar l'arrencada de la cerca com un accident, possible desorientació; es van centrar en el tram descrit: de la cabanya al riu, i a l'inrevés. Un dia després, es va ampliar l'operatiu. Van aparèixer les seves botes, en un punt oposat, a l'altre costat de la cabanya. La troballa va suposar un gir, van aparèixer, a més, rebentades pel taló.

"Les botes que portava eren del seu avi. Així que quan van aparèixer no hi havia dubte que eren d'ell", recorda Merche. "Que estiguessin trencades era important. Deien que podia haver estat una caiguda o qualsevol altra cosa... encara que no van aportar cap mena de pista, pel què sabem", lamenta Juan Ramón. "Si havien aparegut les seves botes, el lògic és que també ho fes el seu cos". No va aparèixer.

Una petjada: un peu descalç

Sense roba, descalç i sense documentació. La Guàrdia Civil va continuar ampliant el radi de cerca: es van rastrejar 1.500 hectàrees. Es van sumar 100 vehicles tot terreny, motos, quads. Es va canviar la trajectòria, va virar en direcció al lloc on van aparèixer les botes. La mateixa que Alejandro, en cas de deambular, hauria pogut portar. Van trobar una trepitjada, una petjada d'un peu descalç a la zona de Las Sernas, al barranc d'Argüeso, a gairebé 4 quilòmetres de la cabanya d'on va sortir per última vegada.

"Els agents van ser a casa del meu germà -on vivia Alejandro- per a demanar el calçat que ell usava normalment, per a acarar la petjada", reconstrueix el seu pare. "Van agafar objectes per a prendre l'ADN. Després, ja no sabem res més", lamenta, "suposo que no seria d'ell".

Whatsapp: 8 hores després

Sense avanços, sense indicis, sense notícies. Es van mirar avencs, matolls. No hi havia res més. Sobre la taula diverses hipòtesis: accident, marxa voluntària, desorientació, acció criminal. La Guàrdia Civil va tornar al punt d'inici. Es va prendre declaració als seus amics. Res nou: una baralla simulada, taques a la roba i el riu.

"Pel que sembla es va aixecar boira, es va posar mal dia", intenta entendre la seva mare. "Van buscar primer ells, després van anar a preguntar a casa seva. No estava ni a casa ni a la cabanya", lamenta. Les peces no encaixen.

Segons la reconstrucció, Alejandro va desaparèixer entre les 17.00 i les 20.00 hores. La seva família se n'assabenta a les 1.30 hores, i va recuperar el seu telèfon a les 5.00 de la matinada del ja 24 de maig. Van descobrir que algú havia entrat en el seu Whatsapp a les 4.27 hores (vuit hores després de desaparèixer). Hermetisme, es va instal·lar el silenci. La versió ja explicada. Els seus amics, molts no han participat en les batudes, no han tornat a dir més.

Uns ossos

"No sé si es va enfadar amb el seu amic i se'n va anar sol, no sé si es va despistar...", el cap de Merche no es para, "només sé que el meu fill va desaparèixer". El silenci es va fer una constant. Dos esglais, dues fogonades, ho van interrompre. Només dos. "Ens van trucar dues vegades, que havien aparegut restes òssies que podien ser humans", descriu. A la mateixa zona, en quilòmetres pròxims. "Se'ns van posar els pèls de punta. A un li diuen que han trobat restes... doncs imagina't". Criminalística descartaria que es tractés d'ossos humans i que pertanyessin a Alejandro. "Eren ossos de poltre. Recordo que es va acordonar la zona, va arribar la Científica... però no, res a veure".

Tres anys sense respotes. "Volem trobar a Alejandro, saber què va passar"

Tres anys sense respotes. "Volem trobar a Alejandro, saber què va passar" / Cas Obert

Instal·lats a Bilbao, Merche, José Ramón, intenten esquivar el dolor i la pena, "és difícil, són tres anys amb un fill desaparegut", es trenca Merche, que intenta recompondre's en recordar els moments compartits. Parla del col·legi, de l'institut, de quan Alejandro es va apuntar a "futbito" sense avisar. Reservat, però sociable; divertit, somrient, feliç, "no tenia problemes amb ningú, mai els va tenir". Amant de l'esport, del Barça. De la vida tranquil·la, les cartes, la colla i el futbolí. No volen jutjar, mai ho han fet. "Nosaltres no podem sospitar res ni per a bé ni per a mal". Només volen respostes, descansar.