Romain, l'estudiant desaparegut a Barcelona, va realitzar una última trucada a 200 metres d'un depredador sexual

El 7 de setembre de 2007 va baixar del tren. Davant els seus ulls, Barcelona. Havia arribat el moment, per fi. Enrere deixava Lampaul-Guimiliau, a la Bretanya francesa. Per davant, un curs apassionant: "és un any molt important per als meus estudis, mamà". Romain Lannuzel, a punt de complir els 20 anys, arribava a Espanya acompanyat del seu amic Renaud. Tots dos formaven part del programa Erasmus. Ell anava a cursar tercer de Filologia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona: "estic molt feliç".

Va socialitzar, va fer amics i va gaudir, però el seu somni es va apagar dos mesos després. Romain va desaparèixer el 13 de novembre d'aquell mateix any. Sense previ avís. Una trucada a l'estació de metro Provença és l'últim que es té d'ell. Gairebé 16 anys després, Romain segueix desaparegut.

La recerca va arrencar una setmana després. Es va enquistar. No va haver-hi ni hi ha pistes noves. No hi ha respostes. No hi ha d'on tirar. En la ment de Mireille, la seva mare, una foto: trobada el 2012 a casa d'un depredador sexual condemnat per drogar, violar i assassinar a un altre jove estudiant de 20 anys nouvingut a Barcelona. "Hi havia milers de fotos a la seva casa, vam veure unes 90, totes de víctimes, en una d'elles estava el meu fill Romain".

Carrer Balmes

"Va desaparèixer el dimarts 13 de novembre de 2007", retrocedeix Mireille. "Porto quinze anys i mig amb les mateixes preguntes: on està, què va passar...". Ha après espanyol per poder parlar directament amb els investigadors, els Mossos d'Esquadra.

"Vaig rebre un correu seu el dia abans, dilluns. Em deia que l'endemà tenia un examen", reviu la dona. Assignatura: Història dels Estats Units, ho faria bé. "Em deia també que ell, com el seu amic Renaud, volia mudar-se de Barcelona, on compartia pis, a Sabadell. Volia estar més prop de la facultat per guanyar almenys mitja hora, o fins i tot tres quarts d'hora, de trajecte. El dilluns va passar la nit ja a Sabadell, va ser a l'examen i, en acabar, aniria al seu antic pis a recollir algunes de les seves pertinences". Un monitor d'ordinador, una mica de roba i una raqueta de bàdminton. No va arribar.

Va recarregar el mòbil i va avisar als seus antics companys de pis: "en hora i mitja arribo". La trucada la faria a la porta de l'estació de metro de Provença, segons va confirmar la recerca. "Allà, al carrer Balmes, en el centre de Barcelona, es va perdre el rastre de Romain".

Estació de Sants

"Era una mica rar que no m'escrivís però, com s'estava mudant, vaig pensar que no tenia Internet". L'alerta va saltar tard, lamenta la seva mare. Va passar el mateix amb els seus amics, "els de Sabadell el van situar a Sants, els de Sants a Sabadell".

Una setmana després, amb totes les alarmes enceses, la seva família aterrava a Barcelona. Es van intentar reconstruir els seus passos, tots acabaven a l'estació. "El problema és que les càmeres ja no parlen després de quatre dies, per la qual cosa no vam poder veure-les quan vam arribar nosaltres. Crec que, potser, ens haurien ajudat a trobar-lo".

Sense fil del qual tirar, amb el telèfon apagat, es van imprimir els primers cartells: Erasmus desaparegut a Barcelona. Medeix 1,85 m. Moreno, ulls blaus. Vestia una jaqueta negra, amb un barret del mateix color i sabates fosques. Preguem la seva col·laboració.

Els Mossos d'Esquadra, el Ministeri d'Interior francès i la gendarmeria francesa van sumar forces. Van topar amb l'absència d'indicis, de proves. "Silenci. Res. Era increïble, on estava Romain?". Es va pensar en una marxa voluntària, "era i és impossible, Romain era feliç", va defensar i defensa Mireille.

Estimava viure a Barcelona, li agradava la ciutat. "Li agradava, també, relacionar-se amb estudiants estrangers perquè era curiós, li interessava la història, conèixer altres cultures". Es va interrogar els seus amics. Ningú sabia per què, com, ni amb qui.

Un grafòleg va analitzar la lletra en el seu examen, fet hores abans de desaparèixer: no estava alterat ni nerviós. Romain estava bé. "A més", recorda la seva mare, tenia plans: "acabava de comprar el seu bitllet d'avió per a passar les vacances de Nadal amb nosaltres a la Bretanya i, sobretot, per celebrar el seu 20è aniversari aquí, amb els seus amics de la infància. M'havia trucat per dir-me com estava de content de tornar a veure'ns aviat". 

Investigadors francesos van viatjar a Barcelona. Investigadors catalans van volar a la Bretanya. Tot es va fondre a negre. No hi havia fil del qual tirar, fins que cinc anys després va morir Crispin Scott, un jove estudiant de 20 anys, estatunidenc, nouvingut a Barcelona. Semblava una sobredosi. Producte d'una nit boja i una mescla fatal -letal- de drogues i alcohol. La realitat es va conèixer amb la seva autòpsia: va ser assassinat. Va ser víctima d'Óscar Vicente Castro Cedeño, un poeta i fotògraf equatorià de 41 anys, que el 2014 va ser condemnat a 16 anys de presó.

Mireille, ja a casa, va rebre una trucada dels investigadors privats francesos que, per desesperació, va contractar per sumar forces en la cerca de Romain. Li van parlar de la detenció de Castro, de la mort del jove de 20 anys, estranger, a Barcelona. "De manera immediata, (Jean-François Abgrall i Sandrine Wattecamps) van reconstruir els passos d'aquest delinqüent, per veure si podia haver-se creuat amb Romain".

Van descobrir que "el 2007, en el moment de la desaparició del meu fill, aquest treballava en un restaurant del barri de Sants, era membre dels Castellers de Sants... Romain vivia al carrer de Sants". El depredador, a més, "vivia a 200 metres del lloc on el meu fill va fer la seva última trucada telefònica".

A la sortida del metro

Les investigacions franceses van revelar "altres casos de desaparicions d'homes joves a Barcelona. Fins i tot, s'havien enterrat i trobat tres cadàvers sense que les autoritats els identifiquessin". Van sol·licitar que s'acarés els seus ADN amb el de Romain. Va resultar negatiu.

Des de França, van traçar un perfil del criminal. "El sospitós parlava francès i formava part d'un col·lectiu d'artistes de Sants on feia recitals de poesia, acompanyat de la guitarra... Els interessos de Romain". L'informe de Mossos, en la mateixa línia, va incloure que el depredador tenia una doble vida: pel dia cuidava de senyores grans i fomentava la poesia amb tertúlies literàries. A la nit, abusava de nois joves, als quals drogava prèviament. Malalt de VIH, mai va usar protecció i, almenys a un d'ells -Crispin-, el va matar. 

Després de la seva detenció, l'home "va explicar que abordava a les seves víctimes en barris d'estudiants, a la sortida de discoteques o estacions de metro. A la sortida d'una estació de metro va desaparèixer el meu fill Romain". Castro va confessar en el judici celebrat contra ell: "Vaig venir (a Espanya) a caçar a joves d'uns vint anys, estudiants, d'origen estranger, de pell clara i complexió atlètica".

2.000 fotos de joves nus

Crispin Scott va ser drogat, violat i assassinat i, prèviament, havia estat fotografiat durant l'abús. El seu no va ser un cas aïllat. Els Mossos d'Esquadra van trobar a casa de l'assassí unes dues mil fotografies, unes en suport informàtic, unes altres, fins i tot, impreses en paper. Totes seguien un mateix patró: la víctima vestida, la víctima nua de cintura cap avall, la víctima nua de cintura per a dalt. Cada sèrie finalitzava amb una imatge de l'agressió sexual.

"Ens vam assabentar que la policia va descobrir aquestes fotos i vam sol·licitar veure-les". A l'abril, la família de Romain es va visualitzar les imatges. "Ens van presentar fotos de 90 joves, víctimes diferents. Eren joves, parcial o totalment nus, inerts, adormits, drogats o morts? Com saber-ho...", lamenta Mireille, "per a la nostra gran consternació, en una de les fotos, estava Romain!".

Es va instal·lar l'horror. "Va transcórrer el temps... Ningú deia res", lamenta. "Així que vam telefonar a la policia. Ens van dir que nosaltres, la mare i el pare de Romain, ens havíem equivocat en examinar les fotos". El missatge els va impactar, pensaven que estarien investigant què va passar amb Romain. "No. Deien que no era ell.

“No era”, van dir, "perquè un expert en fisonomia va estimar que la grandària dels ossos de la víctima a la foto no corresponia amb els de Romain". No van tornar a saber més.

Des d'aquell visionament han passat 11 anys, gairebé 16 des que Romain va desaparèixer. Espanya i Nova Caledònia. Mireille ha recorregut milers de quilòmetres viatjant per tot el món després d'escoltar 'pistes' en les quals asseguraven que el seu fill era allà: "mai era ell". Ara, torna al nostre país amb l'ajuda de QSDGlobal, "la Fundació i Paco Lobatón ens estan ajudant molt".

Romain, el jove bohemi, alegre, amant dels idiomes (cursava tercer de xinès) segueix sense aparèixer. "Més enllà de la desaparició de Romain, lluitem també perquè les altres víctimes d'aquest depredador sexual que finalment està a la presó siguin identificades i les seves famílies també deixin de patir".

El seu fill mai va tornar a casa. El bitllet d'avió que va comprar mai es va utilitzar. "Ens van dir que el millor ja era guardar dol". Mireille es nega: "No pararé de buscar, no em detindré mai".