La guerra de la desinformació: La portada (falsa) d''El Jueves' que més es va veure a Rússia

"La desinformació és una arma més de l'arsenal de guerra del Kremlin". Ho explica el general Ballesteros , cap del Departament de Seguretat Nacional, en comentar un informe de la Unió Europea que analitza cent "incidents" de desinformació ocorreguts entre octubre i desembre del 2022, en una reunió celebrada al Complex de la Moncloa a la qual va assistir CAS OBERT, canal de recerca i esdeveniments de Prensa Ibérica, grup editorial de Diari de Girona.

La majoria d'aquests incidents, que són molt més complexos que simples fal·lus, tenen a veure amb la invasió russa d'Ucraïna i la resposta de la Unió Europea. En el 83% , segons les dades de l'informe, van participar "actors de l'ecosistema rus", fos "creant o amplificant" aquestes narratives que viatgen per xarxes socials.

En un altre 13% dels casos, els que hi participen són "actors xinesos", segons l'informe FIMI (sigles en anglès d'Ingerència i Manipulació Estrangera).

Zelenski, Borrell...

Les víctimes d'aquests cent incidents de desinformació amb contingut "fals", "perjudicial" i coordinades per intoxicar l'opinió pública, van ser sobretot Ucraïna (33 incidents de desinformació), la Unió Europea i les seves sancions per la guerra ( 15 incidents) i l'Alt Representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Seguretat, Josep Borrell (11).

Serveis d'intel·ligència

Per difondre massivament aquestes intoxicacions es van utilitzar 616 canals de difusió, en 30 idiomes diferents, 16 idiomes oficials de la Unió Europea.

El 40% dels incidents de desinformació analitzats són "atribuïbles a l'ecosistema mediàtic rus xinès"; és a dir, van ser difosos per mitjans finançats o participats obertament pels governs russos i xinès, els serveis d'intel·ligència o diversos comptes oficials.

Humor i odi

De vegades la desinformació conté narratives falsejades i manipulades, mentides que encoratgen l'odi contra polítics o zones del món. Per exemple, assenyalar que no hi ha cereals per a Àfrica i Llatinoamèrica a causa de les sancions de la UE imposades a Rússia per la guerra. De fet, els cereals estan exclosos de les sancions.

Altres vegades, la desinformació tracta de condicionar l'audiència utilitzant l'humor de forma manipulativa. Va ser el cas de sis episodis de "suplantació" recollits a l'informe de la UE. Tres revistes satíriques van ser suplantades i les portades falsificades amb continguts molt crítics amb Volodimir Zelenski, el president d'Ucraïna. Una de les víctimes va ser la revista satírica espanyola El Jueves.

L'informe del Servei d'Acció Exterior de la UE recull com es va crear i difondre una portada falsa d'El Jueves el novembre de 2022. S'hi veu un dibuix de diversos mariners a Nova York vomitant sota un cartell que anuncia Zelenski com el noi d'Ucraïna, amb el sobrenom de "Black Hole" (Forat negre) utilitzat en ambients homosexuals amb un to despectiu.

Facebook rus

El títol del Jueves falsificat era "Ets més pesat que el dikpik" (foto polla). La mentida va ser difosa i ampliada per vk, el facebook rus, que va escriure que "una revista espanyola ha fet una portada que fa referència a Zelenski", a qui anomena Zelibobo, com "el forat negre que va aparèixer la setmana passada a Nova York".

No és la primera intoxicació que intenta vincular el president d'Ucraïna amb ambients gais. Al setembre va circular per xarxes una foto d'un suposat Zelenski participant amb molt poca roba i perruca negra en una antiga desfilada de l'orgull gai a Nova York. La imatge era falsa.

A més d'El Jueves, la revista satírica francesa Charlie Hebdo i l'anglesa Titanic van patir episodis similars. En el cas de Charlie Hebdo, l'aparell de desinformació del govern rus va crear una portada d'un suposat especial de Nadal on apareix la caricatura de Zelenski fugint del portal de Betlem després de robar diversos objectes del pessebre del nen Jesús.

L'informe de la UE sobre desinformació recull també dos incidents de suplantació de les cadenes Euronews i Al Jazeera. En un dels vídeos atribuïts a aquestes cadenes es parlava de seguidors ucraïnesos, suposadament nazis, que havien estat detinguts a Doha durant el mundial de futbol.

Les investigacions sobre aquests incidents de suplantació de mitjans de comunicació van permetre atribuir a un canal rus com el que primer va difondre la falsa informació d'Euronews. En la resta de casos, van ser publicats per mitjans no vinculats oficialment amb Rússia, però sí que el contingut va ser "ràpidament recollit i amplificat" per canals atribuïts a "estructures estatals russes".

Beatriz Marín , analista de dades del Servei d'Acció Exterior de la UE, va apuntar que les ambaixades de Rússia a tot el món van crear canals de Telegram on també es van difondre informacions falses i manipulades.

El general Ballesteros, cap del Departament de Seguretat Nacional, alerta que Rússia "té interès" en qui guanyi les eleccions a Espanya, "com ho va tenir amb el Brexit i les eleccions als Estats Units"

Tant aquesta experta com el general Ballesteros van advertir que la guerra contra les campanyes de desinformació és complexa: “La informació falsa o manipulada es transmet més de pressa en xarxes que la veritable i arriba més lluny”, ha indicat la primera. "Rússia arriba al cor de les nostres societats amb la desinformació", va afegir el segon.

El general va deixar, a més, un avís: "amb dos processos electorals a Espanya, aquest és un any temptador per a la desinformació” en què hi haurà, de nou, un actor protagonista: "Rússia té interès en qui guanya les eleccions a Espanya, com ho va tenir als Estats Units o al referèndum del Brexit”.