Segueixen cercant l'Álex Navarro, el jove de la flauta de Ronda

El seu rastre es perd el 5 de maig i algunes veus apunten que l'últim que se sap és que "va anar a cobrar una feina" que li devien

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família.

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família. / EPC

Tamara Morillo

5 de maig de 2024. L'Alejandro -Álex- surt de la seva casa en Ronda, a Màlaga. No se sap hora, es desconeix la ruta, on va, amb qui queda. "Només sabem que el meu nebot no hi és", lamenta la seva tia Rocío. Desaparegut. Fa un mes que busquen, esperant. Aquell dia, l'últim, el jove surt de casa sense telèfon, sense diners, sense documentació ni targetes. "Realment, no sabem res amb certesa", afirma la Rocío al portal de successos i recerca d'aquest grup editorial. "Una persona em va donar la veu d'alarma: 'escolta, que diuen que el teu nebot no hi és…', i vaig pensar… realment fa uns dies que no parlem, que no el veig...". No hi ha pistes. "Només sabem que no hi és. Denunciem la desaparició el 5 de maig, des de llavors no hi ha res nou". 

Complexió atlètica, entre 1,65 i 1,70 m d'alçada, ulls verds, cabells negres. Es diu Alejandro Navarro, té 25 anys, des de fa uns tres viu a Ronda, en un pis amb parents pròxims. L'agent va apuntar les seves dades. "Saben si té o ha tingut algun problema? Alguna dada a tenir en compte?". La família va contestar: "La veritat és que ens hem assabentat de la desaparició a través d'una persona... d'una manera gairebé anecdòtica". Va arrencar una recerca que ha anat abastant diferents hipòtesis. S'admeten totes. "Fins avui", lamenta la Rocío, "no hi ha res nou".

El jove de la flauta

"Fa, sol, la...", L'Álex arrencava a tocar així, diàriament, a la porta dels supermercats. Mirada endavant, flauta entre les seves mans, agafa aire i la música sona. La seva cançó favorita, My Heart Will Go On, "la cançó del Titanic", la seva predilecta. És "el noi de la flauta" per a aquells que no saben el seu nom. Tot i que gairebé tothom li posa cara. El jove és molt, molt conegut, a Ronda. "La veritat és que tothom parla meravelles d'ell", resumeix la seva tia, "tots diuen que és molt bo...". Al seu costat, la seva bici, "sempre va amb ella, sempre d'un costat a un altre", descriu la seva tia.

"Sabem que el meu nebot surt de casa sense telèfon, sense documentació, sense diners...". És el primer que sorprèn. "No és normal que una persona jove surti així, sense res, sobretot sense telèfon...". La primera hipòtesi policial va dibuixar la marxa voluntària. "Alguna vegada s'havia absentat un parell de dies si li sortia una feina... però una cosa així no, hem mantingut el contacte i sempre ha tornat". Que hagi marxat de manera voluntària ja no és l'opció que mana: "Són molts dies... la costa està empaperada amb la cara del meu nebot. Si ell veu que l'estan buscant, estic segura, ell contacta".

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família.

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família. / EPC

Després de la denúncia, van arrencar, immediatament, les cerques, els interrogatoris policials. Avui encara més intensos. "Tot va començar molt rar, lent, perquè no teníem moltes dades...". Els agents van trobar dos possibles fils dels quals estirar: el seu telèfon i ña seva última feina.

Va quedar per a cobrar uns diners

"L'últim que se sap, diuen, és que el meu nebot va estar treballant a San Pedro de Alcántara, a Màlaga". Algunes veus asseguren que l'Álex, els dies previs, va fer algunes feines al camp. "No sé què té de cert", admet la Rocío, "però pel que sembla, expliquen, que el meu nebot va anar a cobrar-ho". Hi ha, precisament, una pista que situa al jove amb bici per la carretera que porta a San Pedro.

"La bici de l'Alejandro és a la seva casa, però no em sorprendria que li haguessin deixat una altra, o l'hagués aconseguit, l'hagués demanat si li va sorgir... ja et dic que a ell l'estimava tothom", apunta la Rocío. Una de les zones de cerca és aquest punt de referència: San Pedro de Alcántara. "Entre la dada, més el possible albirament... la policia està investigant".

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família.

Una foto de l'Álex Navarro cedida per la seva família. / EPC

Un altre fil del qual estirar és la revisió del telèfon. Trobat en el seu domicili, els agents han sol·licitat una ordre judicial per poder accedir al seu historial de trucades, navegació i missatges. Els mateixos agents, davant la falta de notícies, de dades, han obert totes les hipòtesis: "que sigui una marxa voluntària ja no és tan clar".

Pelegrins i Estepona

Sense avanços, sense dades, es van imprimir les primeres alertes, cartells i es va empaperar la costa de Màlaga. La seva imatge es comparteix a les xarxes socials: "Alejandro, tant de bo em llegeixis...", "Si algú sap alguna cosa...". Després de la difusió de la foto, les trucades no cessen. "No sabem si hi ha part de veritat, però sí que s'han rebut algunes trucades...", diu la Rocío, "alguns possibles albiraments". De cap s'ha pogut confirmar que són certs.

Després del recollit a San Pedro de Alcántara, uns altres se centren en Estepona. De nou dibuixen un Alejandro pujat a una bicicleta, "diuen que portava la roba molt bruta i el pèl més llarg". Una altra persona afirma haver-lo vist, també a Estepona, "comprant xocolata en un supermercat".

"S'assembla al meu veí i es diu igual", va rebre la Rocío per xarxes socials. "He intentat contactar amb la dona però no he rebut resposta, no hem pogut confirmar-ho".

Ronda, Arriate, Alcalá del Valle, Setenil de las Bodegas, Benaoján i Montejaque, pobles pròxims, van tenir un dispositiu policial actiu els primers dies, "se celebraven els 101 pelegrins". La prova de 101 quilòmetres de la Legió a Ronda que va reunir uns nou mil participants el cap de setmana del 10 al 12 de maig. "Va haver-hi molta policia, molta gent...". Ningú va trucar dient que havia vist a l'Alejandro, ningú va denunciar res estrany. "Va haver-hi una notícia, un noi que s'havia tirat al Tajo...", narra la Rocío. "Gairebé ens dona alguna cosa...". La policia va descartar que fos l'Alejandro.

Vividor i lluitador

"La vida de l'Álex no ha estat fàcil", reconstrueix la Rocío. "Sempre lluitant per tirar endavant...". Agafa aire, espera uns segons, i continua descrivint-lo. Afirma que el jove no sol rendir-se, per si algú apunta a aquesta absència sense comiat, un final escollit conscientment. "No, no el veig capaç...". No té un perfil, explica, "de rendir-se fàcilment". Es va criar amb els seus avis, va deixar l'institut molt jovenet i "es va buscar la vida", finalment estava vivint amb uns parents. Entre totes les hipòtesis prefereix acollir-se a la de la marxa voluntària, "tant de bo que s'hagués marxat perquè estava cansat..., però la veritat és que em sembla estrany".

Si cal trobar tres paraules que el descriguin, explica la seva tia, són: noblesa, bondat i buscavides. "Potser agafava tres sabons, tres xampús, i anava als llocs on el coneixien perquè li compressin un numeret per fer una rifa". Passava llargues estones a les portes de les botigues, amb la seva bici, amb la seva flauta. "La gent que entrava li donava uns diners, l'euro del carro...".

El noi de la flauta. L'Álex, desaparegut sense deixar rastre. Que estigués sempre a les portes del súper feia que fos tan conegut. Les batudes familiars arrenquen sempre en aquestes botigues. Ningú l'ha vist des de llavors. Des de fa un mes no ha tornat a sonar Titanic a Ronda.