Estafada per amor als 65 anys: una dona va enviar 50.000 euros al seu enamorat, que deia estar retingut en una petroliera a Indonèsia

Les estafes amoroses estan experimentant un creixement demolidor i ja són el tercer tipus d’estafa a Catalunya, després de les criptomonedes i del mailing empresarial. I en aquest àmbit, les persones majors de 60 anys presenten una vulnerabilitat especial. Una d’aquestes persones afectades és la Teresa (nom fictici), una dona de 65 anys del Bages a qui van estafar més de 50.000 euros per un amor que mai no va existir. La treballadora social que va portar el seu cas, l’Aida Morales, explica la història a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, per donar visibilitat a les dificultats que hi ha a l’hora de detectar aquests casos i ajudar altres persones que s’hi puguin sentir identificades.

Quan va començar tota aquesta estafa, l’any 2023, pocs haurien qualificat la Teresa com a “vulnerable”. S'havia jubilat feia poc, tenia estudis universitaris i un pis en propietat. “Una dona de bé, amb un alt nivell d’estudis, amb fills, família…”, explica Morales. En aparença, tot estava en ordre. Només un detall podia haver fet saltar les alarmes: feia poc que s’havia quedat vídua. “En realitat, se sentia sola”, reconeix avui Morales. Així que va començar a utilitzar més sovint les xarxes socials, especialment Facebook. A la plataforma va conèixer un home que li parlava en anglès. “Era americà, tenia una filla adoptada i viatjava molt. Ella estava completament enamorada d’aquest home, tot i que no s’havien vist mai en persona”, explica Morales. Sí que havien fet videotrucades. La treballadora social desconeix encara avui quantes targetes regal li va arribar a enviar aquesta dona al seu “amor”. “El que sí sabem és que un dia aquest home li va dir que marxava a Indonèsia, i poc després li va explicar que l’havien tancat en una petroliera, que li havien robat la documentació, i així va començar a demanar-li diners”, relata Morales.

En total, va acabar fent nou transferències a diferents comptes bancaris per un valor total de 50.000 euros. Quan els seus fills se’n van adonar, el maig del 2023, van presentar la primera denúncia als Mossos. “El problema era que ella ho negava, no ho volia assumir. I aleshores els fills, farts, es van anar distanciant; la relació familiar es va veure molt afectada, i això encara va agreujar més l’estafa: cada cop tenia menys suport al seu voltant”, explica Morales.

Set mesos després de la primera denúncia, el cas va arribar a la unitat comarcal especialitzada en maltractaments a la gent gran, on treballa Morales. Allà van començar un treball constant amb la dona, fins que un dia ella va prendre consciència que havia estat víctima d’una estafa. “Al final, i després de molta insistència per part nostra, les mateixes xarxes socials li van donar la resposta, perquè va veure un vídeo que explicava com funcionaven aquestes estafes. Em va trucar i em va dir: ‘La dona del vídeo sóc jo. Acabo d’entendre què m’ha passat’”, recorda Morales.

Un any més tard, el juny del 2024, ella, ja convençuda que havia estat estafada, va decidir ampliar la denúncia. El problema ara és que el procés judicial serà llarguíssim. Va fer nou transferències diferents a nou persones diferents. Així que hi ha nou causes obertes en diferents jutjats, i ella haurà d’afrontar nou judicis diferents, amb tot el que això pot suposar per a la seva salut mental i la seva recuperació emocional.

Aquesta història, Morales la va exposar a les jornades organitzades recentment per l’Associació per a la Investigació sobre el Maltractament a les Persones Grans. Quan la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, va escoltar aquest relat, va fer autocrítica. “Hauríem d’assegurar la unitat judicial davant de fets amb diversos autors com aquest. És un drama”, va comentar.

“Encara ens queda molt per endavant; el més important ara és refer la relació familiar”, explica la treballadora social. D’aquest cas, admet, ha après que el maltractament a la gent gran no entén de classes socials ni de nivell acadèmic. “Podríem ser qualsevol de nosaltres.” El detonant, segons expliquen els experts, és el sentiment de soledat o d’aïllament. “No és tant una dependència funcional sinó emocional. Parlem d’un moment vital de gran vulnerabilitat i solitud”, afegeix Glòria Fité, psicòloga especialitzada.

Subscriu-te per seguir llegint