CAS REAL: Estafen a persones de més de 60 anys amb les criptomonedes

Enganyar a les persones sol ser més senzill del que creiem. Si tu inverteixes 100 euros i en una setmana en guanyes 50 més, segurament acabaràs invertint més, oi? Si no ho fessis series ximple! Doncs aquí hi ha l'engany. T'expliquem un cas real.

En Matías, nom fictici, és un alt funcionari andalús de 62 anys, que un dia va decidir invertir en criptomonedes perquè va veure un anunci molt suculent a Twitter. En el moment de contactar amb l'empresa, un account manager li va trucar i van decidir invertir 200 euros. En una setmana li van tornar els 200 més 100 euros de benefici. Així doncs, era una gran oportunitat de guanyar diners i aquí va començar l'engany, segons relata Víctor López, advocat de LBO Legal, especialitzat en criptoestafes.

La segona vegada li van dir que calia invertir un mínim de 15.000 euros. Veient la rendibilitat aconseguida ho va fer. «Al cap de pocs dies li van enviar una captura de pantalla d’una web fraudulenta en què li feien veure que la seva inversió en una cartera cripto [coneguda com a ‘wallet’] creixia al doble», relata López. I així es va veure atrapat en la roda, invertint cada vegada més diners sense poder recuperar els seus suposats guanys, fins que va arribar un punt en què li van demanar accés remot al seu ordinador amb l’aplicació anyDesk.

Suposadament, era per «ajudar-lo» perquè ell gestionés la seva pròpia cartera, però el que van fer va ser obtenir el control total sobre la seva banca ‘online’. Aquesta va ser ja la seva perdició. «Li van demanar tres microcrèdits al seu nom». En total li van estafar 45.000 euros que van ser transferits a una ‘wallet’ a Malta. L’estafa està denunciada, però «els diners seran molt difícils de recuperar», d’acord amb el seu advocat.

Un augment del 500% en vuit anys

El cas del Matías no és un cas aïllat. El nombre de diligències per estafes comeses ‘online’ a Espanya s’ha incrementat en un 508,1% entre el 2016 (70.178) i el 2023 (426.744). Només entre el 2023 i el 2024 ha crescut un 14,3% la ciberdelinqüència. És, de fet, el delicte que més creix, segons l’últim balanç de criminalitat del Ministeri d’Interior, esperonat en gran part pels fraus en la inversió cripto.

Davant «la incidència progressiva» d’aquestes estafes a Espanya, des de la Fiscalia General de l’Estat s’ha demanat en l’última Memòria Anual protocols específics. «Resulta ja imprescindible l’elaboració d’un protocol d’actuació per articular adequadament les gestions d’emmagatzematge i, si escau, realització de les criptomonedes confiscades en ocasió d’investigacions criminals», aprecia la fiscalia, que ja compta des de fa anys amb una unitat especialitzada en criminalitat informàtica.

Fa pocs dies, en col·laboració amb altres fiscalies europees, va ajudar a desarticular una xarxa criminal internacional que va estafar més de 102 milions d’euros amb falses oportunitats d’inversió ‘online’ a Alemanya, França, Itàlia i Espanya.

«La punta de l’iceberg»

Es calcula que només a Espanya hi ha més de 20.000 estafats en els últims anys, d’acord amb dues associacions creades per bufets d’advocats per presentar denúncies col·lectives, el despatx Aránguez i Zaballos Abogados, que canalitzen milers de denúncies davant l’Audiència Nacional i diferents jutjats de tot Espanya. «És la punta de l’iceberg perquè només denuncien un 10% de les persones afectades», revela Francisco Jiménez, de Zaballos Abogados.

La qüestió és que és un delicte que continua creixent imparable. Des de la Fiscalia de Lleida també es va alertar d’aquest increment de les criptoestafes que, segons fonts de diversos despatxos d’advocats, tenen persones grans entre els seus objectius prioritaris. De fet, entre els 60 i els 75 anys hi ha el target principal de les xarxes d’estafadors, que acostumen a operar internacionalment, amb seu principalment al sud-est asiàtic, a l’Àfrica o en paradisos fiscals.

«La gent de més de 60 anys és població més vulnerable, perquè són grans per poder caure en la trampa, però no prou per no utilitzar la tecnologia i ser més reticents. Acostumen a tenir Twitter, Facebook i altres xarxes socials, però no saben discernir si un anunci és fals o veritable»

assenyala López.

Als EUA, aquest tipus de delictes s’ha convertit en un problema de gran envergadura. Segons l’FBI, la criptomoneda va estar darrere de la major part de la ciberdelinqüència registrada el 2024. Gairebé 150.000 denúncies van implicar l’ús d’actius digitals, cosa que va suposar 9.300 milions de dòlars en pèrdues, un 66% més que l’any anterior.

«Les pèrdues econòmiques per a una sola persona acostumen a superar amb facilitat els 100.000 euros, ja que moltes víctimes acaben demanant préstecs personals o diners a familiars», revela López, que diu que en els últims mesos s’han multiplicat les consultes que reben sobre delictes de criptos, que no deixa de ser «la clàssica estafa d’inversió disfressada amb un terme de moda per guanyar credibilitat».

Segons fonts legals, la clau de l’estafa es produeix en les fases més avançades, quan l’inversor intenta retirar el que ha invertit. Cada intent es bloqueja amb l’excusa que cal abonar un nou «dipòsit de seguretat» per pagar els impostos que han generat els guanys. En aquella última fase, se’ls comunica que els diners «són a la Blockchain» [llibre de comptabilitat digital descentralitzat que registra transaccions amb criptos] i que el sistema exigeix repetir pagaments fins a completar prou confirmacions per alliberar els fons.

«En molts casos, quan el client vol retirar els diners no pot, i llavors facilita l’accés remot al seu ordinador als delinqüents», aprecia Ricardo Oliva, soci director de la firma Algoritmo Legal i advocat expert en regulació dels criptoactius i en criptoestafes transnacionals, que ara mateix representa les víctimes del cas Shirtum, un presumpte frau de tres milions d’euros amb criptomonedes i NFT que va utilitzar d’ham futbolistes d’elit.

Els estafadors espremen a les víctimes fins a l’últim cèntim. «En molts casos, els estafats disposen d'estalvis o tenen la capacitat per endeutar-se i, més enllà dels diners, el mal emocional és devastador, alguns cauen en depressió, medicats amb ansiolítics», comenta López, que relata que molts clients senten «vergonya» per haver sigut enganyats o «tenen por» d’explicar-ho a familiars o amics perquè de vegades han perdut els estalvis de tota la seva vida.

Cal denunciar «immediatament»

Les possibilitats reals de recuperar els diners són molt baixes, ja que les transferències es dispersen ràpidament a través de comptes estrangers a països com Malta, Lituània i Regne Unit, o paradisos fiscals, fet que entorpeix enormement la investigació.

Els advocats recomanen denunciar «immediatament» davant la Unitat de Delictes Financers (UDEF) de la Policia Nacional o la Unitat del Crim Organitzat (UOC) de la Guàrdia Civil, guardar totes les proves i contactar amb un despatx especialitzat en dret penal i ciberdelictes per acompanyar el procés.

«Si les criptomonedes estan allotjades a la Unió Europea, la cosa és més fàcil, perquè els països tenen unes regles en el Codi Penal semblants, però, si són a l’Aràbia Saudita, o en paradisos fiscals, és molt més complicat», assenyala Oliva sobre un procediment que la Policia especialitzada en ciberdelinqüència repeteix sempre.

Després de rebre un peritatge sobre el suposat frau, exigeixen bloquejar la cartera d’inversions amb requisits als exchanges –cases de canvi en línia–, algunes vegades, però passa menys, ho aconsegueixen amb èxit. «Seguir el rastre de les criptomonedes és molt difícil. Amb 1.000 euros, les organitzacions criminals poden arribar a fer 100.000 transferències, que alhora van a múltiples carteres, que al seu torn es recullen i es llancen al que s’anomena ‘piscina’. Es necessita un programari potentíssim per fer la traçabilitat», revela Jiménez sobre el titànic treball que suposa aclarir una simple estafa.