La Llei de la Segona Oportunitat fa que s'exoneri un deute d'un veí de més de 213.000 euros amb la Seguretat Social

Quan després de veure't al fons del pou, per fi veus la llum. I és que ser embargat o crear deute per una cosa que tu no has fet, sense ser coneixedor d'allò en què s'està incorrent és molt dur. Això és el que li va passar a un veí del Bages. L'home devia més de 213.000 euros a la Seguretat Social i ha aconseguit alliberar-se totalment del deute gràcies a demostrar que va ser un "deutor de bona fe".

La Llei de la Segona Oportunitat va fer que es demostrés que va actuar amb honestedat, diligència i transparència en les obligacions financeres i que en cap cas, era coneixedor del que estava fent la petita empresa familiar per la qual treballava.

El beneficiari d'aquesta exoneració és un particular que va començar a acumular un gran deute públic amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) mentre figurava com a administrador formal d'una petita empresa familiar alhora que estudiava. Tot i que, a efectes pràctics, no dirigia el negoci, va acabar assumint personalment uns deutes que, finalment, van superar els 213.000 euros. Com a conseqüència, va patir «embargaments constants» durant un període prolongat de temps.

El cas, que ha estat portat pel despatx d'advocats Lexia (Bufete Matamala & Roca i Marzà, a Manresa i Berga) i ha estat resolt pel Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona, destaca per ser pioner i excepcional, ja que és el primer en què es perdona un deute públic que supera els 200.000 euros. A més, tal com invocava l'advocat que representa l'afectat, s'ha aplicat directament el dret de la Unió Europea i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha "trencat amb la rigidesa de la normativa espanyola", més restrictiva pel que fa al llindar de diners establerts.

En aquest sentit, l'article 489.5 del TRLC estableix que els límits quantitatius relatius exoneració del crèdit públic són de 10.000 euros amb la Seguretat Social i 10.000 euros més amb Hisenda. En aquest cas, però, el jutjat ha aplicat de forma directa el dret europeu, que garanteix l'exoneració plena i efectiva dels que siguin «deutors de bona fe», és a dir, que malgrat no poder afrontar temporalment les obligacions econòmiques, han mantingut una conducta honesta, transparent i diligent davant la Seguretat Social i l'autoritat judicial.

Jordi Matamala, CEO de Lexia i advocat responsable del departament mercantil i concursal del despatx, destaca que "aquesta lectura rígida pot impedir una veritable segona oportunitat als deutors de bona fe i condemnar injustament persones vulnerables a una pobresa perpètua, precisament allò que el mecanisme de la llei de segona oportunitat pretén evitar".

En l'àmbit jurídic, aquest cas és d'una rellevància especial, ja que "obre la via a milers de petits empresaris i autònoms que, atrapats en deutes amb la Seguretat Social o Hisenda, podran accedir a una veritable segona oportunitat". En aquest sentit, l'advocada especialista a LSO Patrícia Martos manifesta que és "essencial per dotar de coherència real el sistema de la segona oportunitat i garantir que compleixi la seva funció de reinserció econòmica i social per als deutors de bona fe".