Hisenda destapa un frau fiscal amb tractors dels anys 80 llogats com si fossin nous: el TSJC confirma les sancions

Els fets arranquen amb la declaració de l’IRPF dels exercicis 2016 i 2017. Segons recull la sentència 3194/2025, de 29 de setembre, la Inspecció de l’Agència Tributària va detectar que una agricultora havia deduït despeses vinculades a una societat administrada pel seu marit. Entre les factures hi constaven suposats serveis d’assessorament, innovació i internacionalització, i també el lloguer de tractors i remolcs adquirits entre els anys 80 i 90.

En l’apartat de la maquinària, el tribunal subratlla que eren equips amb més de 30 anys i, d’acord amb criteris fiscals, pràcticament amortitzats. Malgrat això, s’hi aplicaven tarifes equiparables a les d’una maquinària nova, un lloguer que per al TSJC “manca de sentit econòmic” i evidencia una deducció artificiosa de despeses. A més, no va quedar acreditat el pagament efectiu de les quantitats pactades.

La comprovació també va posar el focus en els serveis d’“expansió” exterior: la societat familiar havia facturat imports elevats per suposats treballs de comercialització internacional, plans de màrqueting i desenvolupament de nous productes vinculats a l’oli d’oliva. Però el TSJC ressalta un element clau: en aquells anys l’explotació tenia un únic client, fet que qüestiona la realitat d’aquesta internacionalització. Com a únic indici a l’estranger, només constava l’estada de dues persones en hotels de Polònia durant un cap de setmana.

El punt més determinant del litigi arriba el 2017, quan la parella va aplicar el règim de llibertat d’amortització. La norma exigeix tenir un rendiment net positiu previ per poder beneficiar-se d’aquest incentiu fiscal, però aquell any l’explotació va declarar pèrdues de -643.502,09 euros i acumulava prop de 900.000 euros en resultats negatius als exercicis revisats. Per això, el TSJC conclou que era “absolutament impossible” aplicar el benefici en aquestes condicions i qualifica la conducta de greument negligent.

Paral·lelament, i pel que fa al marit, Hisenda va anul·lar deduccions per hotels a Tortosa —on la seva esposa exercia com a registradora de la propietat—, a més de despeses de vehicles i altres consums que no es van poder vincular de manera clara a cap activitat econòmica i que podien tenir un ús personal.

Després de la regularització, el matrimoni va recórrer les liquidacions i sancions, però ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat íntegrament el recurs i ha avalat l’actuació de l’Agència Tributària.

L'economia d'opció

En la seva defensa, la parella va al·legar vulneració de la llibertat d’empresa, del dret a la igualtat i del dret a la propietat privada, i va sostenir que podia organitzar-se mitjançant una societat familiar invocant l’economia d’opció. Aquesta figura és, en essència, el dret del contribuent a triar entre alternatives legals reals la que comporta una menor càrrega fiscal. Però el TSJC recorda que l’economia d’opció no empara crear estructures sense motius econòmics vàlids amb l’únic objectiu de reduir impostos: si les operacions “no tenen lògica econòmica” o no estan acreditades, l’Administració pot regularitzar.

Com a resultat, el TSJC confirma les liquidacions i sancions i condemna el matrimoni a pagar les costes de manera solidària, amb un límit de 3.000 euros. La resolució no és ferma i es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.