Sis anys de presó per violar una dona adormida: la sentència que indigna pel motiu de la pena mínima

La matinada del 30 de juliol de 2023, després d’una festa en un pis de Palma, una dona es va retirar a la seva habitació amb la seva parella. Eren aproximadament les cinc de la matinada. Estava cansada, havia begut alcohol i es va quedar adormida. Segons considera provat la sentència, l’acusat, un home de 40 anys que també havia assistit a la celebració, coneixia l’estat en què es trobava la víctima.

Quan la festa ja havia acabat, l’home va entrar al dormitori, va abaixar-li els pantalons curts i la roba interior i la va penetrar sense consentiment. La dona es va despertar sobresaltada, es va incorporar i va començar a plorar. En aquell moment, l’acusat va aturar l’agressió i va marxar precipitadament de l’habitació.

La víctima va denunciar els fets davant la Policia Nacional, que va obrir una investigació. Una de les proves decisives va ser l’anàlisi de la roba interior de la dona, on els investigadors van trobar ADN de l’acusat. Aquest indici biològic, juntament amb el relat de la denunciant i les declaracions d’altres testimonis, va permetre sostenir l’acusació. L’home va ser detingut aproximadament un mes després.

Durant el judici, l’acusat va negar haver comès cap agressió sexual. Va afirmar que només havia acompanyat la víctima a l’habitació perquè estava molt beguda. El tribunal, però, no va donar credibilitat a aquesta versió i va considerar plenament fiable el testimoni de la dona, reforçat per les proves recollides durant la investigació.

L’Audiència Provincial de Palma ha condemnat l’home a sis anys de presó per un delicte d’agressió sexual. També li imposa el pagament d’una indemnització de 6.000 euros a la víctima. La Fiscalia havia demanat set anys de presó, però el tribunal ha optat per aplicar la pena mínima prevista pel Codi Penal, que estableix una forquilla d’entre sis i dotze anys en aquest tipus de delicte.

El punt més polèmic de la sentència és el raonament utilitzat per justificar aquesta pena mínima. Els magistrats admeten la gravetat dels fets i deixen clar que la vulneració de la llibertat sexual va ser completa i consumada. Tot i això, consideren que l’agressió va tenir una «molt breu durada» perquè es va interrompre gairebé immediatament quan la víctima es va despertar i va reaccionar.

Des d’un punt de vista legal, el tribunal aplica una pena prevista dins del marge que fixa la llei. Però des d’un punt de vista moral i ètic, l’argument de la brevetat resulta profundament inquietant. Una violació no és menys greu per durar menys temps: el dany central és la invasió del cos d’una persona sense consentiment, l’abús de la seva vulnerabilitat i la ruptura radical de la seva seguretat. El temps pot ser un criteri tècnic en la graduació penal, però no hauria d’eclipsar la gravetat essencial del delicte.

La reflexió final és inevitable: una societat que vol protegir de debò la llibertat sexual ha de ser molt curosa amb els missatges que transmeten les sentències. Dir que una agressió va ser «breu» pot tenir valor jurídic dins d’un càlcul de pena, però també pot sonar com una minimització del patiment de la víctima. I aquí hi ha el risc: que el llenguatge judicial, fins i tot quan condemna, acabi ferint de nou qui ja ha estat agredit.