Més de 30 anys junts i dos fills no basten per cobrar la pensió de viduïtat

Per cobrar la pensió de viduïtat quan no hi ha matrimoni, no n’hi ha prou d’haver conviscut durant anys, tenir fills en comú o compartir habitatge. La llei exigeix acreditar dues coses: una convivència estable i l’existència formal d’una parella de fet.

Segons l’article 221 de la Llei General de la Seguretat Social, aquesta condició s’ha de demostrar amb la inscripció en un registre de parelles de fet de la comunitat autònoma o de l’ajuntament corresponent, o bé amb un document públic que acrediti la constitució de la parella. A més, aquesta inscripció o document ha d’existir com a mínim dos anys abans de la mort d’un dels membres de la parella.

Aquesta és la clau del cas: la dona podia demostrar una relació llarga, estable i familiar, però el tribunal considera que no podia acreditar el requisit formal que exigeix la llei per cobrar la prestació de viduïtat.

La dona i el seu company havien conviscut més de 30 anys al mateix domicili de Mallorca i tenien dos fills en comú. La seva relació constava també en diversos documents notarials: la compravenda de l’última residència habitual, l’escriptura pública hipotecària i el testament en què l’home es referia a ella com la seva companya i mare dels seus fills, i la designava hereva universal.

El març del 2023, la parella va sol·licitar la inscripció al Registre General de Parelles Estables de les Balears, dependent de la Conselleria de Famílies i Afers Socials del Govern balear. L’organisme va comprovar la documentació i va iniciar l’expedient, però faltava una última signatura de consentiment.

El tràmit no es va completar. Segons la primera sentència, hi va haver un defecte en la notificació i també una demora administrativa. La sol·licitud s’havia presentat el març del 2023, però el requisit formal no es va fer fins al novembre del mateix any, a través del BOE. Aleshores, l’home ja havia mort, a principis d’octubre del 2023.

La primera sentència va donar la raó a la dona

Un jutjat de Palma va reconèixer inicialment el dret de la dona a cobrar la pensió de viduïtat. La sentència va aplicar un “criteri humanitzador” i va valorar que la parella havia mantingut una convivència anàloga a la matrimonial durant més de tres dècades.

El jutjat també va tenir en compte la voluntat clara de tots dos d’oficialitzar la relació davant el Registre General de Parelles Estables de les Balears. Tot i que la inscripció no s’havia acabat formalment, la primera resolució va considerar acreditada la condició de parella a través de la convivència, els fills i els documents notarials.

La Seguretat Social va recórrer la sentència

L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ja havia denegat la prestació a la dona en dues ocasions: el desembre del 2023 i el febrer del 2024. L’argument era que la parella no s’havia constituït formalment com a parella de fet almenys dos anys abans de la mort de l’home.

Després de la sentència favorable a la dona, l’INSS va presentar un recurs de suplicació. L’organisme va sostenir que s’havia vulnerat l’article 221 de la Llei General de la Seguretat Social i va invocar també una sentència del Tribunal Suprem del 2024. Segons la Seguretat Social, sense inscripció formal o document públic amb dos anys d’antelació, no hi havia dret a la pensió.

El TSJB revoca la decisió i dona la raó a l’INSS

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) ha estimat el recurs de l’INSS i ha revocat la sentència anterior del jutjat de Palma. La Sala Social absol així l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

El tribunal cita jurisprudència del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i de la mateixa Sala Social per remarcar que no es tracta d’una interpretació restrictiva de la llei, sinó del compliment dels requisits que fixa l’article 221.2 de la Llei General de la Seguretat Social.

Segons el TSJB, en aquest cas no es compleix el requisit formal essencial: la inscripció com a parella de fet o la constitució en document públic amb una antelació mínima de dos anys abans de la defunció. El tribunal afegeix que la resta de documentació generada durant la convivència no pot substituir aquesta formalitat.