La trama dels empadronaments falsos: 600 certificats fraudulents i cobraments de fins a 600 euros

La Guàrdia Civil ha destapat a Archena, a la Regió de Múrcia, una presumpta trama dedicada a expedir certificats d’empadronament falsos a ciutadans estrangers. L’operació, batejada com a ‘Falsitatis’, ha acabat amb la detenció d’un funcionari municipal i d’un segon implicat que, segons la investigació, actuava com a intermediari entre els sol·licitants i l’empleat públic.

Els agents calculen que entre els anys 2021 i 2024 s’haurien emès al voltant de 600 certificacions fraudulentes. Per cada document, els implicats haurien cobrat entre 50 i 600 euros, segons el tipus de tràmit que necessitava cada persona.

Com els van enxampar?

La investigació va començar el 2024, després que l’Ajuntament d’Archena alertés la Guàrdia Civil d’unes anomalies detectades al padró municipal. També havien arribat avisos des d’altres comunitats autònomes, on s’havien presentat certificats expedits pel consistori d’Archena que aixecaven sospites de falsedat.

Els especialistes de Policia Judicial van revisar la base de dades del padró i van trobar irregularitats com ara adreces errònies, habitatges amb un nombre excessiu de persones empadronades i dades que no encaixaven amb la realitat. Aquesta anàlisi va permetre posar el focus en un treballador municipal encarregat de gestionar aquest tipus de tràmits.

Segons la Guàrdia Civil, el funcionari detingut hauria expedit documents oficials amb dades falses, modificades o errònies, presumptament a canvi de diners. Després de rebre autorització judicial, els agents van escorcollar el seu domicili i hi van localitzar documentació, certificats, sol·licituds, telèfons mòbils i fins i tot un segell municipal.

El paper de l’intermediari

La investigació també va permetre identificar un segon implicat. Aquest home, segons les indagacions, feia d’enllaç entre els ciutadans estrangers i el funcionari. La Guàrdia Civil sosté que aprofitava el seu origen per contactar amb compatriotes i oferir-los empadronaments a mida.

Aquests certificats podien servir per acreditar una residència que no era real i facilitar tràmits administratius, encara que la investigació coneguda fins ara no detalla quants d’aquests documents es van arribar a utilitzar ni en quins procediments concrets.

Com ha quedat el cas?

El cas ja s’ha posat en coneixement de l’autoritat judicial, però no consta que s’hagi celebrat cap judici ni que hi hagi cap sentència. Per ara, l’operació ha conclòs amb la detenció dels dos principals investigats i amb la intervenció de documentació i dispositius que podrien ser clau per aclarir l’abast real de la trama.

La causa continua en fase judicial i haurà de determinar si els detinguts van cometre un delicte de falsificació documental, quantes persones se’n van beneficiar i quin ús es va fer dels certificats presumptament fraudulents.