Una trucada, un clic i 30.000 euros perduts: així funciona l’estafa del fals gestor bancari

Cada vegada és més fàcil caure en una estafa bancària sense adonar-se’n. Ja no cal rebre un missatge ple de faltes d’ortografia ni una oferta absurda per sospitar. Els ciberdelinqüents d’avui saben com actuar, quines paraules utilitzar i quin moment triar perquè la víctima reaccioni amb por, presses i confiança.

Una trucada inesperada, un SMS aparentment oficial o un enllaç que sembla del banc poden ser suficients perquè algú acabi facilitant les seves dades. Els estafadors juguen amb una idea molt clara: si fan creure a la víctima que els seus diners estan en perill, és més probable que actuï ràpidament i sense pensar.

Així funciona una de les tècniques que més preocupa els especialistes en ciberseguretat: l’estafa del fals gestor bancari. Els lladres es fan passar per treballadors d’una entitat financera i convencen el client que hi ha una operació sospitosa al seu compte. A partir d’aquí, li demanen contrasenyes, codis de seguretat o claus d’accés amb l’excusa de bloquejar el suposat frau.

Què va passar a Alacant?

El cas investigat per la Policia Nacional a Alacant va començar amb una notificació que semblava procedir del banc de la víctima. Segons publica el mitjà Intercomarcal, l’avís informava d’una transferència de 15.000 euros i facilitava un número de telèfon per contactar-hi en cas d’incidència.

Preocupada pel moviment detectat al seu compte, la víctima va trucar al número indicat. A l’altra banda, una persona es va identificar com a treballador del banc i li va assegurar que hi havia una operació sospitosa. El suposat gestor va insistir que calia actuar de pressa per evitar un frau més gran.

Amb un discurs convincent, va aconseguir que la víctima li facilités les claus d’accés al compte bancari. Poc després, la persona afectada va comprovar que s’havia fet una transferència de 30.000 euros a un compte desconegut.

Després de la denúncia, els agents van obrir una investigació per seguir el rastre dels diners. La Policia Nacional va identificar el titular del compte que havia rebut els fons i finalment va detenir a Alacant un jove de 19 anys per la seva presumpta implicació en el frau bancari. Les actuacions han estat remeses al Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia d’Alacant.

Què cal tenir en compte per no caure en l’estafa?

La principal recomanació dels experts és clara: cap banc demana mai per telèfon les contrasenyes completes, els codis de seguretat ni les claus d’accés al compte. Tampoc s’han d’introduir dades personals en enllaços rebuts per SMS, correu electrònic o missatgeria si no s’ha comprovat abans que són oficials.

Davant d’un missatge sospitós o una trucada inesperada, el més segur és penjar, no fer clic a cap enllaç i contactar directament amb el banc a través del número oficial, l’aplicació o l’oficina habitual. També cal desconfiar de qualsevol comunicació que exigeixi actuar de manera urgent, perquè la pressa és una de les armes més habituals dels estafadors.

Aquest cas torna a demostrar fins a quin punt els fraus bancaris s’han sofisticat. Els lladres ja no només busquen persones despistades: construeixen escenaris creïbles, imiten el llenguatge de les entitats i aprofiten la por de perdre els estalvis. Per això, abans de donar cap dada o fer cap moviment, convé aturar-se, comprovar-ho tot i recordar que una simple trucada pot acabar costant milers d’euros.