Denuncia que tres joves la van violar quan era una nena després de sotmetre’s a la teràpia EMDR

Té 23 anys i és una supervivent. «Va suportar la seva ment durant anys», però «se sentia sempre malament, incompresa, no encaixava a l’escola» i pensava permanentment a suïcidar-se. Des dels 14 anys està en tractament psicològic. I va ser en una de les teràpies, coneguda com a EMDR, quan la noia «comença a recordar un traumàtic i violent succés de la seva infantesa», segons la denúncia que va presentar i a la qual ha tingut accés el canal d’investigació i successos de Prensa Ibérica.

Gràcies a aquesta teràpia, aprovada per l’OMS, la jove hauria descobert el que li va passar l’estiu del 2009. Encara no havia fet els 6 anys i passava uns dies en una casa familiar a Extremadura. Era allà amb un cosí i dos amics seus, joves d’uns 20 anys. Ella es va ajeure al llit d’una habitació per jugar a la Nintendo i llavors van entrar ells.

La denúncia explica amb detall com la van violar i la van obligar a fer-li una fel·lació a un d’ells, també esmenta detalls com un cadell de gos que va intentar protegir-la i mossegar els seus agressors. Els seus records recuperats en la teràpia indiquen que quan finalment la van deixar, i després d’amenaçar-la si deia alguna cosa , es va tancar en una rebost fins que va arribar el seu pare.

Veterans de guerra

La teràpia de desenvolupament i reprocessament per moviments oculars (EMDR) és un mètode de psicoteràpia que té alguns punts en comú amb la hipnosi i va ser desenvolupat per la psicòloga nord-americana Francine Shapiro als anys noranta. S’utilitza des d’aleshores com a ajuda per a veterans de guerra que pateixen estrès posttraumàtic, també en víctimes de violacions i pacients amb trastorns alimentaris.

Mira de desbloquejar aquests records traumàtics. Per aconseguir-ho intenta estimular el cervell. Un pacient d’una sessió EMDR se sotmet a estimulació tàctil (mitjançant tocs a les mans o les espatlles), auditiva (li posen sons alternativament a les orelles), però sobretot, rep estimulació visual. El terapeuta li provoca moviments oculars d’un costat a l’altre, fent-li seguir el dit. Tot perquè el pacient revisqui el record del trauma.

Temor, vergonya i por

Va ser durant aquestes sessions, l’any 2021, quan la noia va recordar la violació grupal que hauria patit a la casa familiar quan encara no havia fet els 6 anys. Després de recuperar aquest record traumàtic, la noia va explicar que llavors no va dir res al seu pare ni a la resta de familiars «per temor, vergonya i por davant l’amenaça en mode d’advertència que li havia fet el seu cosí», un dels seus presumptes violadors.

Des d’aleshores ha patit molts problemes psicològics, inclosos intents de suïcidi. La seva denúncia inclou informes de dos psiquiatres que l’han tractat. A un d’ells li va explicar el 2023 que «té un record d’haver patit una violació per part d’un cosí de 21 anys i uns amics d’ell quan ella tenia 6 o 7 anys. No li va explicar a ningú l’episodi perquè li van dir que no ho fes i la van amenaçar, i va sentir molta por. L’episodi va quedar oblidat i va reaparèixer en el record en el transcurs d’una psicoteràpia, envoltat d’intensa angoixa, moment en què l’hi va comunicar als seus pares».

Malsons i ‘flashbacks’

Una altra psiquiatra explica en l’informe remès al jutjat número 5 de Plasència, encarregat del cas, que «la pacient refereix haver patit un abús sexual en la infància, entre els 6 i els 7 anys, per part del seu cosí i dos amics d’aquest. Aquest episodi va quedar oblidat i reapareix fa dos anys durant una sessió psicoterapèutica. Actualment aquest record apareix de manera repetitiva, en malsons i ‘flashbacks’, fet que va generar en la pacient una angoixa intensa, ira i desitjos autodestructius».

«Va ser com una imatge ennuvolada, va començar a desaparèixer la boira... Ara tinc clar què és el que va passar... Al principi era un record d’un tocament, després vaig començar a recordar més esdeveniments com la fel·lació i la violació», va explicar la denunciant

Ella mateixa ho va explicar així als psicòlegs que la van examinar: «Va ser com una imatge ennuvolada, va començar a desaparèixer la boira... Ara tinc clar què és el que va passar... Al principi era un record de tocament al qual vaig arribar jo sola a base de temps, després vaig començar a recordar més esdeveniments, com la fel·lació i la violació».

Un somni

Després de la investigació, la jutge encarregada del cas, titular del número 5 de Plasència (Càceres), ha decidit arxivar la denúncia. En una interlocutòria del 19 de juny, la magistrada assenyala que la jove «va tenir coneixement dels fets a través d’un somni» que després va anar «perfilant a través de la teràpia EMDR, una tècnica molt eficaç per a l’estrès posttraumàtic».

La jutge considera que «sense perjudici que això sigui possible, els fets relatats en aquesta querella, s’han construït a través d’aquesta teràpia, que ha permès a la querellant desbloquejar certs records del passat». Afegeix que la noia només va identificar els tres presumptes violadors «en un moment posterior, quan el seu cosí va proporcionar una sèrie d’alternatives que poguessin quadrar amb el seu relat».

«Certes incongruències»

La jutge recorda també que existeixen llacunes i contradiccions en el testimoni de la jove, com que no va ser portada al metge després de l’agressió (ella assegura que sí) i que no va dormir aquell estiu a la casa familiar de Plasència. Indica que l’informe dels forenses que van examinar la noia «aporta un relat lineal, amb certes incongruències contextualsi assenyala que «no és possible establir compatibilitat del seu relat amb fets de naturalesa sexualitzada en la infància ni possibles repercussions psicològiques en els termes descrits».

La magistrada conclou que «la versió incriminatòria oferta per (la denunciant) no té la consistència exigible i que presenta contradiccions i no està recolzada per elements indiciaris externs», així que tanca el cas sense processar cap dels investigats, que han sigut defensats per l’advocada Beatriz Uriarte, del despatx d’Ospina Abogados.