En la seva sentència, la secció novena de l'Audiència condemna a sis anys i set mesos de presó tres dels agents processats, a dos anys i tres mesos un altre i a multes que sumen 3.900 euros a l'últim d'ells, pels delictes de tortures i lesions greus, detenció il·legal, inviolabilitat de domicili, contra la integritat moral i maltractament.

Segons troba provat el tribunal, els agents van copejar i van torturar el detingut, d'origen romanès i al qual van confondre amb un atracador, i també van maltractar i van arrestar il·legalment la seva nòvia, embarassada de tres mesos, fins a aconseguir que els permetés entrar al seu domicili per registrar-lo il·legalment.

La sentència censura la conducta dels Mossos, que qualifica de "cruel en excés, brutal o salvatge" i impròpia d'una policia formada en un estat de Dret, i els reprotxa que seguissin copejant el detingut, fins i tot després que aquest els advertís que és hemofílic.

El cas va ocórrer al juliol de 2007, quan la policia autonòmica investigava un cas d'atracament la víctima del qual va identificar "amb bastants dubtes" el torturat, Lucian P., en un reconeixement fotogràfic, per la qual cosa el cap del Grup d'Atracaments, imputat en la causa però absolt, va ordenar la seva detenció.

Vestits de paisà, quatre dels agents van esperar Lucian P. a la porta de casa seva i, sense identificar-se en cap moment, es van abalançar a sobre d'ell, li van fer la traveta, el van llançar a terra i el van copejar per tot el cos, a l'hora que el trepitjaven el cap i li agafaven pel coll per impedir que cridés.

Diversos ciutadans es van acostar als mossos per recriminar-los la seva brutal actuació, per la qual cosa un d'ells va ensenyar la pistola que duia, va treure la placa i va demanar que els deixessin en pau perquè estaven fent "la seva feina".

Els agents van introduir el detingut en un vehicle policial i, durant el trasllat a la comissaria, un dels processats li va ficar a la boca la pistola que portava, amenaçant-lo de llançar-lo "per un barranc" si no reconeixia els fets que se li imputaven.

El policia va advertir també a Lucien P. que si la jutge el deixava anar podrien matar-lo i que no seria "el primer", segons la sentència, que manté que durant el trasllat va ser copejat pels quatre mossos, inclosos el conductor i el que viatjava de copilot, que aprofitaven els embussos de trànsit per girar-se a pegar-li.

Els agents van seguir copejant el processat a l'aparcament de la comissaria de les Corts, desoint el seu plor i les seves advertències que podia morir per ser hemofílic, fins que un altre mosso -no identificat- els va dir que paressin, que hi havia càmeres de gravació.

El detingut, que només va saber els motius de la seva detenció ja al calabós, va explicar al judici que va pensar que els condemnats eren delinqüents i es va tranquil·litzar quan van arribar a la comissaria, perquè va comprendre que els que l'havien agredit eren policies.

L'endemà, Lucien P. va ser posat en llibertat i acompanyat a casa per un dels agents, que es va disculpar, però la víctima a causa de la seva detenció va perdre la feina i va haver de rebre tractament pel risc que, en ser hemofílic, se li compliquessin les lesions.

Un altre agent, amb l'ajuda d'un dels anteriors, van detenir la nòvia de Lucien P., que estava embarassada de tres mesos, la van subjectar pels dos braços i la van agafar fortament pels cabells per introduir-la al cotxe policial i portar-la a comissaria, on la van enganyar dient-li que la seva parella era proxeneta per forçar-la a respondre el que ells volien.

Segons la sentència, els agents van aconseguir que la dona els deixés entrar en el domicili que compartia amb l'acusat, que van estar registrant sense la pertinent ordre judicial.

El tribunal ressalta que l'acusat va ser "copejat i amenaçat de forma totalment gratuïta i innecessària i, per descomptat, utilitzant més que la força imprescindible per a la seva reducció", sense una altra finalitat que la "vexació i la denigració".

En aquest cas, el Departament d'Interior va confiar en la innocència dels mossos imputats, no els va obrir expedient disciplinari i va posar a la seva disposició un advocat.

La sentència ha estat facilitada avui pel gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, per ordre de la secció novena, amb la identitat dels condemnats oculta, ja que la sala ha anunciat que procedirà així amb totes les seves sentències a partir d'ara per complir amb la Llei de Protecció de Dades.

Quan el cas va ser jutjat per l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia no va incloure el seu escrit d'acusació en el bloc de qualificacions que es lliura a la premsa per informar dels judicis de la setmana.