Opinió - Jordi Dalmau

En català, si us plau

2016-10-13 En el jutjat número 2 d'Olot una jutgessa ha ordenat a dues advocades que parlessin castellà perquè ella no entén el català. Ja ha estat amonestada pels seus superiors per aquestes maneres poc respectuoses envers el català. Per comentari sobre el fet, manllevo unes paraules definitives, escrites

Però l'Onyar existeix

2016-10-06 Quan la gent més important del món es reuneix per posar ordre a algun tema poden passar dues coses: que hi posin encert i compromís o que facin el trapella. Això últim va passar el 1992 a Rio de Janeiro: volien remeiar la falta de respecte i estimació que tots plegats hem de tenir per la Terra,

Uns recursos benvinguts

2016-09-29 Dintre de les moltes maneres de perfilar el concepte d'educació m'agrada aquella que se situa a un jardí assedegat i explica el benefici de l'aigua que ha de rebre: donar ensenyament, instruir, és regar el jardí. Però educar és fer que allà mateix hi neixi un brollador constant, amb autonomia,

Final d'estiu

2016-09-08 L'estiu que s'orquestra aquí mateix està marcat per la suma -potser multiplicació- de dues realitats ben vives: el turisme i el desig del benestar, tot ben lligat per allò que també es diu civilització de l'oci. De fet, oci seria estar-se sense fer res; aquí ens hi perdríem: perquè, fer vacances és

Taula de diversitat

2016-09-01 Una taula ben proveïda i ben servida és una excel·lent mostra del progrés de la civilització que al llarg del temps ha aportat un mostrari de productes molt benvinguts a la cuina i a les estovalles. Les riqueses de cada geografia local no paren de viatjar i quan arrelen a una altra terra

Adéu a Narcís-Jordi Aragó

2016-08-25 Érem uns quants aficionats a escriure per publicar i varem coincidir a Vida Catòlica, revista de l'Acció Catòlica, de Girona. Fa setanta anys. Ens va acollir paternalment el director, Josep M. Ginès. Un d'aquella colla era en Narcís-Jordi Aragó, que va emprendre la carrera de periodisme; aquells

Teleapunts

2016-08-18 La història de la televisió va fer un pas endavant en ocasió de la tristament famosa Guerra del Golf, quan uns representants de l'anomenat món occidental (i civilitzat) varen decidir aixafar l'Iraq. La televisió va prendre un protagonisme tan innovador que fins es va arribar a dir que els seus

Amics per Girona

2016-08-11 Eren escriptors i pintors, tots dos, d'aquells que han merescut figurar amb lletra gran a les cròniques de l'ànima cultural de Girona. Santiago Rusiñol i Prudenci Bertrana eren amics. Cap dels dos era fill d'aquesta ciutat, però Girona va ser el marc d'una trobada a tres bandes, ja que, comptant-hi

La qüestió del risc

2016-07-28 Era l'esport de recórrer un país que, en principi, era el d'aquí mateix on som; així es definia i s'iniciava l'excursionisme a Catalunya. Pere Quart amb els seus versos retrata l'atractiu del recorregut: «Pau de la muntanya, gaubança del cor. Temperi a muntanya, magnètic esport. Amor de muntanya,

Retorns

2016-06-30 Quan les persones i les societats anem creixent anem escollint allò que volem (o podem) fer, ser i tenir. Pel camí es deixen unes quantes possibilitats. Els camins que s'abandonen van quedant lluny, cada vegada més lluny. Però ve un dia, ja a la maduresa, que aquell feix de memòria es fa viu i

Però, qui té la veritat?

2016-06-16 Ara que ens xarboten tant amb una altra campanya electoral, recordo que anys enrere el polític nord-americà George Bush començava la seva campanya cap a la Casa Blanca i es va tenyir els cabells de negre per semblar més jove. En canvi, ?després, quan Bill Clinton pretenia ocupar el mateix lloc, va

Placa amb reflexió

2016-06-09 La placa és de marbre i fixada a la paret amb claus de bronze, tot un estil ben solemne, de la seva època. És la reina entre les seves germanes i filles i netes que també retolen carrers de Girona. Fa patxoca, la placa, però encara en fa més la seva inscripció: "En sessió de 4 de juliol de 1906

Alabastre il·luminat

2016-06-02 La diversitat dels materials ha de fer uns quants agraïments. Treballadors, artesans i artistes de la bellesa ens fan la vida més gentil, tot renovant la faç de la Terra, com proclama una litúrgia immortal. La pedra de catedral deu la seva glòria a uns picapedrers. La fusta agraeix a l'ebenista que

Les Pedreres de paper

2016-05-26 Quan es va fer l'última pavimentació de la rambla de la Llibertat, a Girona, es va seguir amb gran interès la seva realització. Ens és familiar. La pedra utilitzada procedia de la pedrera i indústria de Sant Vicenç de Castellet, que resulta ser d'iguals característiques que la pedra de Girona. Amb

Ja hi tornem a ser

2016-05-05 Són ja uns quants els noms propis de la nostra geografia litoral que figuren a l'actual llista negra dels preparatius i/o conflictes urbanístics, males pràctiques, irregularitats, que s'estan perpetrant a la Costa Brava, llaminera que sempre ha sigut. Aquest deu ser un singular atractiu, ben seu,

Monument a la vista

2016-04-14 L'últim número de la revista Descobrir Catalunya publica un dossier de més de cent pàgines dedicat als monuments de Catalunya, concretament a una selecció de deu que s'ha elaborat a partir del treball d'un grup de professors d'història, art i arqueologia. Els deu monuments catalans escollits són

Modes i models

2016-03-24 o em fa cap gràcia quan se sent dir que «Girona està de moda». És innegable que la ciutat té ara una magnífica carta de presentació i un reconeixement del seu notable pes específic en el conjunt de ciutats del país. L'admiració -pròpia o aliena, ara deixem-ho córrer- ha encunyat una proclama de

Abres i bastons

2016-03-17 Els arbres es varen fer presents a Girona a la dècada dels vuitanta. És un record emocionat. Va quedar patent en sengles publicacions de dues institucions gironines, la Diputació i l'Ajuntament. L'any 1986 la Diputació va editar el llibre Els arbres, de Mariàngela Vilallonga, una

Llibres amb contrast

2016-03-10 El destí, la planeta i els fats sembla que s'hagin conjurat, aquests últims dies per a oferir-nos l'impacte de la coincidència de dues notícies ben contradictòries, com el blanc i el negre. La notícia negra arriba d'Avinyonet de Puigventós, a l'Alt Empordà, on per falta de lectors a la

Mal senyal

2016-03-03 Un motiu d'orgull de l'excursionisme català és haver creat la senyalització dels camins humils, a les muntanyes. Més enllà del paper imprès, i encara per inventar-se el GPS, a principis del segle XX, els indicadors de camins a les cruïlles perdedores eren tota una garantia. El Centre Excursionista

Els jous junyien

2016-02-25 Ara que tenen tanta estima les «cases rurals» a l'àmbit turístic d'aquí, pot desvetllar-se una certa curiositat per aquelles masies i estances que ofereixen acolliment, amb tot el seu contingut de mobiliari i estris. Aquells noms que es poden aprendre vénen d'un temps llunyà i en algun lloc ens els