Encara queden restes de sang de la primera víctima del Whatsapp, els juràssics SMS, i les companyies de telefonia ja es preparen per a un nou sisme en el sector que pot fer saltar pels aires el mercat de les trucades convencionals. La compra per part de Facebook del principal programa de missatgeria instantània d'Europa per 13.800 milions d'euros, amb un 80 % de penetració a Espanya i 450 milions d'usuaris a tot el món, i l'anunci del seu creador Jan Koum que l'aplicació oferirà trucades de veu a través d'Internet, tenen amb l'ai al cor el sector.

El Whatsapp té poc més de mig centenar de treballadors, però val 19.000 milions de dòlars. No fabrica res, ni té indústria ni tampoc necessita grans servidors perquè no emmagatzema les dades dels contactes. El seu valor està basat en les expectatives de futur i en el volum d'usuaris, però la realitat és que els seus ingressos es limiten a la quota anual d'un dòlar que paga cada client. De moment, no plantegen guanys per la publicitat o els jocs, com sí fan els seus competidors, i aquest és el seu principal atractiu.

Les opinions dels experts es divideixen entre l'entusiasme dels que creuen que el fundador de Facebook esmenarà amb aquest cop d'efecte la seva més que discreta sortida a borsa i el pessimisme dels que defensen que el preu que s'ha pagat per l'empresa de missatgeria instantània és la prova que es tracta d'una nova bombolla d'Internet. Un cas similar a l'enfonsament de les empreses "puntcom" de ?l'any 2000 o el desastre de les tulipes d'Holanda del segle XVII.

Bombolla o no, si Whatsapp aconsegueix oferir gairebé gratis trucades telefòniques de qualitat l'impacte negatiu en la facturació del principal nínxol de les companyies telefòniques pot ser terrible. Milers d'espanyols que han hagut de sortir del país per la crisi parlen amb els seus familiars a través de Skype, sistema gratuït per al qual tan sols és necessari un ordinador connectat a Internet per poder gaudir de videoconferències d'una qualitat acceptable. The Wall Street Journal xifrava en un 40 % el volum total de les conferències internacionals que el 2013 es feien mitjançant Skype, amb l'equivalent negoci perdut per les companyies tradicionals.

Igualment preocupants per a les expectatives de les empreses de telefonia són les dades que va revelar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència el 2013. L'any passat, exercici en què Whatsapp es va disparar a Espanya, els operadors de mòbils van reduir en un 41,8 % els seus ingressos per missatgeria curta, el 60% els dos últims exercicis.

La clau de l'èxit de Whatsapp no és cap altra que la seva pràctica gratuïtat, com en la majoria de camps d'Internet. Només cal una tarifa de dades i abonar 0,89 cèntims d'euro a l'any. Que quedi clar que aquesta pot ser la mateixa raó del seu fracàs. Per un dòlar el ciutadà pot enviar missatges, fotos, vídeos i fins arxius de veu a tots els seus contactes de l'agenda durant un any. El primer, a més, és gratuït. Cèlebres s'han fet els grups d'amics per debatre sobre assumptes o per quedar per sopar. Ja no cal telefonar per a les cites. Les trucades de veu permetrien als usuaris comunicar-se sense tarifa de trucades, com ja passa amb els PC.

Però les companyies han trobat en els sindicats un gran aliat. Si la gratuïtat anul·la consciències, els treballadors ja han començat a alertar del perill de la implantació d'aquestes companyies que no inverteixen a Espanya, però que rebenten el mercat. Caldria que la UE tingués cura d'aquestes empreses que no estan supervisades per la llei de protecció de dades i tenen la seva seu fiscal a altres continents, perquè obtenen grans beneficis sense abonar un sol impost.