Sens dubte, Facebook és tema de moda des de fa uns quans anys. De fet, l´efecte de les anomenades xarxes socials està revolucionant la manera «habitual» de relacionar-se entre les persones. Els canals de comunicació humana s´han ampliat al camp de la tecnologia aplicada a connectar persones. Existeixen aplicacions per a mòbils i per a tablets que sota la idea de formats i utilitats diferents ens proposen connectar-nos en sectors variats: a través de notícies, fotografies, hobbies, esports,... I de totes elles sobresurt Facebook que, consolidada com una (si no la que més) xarxa social de notorietat màxima, engloba una comunicació global, a través de comentaris entre amics i coneguts, intercanvi de vídeos i notícies diverses (que van des de les de màxima serietat fins a les de tipus més lúdic).
Davant la major presència i penetració de Facebook, diàriament ens trobem debatent o escoltant sobre l´efecte que té aquesta xarxa social en la nostra conducta i salut mental. Quines respostes ofereix la psicologia a aquesta qüestió? S´han fet investigacions de les quals n´han resultat publicacions importants en revistes acadèmiques. Algunes de les interessants dades que totes aquestes recerques van donar com a fruits són les que es recullen a continuació:
- Segons una enquesta entre mil persones, dones, persones més joves i aquells que no estan en una relació amorosa són els usuaris més actius de Facebook.
- En relació amb la personalitat, un estudi entre 1.000 australians va trobar que els usuaris més actius tendeixen a ser més extravertits i histriònics, encara que menys conscients i socialment solitaris.
- Una recerca amb centenars d´usuaris actuals de la xarxa social va trobar que la personalitat era un factor més important que el gènere i l´experiència en l´ús de Facebook; les persones que hi passen més temps van mostrar puntuacions més altes en neuroticisme (una variable de personalitat que indica variabilitat emocional). Es va trobar també que les persones extravertides tenien més amics a la xarxa social que els introvertits. Altres recerques han trobat que la timidesa s´ha relacionat amb un major ús de Facebook.
- Una altra investigació del 2013 va trobar que quan l´individu es troba en condicions emocionals negatives, tendeix a mostrar una major necessitat i vinculació emocional a Facebook.
- Hi ha també evidència que les persones usen Facebook per connectar-se amb altres persones que comparteixen interessos especialitzats a través de grups específics.
Per què algunes persones prefereixen Facebook i altres Twitter (xarxa especialitzada en difusió i gestió de notícies i opinions) Segons una recerca publicada l´any passat, l´elecció entre aquestes dues xarxes socials depèn, entre d´altres, de l´edat de la persona, i així els estudiants prefereixen Twitter, mentre que els adults prefereixen Facebook.
Altres recerques han trobat diferents vincles entre personalitat i les raons per usar Facebook. Les persones que van dir que l´usen com una eina d´informació i no de socialització, van tenir puntuacions més altes de neuroticisme, sociabilitat, extraversió i obertura, però més baixes en consciència personal i interès cap a la cognició. Els investigadors creuen que aquests resultats s´expliquen perquè els usuaris habituals de Facebook que comparteixen informació són més propensos a evitar fonts d´informació que demanden més exigències cognitives, com els articles de premsa escrita o revistes. El mateix estudi va trobar que les persones amb majors puntuacions en sociabilitat, neuroticisme i extraversió van preferir Facebook, i aquells que van puntuar més alt en necessitat de cognició van preferir Twitter.
Som nosaltres mateixos a Facebook o tendim a suplantar-nos sota una identitat «una mica» postissa? Un estudi amb 200 persones a Estats Units i Alemanya va trobar que el nostre perfil a Facebook reflecteix la nostra personalitat i no l´ideal de nosaltres mateixos. Una altra recerca va trobar que les persones qualificades com més agradables en la vida real també són valorades com agradables a la seva pàgina de Facebook.
Un estudi sobre com la personalitat es relaciona amb els continguts que publiquen les persones a Facebook va trobar que un major grau d´histrionisme es va relacionar amb actes i revelacions profundes i més contingut de promoció personal en el tipus de missatges. Així com també les persones amb major necessitat de pertinença i vinculació afectiva a els altres o a grups tendien a revelar més informació íntima.
Un altre treball destacava que com més solitàries són les persones, major informació privada publiquen. I un altre suggeria que, en general, les persones que tenen més necessitat de Facebook també estan preocupades per l´atractiu dels seus amics i les declaracions que fan al seu mur, doncs afecten la manera com el seu perfil és percebut pels altres.
Sobre la quantitat d´amics que es tenen a Facebook, una recerca va trobar que una llista excessiva té un efecte negatiu en la percepció del perfil per part dels altres.
També hi ha investigacions sobre si Facebook està afectant l´acompliment acadèmic dels seus usuaris:
- Una anàlisi de les notes i l´ús de Facebook en 4.000 estudiants va trobar que els que usen la xarxa per socialitzar-se exclusivament tenen pitjors notes, però això no és així per a tots els estudiants: els que usaven el lloc per obtenir i compartir informació tenien millors notes.
- Una enquesta amb 200 estudiants va trobar que els usuaris que més temps passen a Facebook tenen generalment pitjors notes. Malgrat això, un altre estudi longitudinal no va trobar evidència del vincle entre ús de Facebook i obtenir pitjors notes. Segurament, la discrepància es pot explicar perquè cal determinar a què es dediquen aquestes hores a Facebook; l´ús en part per relacionar-se, però també per treure´n un rendiment acadèmic, podria ser el factor diferencial que expliqui els millors o pitjors resultats.
Més solitaris i tristos?
Un estudi del 2012 li va demanar a un grup de persones que publiquessin més actualitzacions a Facebook per setmana del que normalment feien i va trobar que es van sentir menys sols i més connectats amb els seus amics. Una altra enquesta amb mil usuaris va trobar una associació entre l´ús aquesta xarxa i majors sentiments de pertinença i contacte amb amics, sobretot per a les persones amb baixa autoestima.
Una altra recerca del 2010 va revelar que els estudiants tímids que usen Facebook se senten més propers als seus amics en aquesta xarxa social i tenen una major sensació de suport social. I un estudi semblant publicat al 2013 va trobar que els sentiments de connexió per mitjà de Facebook s´associaven amb menys depressió, ansietat i més satisfacció amb la vida.
D´altra banda, l´ús de Facebook pot fer que sentim enveja dels nostres amics. La tendència d´alguns estudis és a valorar que la gent que passa més temps a Facebook sent més gelosia. També, però, hi ha estudis que indiquen que les persones que passen més temps a Facebook senten que les altres persones són més felices que ells i que la vida és menys justa. I una recerca de l´any passat va concloure que les persones poden sentir-se més deprimides després de passar molt temps a Facebook a causa del malestar causat per la comparació amb uns altres.
Pel que sembla, Facebook té alguns beneficis en l´aspecte psicològic (molt determinats també per la personalitat prèvia de l´usuari) i també en allò relacionat amb recerca d´informació i usos molt dirigits a tasques concretes, encara que com en moltes altres coses, sembla que l´ús moderat és important per rebre els beneficis. O sigui, que el perfil de personalitat, l´ús que es faci de la xarxa (recerca d´informació, vinculació en persones solitàries...) i la quantitat d´hores que hi passi, determinaran com viurà psicològicament l´efecte d´usar la xarxa social Facebook.
