La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres que renuncia a la seva idea inicial de fixar un límit de 90 dies a l'any per al 'roaming' gratuït a la Unió Europea, però planteja lligar a la residència de l'usuari i al volum de consum en itinerància noves salvaguardes per evitar "abusos" dels europeus quan utilitzin el seu telèfon mòbil en un altre estat membre.

Els detalls de la nova protesta s'han de concretar en els propers mesos en contacte amb els estats membres i deixarà en mans de les operadores la vigilància de detectar usos abusius del roaming lliure de càrregues addicionals.

Els criteris per mesurar l'ús adequat del 'roaming' gratuït tindrà en compte factors de residència o de "vincles permanents" a un Estat membre, per controlar, per exemple, si el client té un volum molt més gran de comunicacions en itinerància que en el seu país de residència.

Les companyies també podran vigilar si una targeta SIM té una activitat gairebé nul·la en el país en què ha estat adquirida i, en canvi, s'utilitza majoritària o completament en mode roaming.

Si es compleixen aquests supòsits, l'operadora podrà imposar a l'usuari un recàrrec per trucada, missatge o volum de dades estipulat en el contracte, sempre que adverteixi amb anterioritat al client, el qual pot recórrer a l'autoritat nacional la decisió.

Així, la companyia podrà aplicar el sobrecàrrec de manera automàtica, encara que haurà de tornar a l'usuari si aquest recorre i les autoritats competents decideixen finalment que hi va haver un ús correcte de les condicions de roaming gratuït.

El vicepresident de la Comissió responsable del Mercat Únic Digital, Andrus Ansip, ha presentat la nova proposta en una roda de premsa al costat del comissari de Telecomunicacions, Günter Oettinger, en què han defensat la necessitat d'establir límits per protegir el mercat.

Ansip ha comparat la fi del 'roaming' amb sobrecàrrec al juny de 2017 al fet que existís un bitllet de metro europeu que permetés fer servir aquesta infraestructura a cada ciutat de la UE al mateix preu, el que, segons el vicepresident, portaria a la "ruïna" les empreses que gestionen el transport públic.