'Nights of Azure 2' arriba a Catalunya com una de les grans promeses de Tecmo Koei amb l'objectiu de posar a disposició occidental un nou tast d'una saga que es va guanyar l'afecte de milers d'usuaris de tot el món amb la seva primera entrega. I el resultat no ha defraudat: estem davant d'un joc d'inspiració anime d'una factura molt per sobre del que s'ha vist en cap altra producció d'aquest estil; però sobretot es tracta d'una autèntica bomba oriental amb tots els ingredients per triomfar al seu país d'origen i, per tant, aquí també.
'Hack'n slash' d'estil oriental
El concepte de "nineta japonesa" es fa fort a 'Nights of Azure 2', un títol que adopta al 100% l'estil "fan service". Sí, ens referim al fet que compleix cadascuna de les pautes que marca el seu gènere. Per començar, ens trobem amb un RPG, però que renuncia a les batalles lentes o els torns a favor de combats àgils i directes, com tot bon Musou -joc amb un personatge heroic-, que al capdavall ve a ser un 'hack'n slash' d'estil oriental , amb els seus enemics de tipus clònic, les accions combos i les batalles en entorns controlats.
Els escenaris en els quals té lloc l'aventura són fragments interconnectats, que recreen parts de diferents estils (partint d'Eurulm, la ciutat on té lloc la trama central), però entre ells solen desenvolupar-se interessants escenes de vídeo en les quals es relata l'argument , que se centra en un parell de personatges femenins: Aluche, una jove que cau davant d'una emboscada enemiga i torna a la vida convertida en semidimoni amb noves habilitats, i Liliana, una bruixa que l'acompanya en una travessia per intentar trobar la perillosa Reina Lluna.
En aquesta aventura, Aluche i Liliana no estan soles. I és que el nou estat d'Aluche fa que no només intervinguin humans en la trama, sinó que una sèrie de dimonis puguin integrar-se als nostres equips, i no es tracta de simples personatges controlats per la IA: a més de rebre ordres, cada un d'ells - que reben la denominació de "servants" - té habilitats pròpies, rerefons argumental i en general, es troben al nivell de qualsevol altre personatge dels que prenen part en l'acció.
Molta adrenalina, però en un RPG
No podem oblidar que tot i el què hem explicat ens trobem davant d'un RPG. La proposta de Tecmo Koei, doncs, és que les mecàniques de rol s'integrin en l'acció d'una manera subtil, progressiva i que no talli el ritme de què fan gala als combats. És per això que la millora constant dels membres del nostre equip permet avançar en un senzill arbre d'habilitats, cosa que no implicarà en general que variem el nostre estil de joc. Els combos se segueixen executant de forma directa, i l'estil de combat no varia des del principi fins a la fi, tot i que en ocasions les millores estiguin enfocades a que siguem capaços d'enfrontar-nos a reptes més grans.
Hi ha una mecànica bàsica a l'hora d'aplicar les habilitats centrada en diversos aspectes: el primer és l'atac; el segon, la defensa i, en tercer lloc, els moviments especials que anirem aprenent al costat de la nostra companya d'aventures. Però aquests últims requereixen d'una recol·lecció de líquids prèvia. I és que els enemics deixen caure un fluid blau que es recol·lecta de manera automàtica i, a poc a poc, omple una barra especial que uneix els dos personatges principals, desembocant en l'habilitat de deslligar el caos entre els enemics gràcies a la seva cooperació.
Abans d'arribar als combats, el funcionament és especialment intuïtiu i a l'hora profund. D'una banda, tenim ordres habituals: cop normal (i ràpid), cop fort (requereix més temps i baixar més la guàrdia), i salt -que al seu torn pot afegir-se a les diferents combinacions dels anteriors per provocar encara més mal- ; al conjunt s'afegeix també la defensa, basada en l'habilitat de bloquejar (només útil amb alguns enemics) i la de rodar per l'escenari per evitar les agressions.
Un cop dominades les diferents combinacions de botons, tot es torna una successió de seccions en què cal picar el comandament fins a deixar la pantalla neta d'enemics, però amb un component estratègic: els nostres aliats (inclosos els 'servants') saben acatar ordres. És aquí on l'aspecte tàctic del joc es desferma, obligant el jugador a prendre decisions i potenciar el combat, donant lloc a situacions que evolucionen entre ells, també en la trama, la qual cosa a priori sembla no tenir importància, però la realitat és que pot desembocar en un final o un altre per a la història.
Un viatge bastant llarg
'Nights of Azure 2' no és un joc curt. De fet, estem davant d'un dels RPG més extensos, encara que sigui només en el seu mode campanya: 15 hores de contingut dins de la línia argumental principal, als quals cal sumar fins a altres 15 hores en les quals descobrirem secrets, explorarem el passat de personatges secundaris i aconseguirem tots els elements del mapejat. Un repte gens fàcil que permet sentir que els diners invertits en el títol cristal·litzen en pro d'una experiència duradora. A més, malgrat tot i que els primers compassos sembli fàcil, si parlem de dificultat, és qüestió d'hores que el jugador depengui d'un bon control del seu equip, fent que el rol tàctic es converteixi així en l'eix central de l'experiència per a PlayStation 4 i Nintendo Switch.
Gaudim mentrestant d'una història relatada mitjançant escenes interconnectades, escoltem les veus originals en japonès (òbviament no és el cas dels textos, que arriben a Occident convenientment traduïts a l'anglès) i som testimonis del desenvolupament de la trama, que va tornant-se més fosca i retorçada conforme es descobreixen nous detalls sobre la Cúria, una organització secreta per la qual acabem treballant, i que ha estat l'artífex de la nostra resurrecció. Estem en deute, i alhora volem protegir Liliana. El joc es revela, així com un relat interactiu, que requerirà l'ús dels botons per, fins i tot, fer avançar els diàlegs.
L'adaptació de l'estil anime més detallada
Per sort, estem davant d'un producte que tècnicament està molt lluny d'altres propostes similars (per bé), i que no intenta abusar de l'estil cel-shading integrant parts "dibuixades" com és el cas d'altres sagues. Aquí farem ús d'un potent motor tridimensional que ens porta reminiscències de diverses entregues de la saga Atelier, però que demostra que està pensat per a les màquines de generació actual; en aquest cas parlem de PS4 i Nintendo Switch. L'atmosfera del joc en general té un efecte "endolcit", amb parts nebuloses que es fan notar especialment en les escenes, entorns amb molts elements naturals (com flors i arbres) i tot imbuït d'una tonalitat pastís que fa que ens sentim més a prop d'uns dibuixos animats, la qual cosa no treu que en cap moment tot sigui totalment tridimensional i detallat. Menció a part mereixen els dissenys: les protagonistes són un grup de jovenetes que se sincronitzen a la perfecció amb els estereotips en els quals es basen. D'altra, els dimonis i grans enemics impressionen.
Dit això, mereix menció especial el gran ús que s'ha donat a l'efecte d'il·luminació mitjançant el foc. No podem oblidar que la fosca atmosfera que envolta el títol està ambientada al segle XIX, sent aquest un dels pocs títols d'origen japonès en el panorama actual que no intenta imitar exclusivament entorns orientals, sinó que s'atreveix amb Europa com a inspiració central. Però això és una cosa que només afecta a l'estètica: en tot moment, cada personatge, dimonis enemic i secundari mantenen l'estil animi i el llenguatge original, fent que la firma japonesa estigui marcada fins al fons del joc. I és una cosa que també es deixa notar en l'apartat sonor: la banda sonora és èpica alhora que animada, mentre que les veus gaudeixen d'aquest punt que frega el grotesc per l'explícita expressivitat de les plegadores del país nipó.
Conclusions
'Nights of Azure 2' ens transporta a un món fosc en el qual continuem una saga que està cridada a donar moltes alegries en el futur. Un dels millors productes amb inspiració anime dels últims mesos i probablement d'aquest any, capaç d'enganxar al jugador gràcies als combats directes i a la progressiva inclusió d'elements RPG, que no provoquen interrupcions en el ritme de la història. Un joc al seu torn tremendament narratiu, amb moltes línies secundàries que descobrir gràcies a la inclusió d'un bon nombre de personatges i una trama plena de secrets, que el jugador degustarà amb més o menys profunditat en funció dels seus interessos i estil de joc. Una obra obligatòria per als fans dels RPG nipons, per descomptat, però també enfocat als que gaudeixen de l'acció més directa.
