La germanor dels Assassins porta deu anys entre nosaltres. Des del llançament de 'Assassin's Creed' a PlayStation 3 i Xbox 360, Ubisoft ha anat afinant i millorant una fórmula prou addicta, fins a perfilar-se com una de les franquícies més cotitzades i necessàries d'aquesta jove indústria del videojoc. Deu anys de guerra entre Templers i Assassins donen per a molt, fins i tot perquè la fórmula es desgasti. I, en certa manera, aquest desgast és el que ve deteriorant la sèrie des del llançament de 'Unity'; per descomptat, 'Syndicate' inclòs.

Per pal·liar aquest tipus de situacions, on més que gaudir un videojoc s'acaba patint per la monotonia de repetir esquemes un cop i un altre, Ubisoft ha decidit donar a l'estudi encarregat de la sèrie un any extra, amb l'únic objectiu d'aportar a la franquícia aquesta frescor que va tenir en els seus inicis. Així, i amb un seguit de canvis bastant profunds, encara que no revolucionaris, l'últim episodi de la saga es converteix en un dels més complets i divertits de la signatura. Els seus ingredients? Una nova ambientació, un sistema de combat i nivells completament redissenyats i una trama argumental que ens porta, directament, als orígens de la germanor dels assassins. Serà això suficient per satisfer tant als nous jugadors, com a aquells que van abandonar la germanor fa algunes entregues? Vegem què ens portaran les interminables sorres d'Egipte.

Egipte, escenari de contrastos

Un 'Assassin' s Creed 'ambientat a Egipte s'ha perfilat com un dels escenaris més desitjats per part de la comunitat des de que saltaven amb Ezio Auditore a la segona part de la sèrie, i Ubisoft n'era conscient. Així, les pregàries de molts jugadors s'han complert, i hem de reconèixer que, amb escreix, estem davant d'una de les millors recreacions tridimensionals del territori africà que s'han vist mai a la pantalla. Sorra per tot arreu, bellesa en cada oasi, foscor i perills en tombes i catacumbes inexplorades, l'enigmàtic secretisme de les piràmides, la gosadia de les esfinx... Tot això, i molt més, s'entrellaça dins el concepte de la sèrie, encaixant-la perfectament entre les dinàmiques de l'assassí perquè el jugador les explori al seu parer, aprenent amb cada pas.

Però una ambientació potent no ho és tot. La trama argumental proposa al jugador posar-se en la pell d'un Medjay, una mena d'explorador i guerrer egipci al servei dels faraons. Bayek, el nostre protagonista i assassí alfa, es veurà embolicat en una trama que exposa la tirania de Ptolemeu XIII i la rivalitat amb la seva germana, Cleopatra, els que tenen lògiques diferents per mantenir -o dur- la pau a Egipte. La trama amaga els seus secrets, i la trobada amb Ptolemeu XIII, des de la introducció, és inevitable, i, de fet, així comença un guió que, tot i mantenir-se per sobre de la mitjana, s'esquerda amb una mena d'alts i baixos pel que fa a ritme es refereix. Tot i seguir les mateixes línies que els seus predecessors, ara les missions secundàries, moltes considerades com encàrrecs inútils, el principal propòsit és sumar hores a l'aventura. Tenen, ara sí, una càrrega narrativa emmarcada dins de la trama, que acaba oferint-nos rics detalls de l'escenografia i els personatges que componen aquest bell i enigmàtic període històric. Sí, també hi ha missions de recader que res aporten a l'aventura -excepte experiència-, però en aquesta ocasió es palpa la cura d'Ubisoft a l'hora d'estirar el xiclet sense perdre tot el sabor pel camí.

De la mateixa manera, cada missió està estructurada en funció d'un nivell recomanat, que és aconsellable superar abans d'acceptar el repte, i així evitar suar sang. El sistema de nivells, de fet, és una de les novetats més destacades del lliurament, i s'implementa tant en les missions com en el propi personatge, així com en cada peça d'equipament que es reculli o que es compri al mercat.

Apropant-nos al rol occidental

Advertíem a l'inici d'aquest repàs que Ubisoft s'havia pres un temps extra per desenvolupar aquest 'Assassin' s Creed Origins 'amb la intenció d'oferir una experiència molt més impactant. En certa manera, això s'ha aconseguit, sobretot gràcies a un apartat tècnic que brilla amb llum pròpia i del qual parlarem més endavant. No obstant això, 'Origins' també inclou un seguit de canvis estructurals que aporten un altre gir de rosca a la fórmula tradicional que fa servir la franquícia, distanciant, per un moment, de l'ampli gènere de les aventures convencionals per intentar acostar-se als RPG d'acció occidental .

Així, tant les missions com els enemics, el protagonista i cada peça d'inventari, disposen d'un nivell determinat. A mesura que el jugador va explorant i descobrint noves localitzacions -entorns, pujant talaies, etc-, Bayek és recompensat amb punts d'experiència, que podem invertir per anar sumant habilitats especials al seu repertori gràcies al corresponent arbre d'habilitats. El joc comença amb pocs recursos, poc més que una arma blanca i la possibilitat d'atacar, defensar-se i esquivar, però, amb el pas de les hores s'obre un ventall de possibilitats i permet activar nous moviments que enriqueixen el sistema de combat.

La sensació que ofereix 'Origins' està més lligada als RPG d'exploració, el que es tradueix en que la recol·lecció de secrets i la pròpia exploració cobra un major sentit. No tenim un aclaparador mapa ple d'objectius classificats que condicionin, sinó que el mateix jugador és qui decideix en tot moment, quins punts d'interès desconeguts prefereix abordar. Això sí, tractar de completar missions per sota del nivell recomanat suposa, gairebé sempre, una mort assegurada. 'Origins' és, en aquest sentit, l' 'Assassin' s Creed 'més difícil i letal al qual ens hem enfrontat. Gran part de culpa, entengui en el bon sentit, el té un renovat sistema de combat que s'allunya completament dels estàndards de la franquícia. Anteriorment no era desgavellat enderrocar a cinc enemics alhora, sempre que premíem el botó adequat en el moment precís, cosa que va ser durament criticat per part de la comunitat. Ara s'ha girat la truita, els enemics estrenen un concepte més estratègic i un sistema de combat més pausat, que té en compte tant els esquives, com la defensa, i que posa a prova constantment l'habilitat del jugador.

El sistema, que es recolza en els gallets del comandament, és radicalment diferent als anteriors, la qual cosa suposa un petit procés d'aprenentatge si venim directament de 'Syndicate'. No obstant això, un cop apreses les pautes, els moments en què apuntar directament a l'objectiu, l'ús de cada arma -podem equipar diverses, entre dagues, espases, arcs, i altres elements de atac- en el moment adequat i, sobretot , l'ocupació del sigil per prendre avantatge abans d'entrar en acció directa. Els combats es transformen en una coreografia molt més profunda, gratificant i divertida que en qualsevol altre 'Assassin' s Creed'.

La bellesa d'Egipte arriba a 4K

Des del seu anunci, 'Assassin' s Creed' ha estat un dels referents en matèria gràfica pel que fa a mons oberts es refereix. La Itàlia renaixentista i l'hostilitat de la mar Carib han estat alguns dels escenaris que ha posat la sèrie sobre la taula amb un alt nivell de detall, i a Egipte aquest foto-realisme no serà menys. En la seva versió per a Xbox One, versió que analitzem, comptem amb un apartat tècnic excel·lent que s'aprofita d'una enorme distància de dibuixat i uns personatges que compten amb un gran nivell de detall, sigui en les seqüències cinemàtiques o passejant per les ciutats que componen el videojoc. L'obra funciona a resolució completa amb una taxa d'imatges per segon de 30, que de vegades es veu minvada en els moments més tensos per l'arquitectura de la plataforma, però que en termes generals no afecten la jugabilitat del títol.

'Assassin' s Creed Origins 'no és una revolució en el sentit estricte. Es mantenen multitud de detalls compartits entre els diferents títols de la sèrie, però s'incorporen nous elements, amb gran encert, i multitud de novetats pel que fa a directrius principals es refereix. El sistema de progressió, més proper als RPG d'acció; el sistema de combat, més pausat, tàctic i divertit; la complexitat de les missions, algunes realment inspirades; i la posada a punt en matèria tècnica, fan d'aquest videojoc una lleugera brisa d'aire fresc en referència al que vam veure a 'Syndicate'.

No, no és la revolució promesa per Ubisoft. I tampoc sorprèn com va fer el primer 'Asssassin s Creed'. Però, tot amb tot, 'Assassin' s Creed Origins' torna part de la glòria a la franquícia amb un títol que, sens dubte, és un dels més divertits de la sèrie. Completar-lo ens portarà al voltant de 30 hores, sempre que no es perdi temps a explorar o en missions secundàries; multiplicant diverses vegades les hores si som d'aquest perfil de jugador que gaudeix descobrint fins a l'últim detall. S'agraeix, i molt, el respir anual que s'ha pres la franquícia, almenys per establir les bases del que prometen ser les noves línies mestres de la sèrie, que rebem amb gust. Esperem que s'ofereixin en el futur amb un major grau de diversió. Fins llavors, un dels assassins més destres de la sèrie té molta feina a fer en aquesta època daurada d'Egipte.

El millor de 'Assassin' s Creed Origins'

  • La recreació de l'Antic Egipte és fastuosa.
  • El sistema de nivells.
  • Els nous combats, més pausats, tàctics i divertits.
  • El seu intent d'acostament als RPG d'exploració.

El pitjor de 'Assassin' s Creed Origins'

  • Algunes missions que res aporten a l'aventura.
  • L'exagerat dramatisme de Clara Lago al doblatge de Cleopatra.