La Generació Z, la que succeeix els millennials, és la primera de la història universalment digital: el 99% d'aquests joves accedeix a la xarxa cada dia i el seu ús intensiu de la comunicació és clarament multipantalla. La majoria va ingressar molt aviat en l'univers de la Web i els dispositius mòbils, en concret, als 9 i als 13 anys, respectivament. Per a ells, gairebé no hi ha diferència entre allò virtual i allò real, perquè sempre estan connectats.

Han nascut després de 1994 i han crescut en una època amb un desenvolupament tecnològic de vertigen: robòtica, intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic, internet de les coses, big data, etc. Per aquest motiu, la innovació constant i la substitució de serveis i productes els resulta natural. La quarta revolució industrial no els afecta emocionalment perquè els agents més grans del seu entorn -família, professors, etc.- són també digitals.

No obstant, aquesta normalitat no és absoluta. Hi preval la visió -sensata, per cert- de moltes de les seves accions com comportaments potencialment perillosos: per l'addicció, el ciberassetjament. De fet, aquests nois s'enfronten a uns reptes sobre privacitat i intimitat que mai abans s'havien donat. Tot s'està democratitzant, i els atacs informàtics no en són l'excepció. Però, en aquest terreny, els integrants de la Generació Z són (ambi)valents.

EGO AMB PRUDÈNCIA

Entenen internet com un vedat on reunir-se amb la gent de la seva edat sense intromissions, raó per la qual són més prudents que els millennials a l'hora de permetre que terceres persones vegin els seus perfils. Podríem afirmar que estan ben formats en aquesta parcel·la, ja que les seves habilitats en seguretat a la xarxa van molt més enllà de les bàsiques. Bona prova que superen el conjunt de la societat és que el 96% d'aquests joves revisa configuracions de privacitat que els adults no saben ni que existeixen.

Sigui com sigui, són nois: amb les seves inquietuds, curiositats i amb el seu ego. Diverses recerques del centre nord-americà d'investigació Pew revelen que un 91% dels membres d'aquest col·lectiu publica selfies, per sobre del 79% dels millennials. La meitat d'aquests difon el nom de la seva universitat als mitjans 2.0; entre els germans petits, ho fa el 71%. La resta de proporcions està en sintonia: lloc de residència (71%, els joves del Mil·leni, i 61%, els adolescents Z), adreça de correu electrònic (53% contra 29%, respectivament), número de telèfon mòbil (20% vs. 2%)

PROTECCIÓ SENSE FALSEDATS

La impressió que en podem extreure és que es protegeixen sense renunciar a dir la veritat. Un 92% no oculta el seu nom en els seus comptes. El 82% indica la seva data de naixement i el 62%, el seu estat civil. Un de cada quatre penja vídeos personals. El 84% exposa els seus interessos i aficions: cinema, música, llibres, etc. Els agrada més Twitter que als millennials. El comú és que tinguin uns 80 seguidors a la pàgina de microblogging i aproximadament 300 amics a Facebook.

L'espai dels navegants Z a can Zuckerberg reflecteix la seva vida offline. Set de cada deu tenen els seus pares com a contactes en aquest web. Elles solen ser més moderades a internet que ells. Però tant les unes com els altres són conscients de la rellevància de la reputació a la xarxa. Això explica que hagin assumit la tasca d'esborrar continguts com a part de la gestió de la seva identitat. Des del punt de vista oposat, pràcticament dos terços han bloquejat algú. Únicament un 25% ha inclòs dades falses per desfer-se de possibles amenaces.

CONFIANÇA I INSOMNI

Semblen ja antigues les mesures dràstiques imposades pels pares sobre l'ús de les plataformes digitals a casa. Els portaveus de l'Institut de política de l'educació (IPE) britànic insisteixen que aquestes prohibicions poden ser contraproduents, ja que, si els menors no es familiaritzen amb aquest entorn en el moment adequat, després trobaran a faltar competències que són necessàries en l'actualitat. Els experts recorden que cal que els nois adquireixin resistència perquè més endavant es mantinguin ferms en el món virtual.

Així, la directora de Salut mental de l'IPE, Emily Frith, sosté que és bo que els joves es topin amb impediments i conflictes a internet. En algun instant, hauran d'esbrinar com deixar-los enrere, a la Web i al carrer, amb els contactes de WhatsApp o amb els companys de classe. En un treball de l'Oficina de Comunicacions britànica (Ofcom), s'assenyala que set de cada deu estudiants han perdut hores de son pels seus hàbits tecnològics. El mateix percentatge admet que passa massa temps pendent de la pantalla.