Barcelona acollirà un dels tres centres de computació d'alt rendiment d'Europa al costat d'Itàlia i de Finlàndia, segons ha anunciat la Comissió Europea. La Iniciativa Europea de Computació d'Altes Prestacions (EuroHPC per les sigles en anglès), que compta amb un pressupost de 840 milions d'euros, ha seleccionat vuit països per instal·lar-hi centres de supercomputació, els tres ja esmentats i cinc que acolliran instal·lacions de menys abast, Bulgària, Txèquia, Luxemburg, Portugal i Eslovènia. Segons ha pogut saber l'ACN, el finançament destinat al centre de Barcelona suposarà la inversió més gran en recerca de la UE a l'Estat. La Unió Europea podria aportar al voltant de 100 milions d'euros per al nou superordinador, que seguint els noms de la nissaga del BSC, es dirà MareNostrum 5.
Els 100 milions d'euros que la Unió Europea podria invertir en el superordinador representen la inversió més alta en una infraestructura de recerca a l'estat espanyol. La resta de la inversió seria una xifra similar de 100 MEUR, ja que la convocatòria europea anava dirigida a cofinançar fins al 50% les estructures de supercomputació. Aquesta meitat anirà a càrrec del govern espanyol, la Generalitat i els estats que donen suport a la candidatura, que són Portugal, Turquia i Croàcia, amb aportacions que encara s'han de definir.
Els vuit centres escollits donaran suport al desenvolupament d'aplicacions majors en àmbits com la medicina personalitzada, el disseny de materials, la bioenginyeria, la predicció meteorològica o el canvi climàtic. L'EuroHPC i els 3 centres seleccionats, entre ells Barcelona, tenen previst adquirir supercomputadors que, amb una capacitat per fer 150.000 milions de càlculs per segon, estaran entre els 10 més potents del món.
Així, s'espera que aquests centres proporcionin entre 4 i 5 vegades més de potència que els actuals sistemes de supercomputació. La Unió Europea i els països participants invertiran 840 milions d'euros en la iniciativa que duplicarà els recursos actuals de supercomputació al bloc.
En els pròxims mesos, el consorci que gestionarà la iniciativa signarà els acords amb les entitats seleccionades i els seus respectius pressupostos. Està previst que els supercomputadors estiguin operatius durant la segona meitat del 2020 per als usuaris europeus, principalment, el sector acadèmic, industrial i públic.
Tecnologia estratègica
Des de la Comissió Europea es considera "crucial" la computació d'alt rendiment per generar creixement econòmic i ocupació, però també per a l'autonomia estratègica i per a la innovació. A través de la supercomputació, per exemple, es poden predir patrons climàtics regionals o la mida i els recorreguts de les tempestes o les inundacions, de tal manera que sigui possible activar més d'hora els sistemes d'emergència pertinents.
També s'utilitza per dissenyar noves medicines, per resoldre equacions físiques complexes que modelen els processos moleculars o per observar la interacció de nous medicaments amb els teixits humans. L'aviació i l'automoció també utilitzen la supercomputació en els seus testos de seguretat, per exemple.
Reaccions a Brussel·les
El portaveu de la Comissió Europea, Alexander Winterstein, ha anunciat aquestes inversions aquest divendres al migdia, remarcant que la iniciativa es tracta d'un "bon exemple sobre com els països de la UE poden cooperar per impulsar la innovació i competir globalment en tecnologies de gran estratègia".
Andrus Ansip, vicepresident de Mercat Digital de la CE, ha indicat que aquestes instal·lacions donaran accés als investigadors a supercomputadores de primera classe, que esdevindran un "recurs estratègic" per al futur de la indústria europea. Per exemple, els investigadors podran "processar les seves dades a dins de la Unió Europea, no a fora". L'Internet de les coses, la intel·ligència artificial, la robòtica o l'anàlisi de dades seran àmbits de recerca on podran incidir els centres de supercomputació.
El comissionat per al pressupost i els recursos humans, Günther Oettinger, ha destacat la col·laboració de la Unió Europea i dels seus països membres per aconseguir "l'objectiu comú" de fer d'Europa líder en el sector de l'alta tecnologia.
