Facebook i Instagram han començat oficialment les proves per a eliminar el número de 'm'agrada' de les publicacions, la quantitat de visualitzacions dels vídeos i qualsevol altra dada que mostri de manera pública l'èxit o fracàs que estan tenint altres 'posts', encara que aquest sí que podrà veure en privat la repercussió que tenen les seves pròpies publicacions en totes dues plataformes.

Facebook va anunciar en la seva conferència de desenvolupadors celebrada al juliol que incorporaria un nou sistema a les seves xarxes socials Facebook i Instagram pel qual els usuaris no poguessin veure els 'm'agrada' de la resta de persones, encara que sí els propis, amb l'objectiu principal que els usuaris estiguin més preocupats per compartir el que els interessa que de fer-ho només per aconseguir més 'm'agrada'.

En el cas de Facebook, aquesta mesura va començar les seves proves a Austràlia el 27 de setembre. "Estem provant un test limitat on els 'm'agrada', reaccions i nombre de visualitzacions de vídeo es fan privades", va assegurar un portaveu de Facebook al mitjà The New York Times, que va recalcar que estaven duent a terme aquesta fase de prova per a tenir un 'feedback' "per a entendre si aquest canvi millorarà l'experiència de les persones".

En el cas d'Instagram, aquesta nova funció es va començar a provar el juliol passat en set països (Austràlia, el Brasil, el Canadà, Irlanda, el Japó, Nova Zelanda i Itàlia), fet que va donar a conèixer la pròpia xarxa social a través d'un fil de tuits en el seu compte oficial.

La preocupació per part de la companyia, dels experts i dels propis usuaris és el tipus de repercussions que pot tenir aquesta mesura, sobretot en els més joves, que són els que més fan ús d'Instagram. "Cal tenir en compte la incidència que pot tenir en una població jove. Instagram no és la xarxa social amb més usuaris, però sí que és la que més creix i la preferida dels adolescents", assegura el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació d'Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferrán Lalueza en un comunicat de la Universitat.

De fet, Instagram va ser classificada en 2017 en un estudi de la Royal Society for Public Health (RSPH) denominat #StatusOfMind, com la xarxa social pitjor valorada per ser la que més afecta negativament a la salut mental i el benestar dels joves. Li segueix Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube.

Menys pressió social

D'acord amb un estudi realitzat per la UOC, en el qual van participar aquesta mesura reduirà la pressió social en els joves als quals la sensació de ser valorats contínuament per altres usuaris els porta a tenir una preocupació constant per la seva pròpia imatge, per haver d'estar connectats contínuament per a no perdre's res, i fins i tot a exposar-se a l'assetjament, l'ansietat i els problemes per a agafar el son.

"La lògica de ser permanentment validat i aprovat pels altres és una variable molt important per als adolescents, encara que no és l'única", assegura el psicòleg i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, José Ramón Ubieto.

"Les pantalles han augmentat el narcisisme, en posar el 'jo' en primer lloc: la nostra imatge passa a ser el principal emblema i això pot tenir efectes col·laterals negatius: exhibicionisme, transformació de la intimitat i la privacitat, ciberassetjament, amenaces, etc", explica Ubieto. Així, assegura que aquesta nova mesura "redueix la hipertròfia del 'jo', aquest fenomen narcisista en el qual un tendeix a buscar els 'm'agrada' i a fer que tothom sàpiga que els té i pot, a més, reduir l'angoixa per tenir-los".

Una idea reforçada per la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Mireia Montaña, que assegura que els joves "són molt sensibles a l'acceptació i el rebuig en les xarxes socials", com recull un estudi de 'Nature', que indica que precisament aquesta sensibilitat "pot fer-ho específicament reactius als mitjans que desperten emocions".

D'altra banda, Lalueza opina que la companyia té també una altra intenció amb aquesta mesura, que és la de no desanimar als usuaris que tenen pocs seguidors o 'm'agrada', que "són la majoria", per a evitar que es converteixin en un usuari passiu. "Si la majoria es converteixen en usuaris passius, en simples espectadors dels quals no es poden extreure informacions valuoses, es perden moltes dades, que és justament el que aquestes plataformes volen atresorar i comercialitzar", assenyala.

Quant als usuaris que viuen dels 'm'agrada', com els 'influencers' creï que perdran influència "però no perquè les xarxes volen posar fi als 'likes'", assegura Lalueza. "Estan perdent credibilitat perquè ja no se'ls considera independents per la seva creixent dependència de les marques", assenyala.

Relacions

D'altra banda, la sociòloga experta en Neurolingüística Alicia Aradilla afirma en un comunicat que aquesta nova mesura "pot ser un punt i apart en les relacions actuals". Tenint, així, repercussions a nivell fisológico, econòmic i sociològic.

A nivell fisiològic, s'elimina la part addictiva de l'aplicació. Aradilla explica que els 'likes', avisos de notificacions i fins i tot les melodies per a avisar que t'ha arribat un 'whatsapp', 'like' o comentari, suposen petites descàrregues de dopamina, l'anomenada hormona de la felicitat. Això, unit al fet que totes les xarxes socials estan dissenyades per a ser addictives, crea un hàbit en l'usuari d'ús continuat, a favor de totes les xarxes socials.

Assegura que si s'elimina la visualització de 'm'agrada', aquest hàbit "descendirà substancialment". Per tant, "eliminar el 'like' és arriscar-se a eliminar la xarxa social", postil·la Aradilla.

A nivell econòmic, la 'influencer' Lara Martín Gilarranz creu que "l'eliminació dels 'likes' pot ser bo, ajudarà a la selecció de comptes amb les marques". Afirma que la interacció amb la comunitat de seguidors és més important i apunta que, per a ella "el 'm'agrada' en les meves publicacions no ho són tot". A més, assenyala que les dades estadístiques "sempre estaran visibles per a tu i a la disposició de la marca quan els demani, igual que ara passem estadístiques també podrem passar a quanta gent ha agradat", conclou.

Finalment, a nivell sociològic, aquesta mesura "podrà afectar molts aspectes que poden confluir en l'acte de publicar moments vitals" en els ciutadans, com assenyala Aradilla. Es podria desenvolupar la denominada gola amb la tecnologia en forma de 'scroll' "el contingut és infinit, mai acaba. Seria semblat al plaer de menjar per gola, sense fam i sense poder parar de fer-ho", detalla la sociòloga.

D'altra banda, provocaria un descens en la sensació d'adhesió al grup. "Per exemple, si tu em dónes un 'like', part de l'atractiu és que tota la comunitat pugui saber d'aquest gest, si només ho sé jo en veure les meves estadístiques, la motivació baixa, perquè de nou desapareix la projecció social, és a dir, que els altres el sàpiguen també)", assegura.

"Sense sensació d'adhesió al grup, deixaran d'interessar-nos la vida aliena, per la qual cosa és possible que ens centrem més en la nostra, això pot repercutir-nos saludablement", declara Aradilla. Segons alguns estudis, actualment la mitjana d'atenció al telèfon diària és de 5,18 hores al dia mirant-lo cent vegades al dia.