El grup de recerca ScienceFlows de la Universitat de València, que treballa en la comprensió pública, la percepció social i la divulgació de la ciència, ha iniciat un estudi sobre les característiques dels rumors sobre el coronavirus que arriben a través de l'aplicació de missatgeria WhatsApp.

En aquest treball, emmarcat en el projecte europeu "No Rumour Health", amb l'objectiu que la ciutadania aprengui diferenciar si les notícies que rep via xarxes socials són veritables o falses, hi participen l'Agència SINC (Servei d'Informació i Notícies Científiques), Maldita Ciencia, Salud Sin Bulos i la Asociación para proteger al enfermo de Terapias Pseudocientíficas (APETP).

Segons ha informat aquest dimarts la UV, des que el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, anunciés el dissabte 14 de març el decret sobre l'estat d'alarma per la pandèmia a tot el país, s'han difós i propagat a través de WhatsApp diferents rumors i notícies falses sobre la COVID-19.

Per dur a terme aquest estudi s'ha habilitat un compte de correu electrònic (coronavirus.scienceflows@gmail.com) i un nombre de WhatsApp (623.037.376) a què la ciutadania pot enviar notícies falses o rumors que hagi rebut d'una persona coneguda a través d'aquest canal de missatgeria.

El període d'anàlisi serà des que es va activar el decret d'alarma (15 de març) fins que aquest finalitzi. "El nostre objecte d'estudi són les cadenes de text, els vídeos i els àudios sobre el coronavirus. No estudiarem mems, ni fotos, ni vídeos, ni muntatges humorístics, perquè l'objectiu és arribar a aquelles 'falses notícies' que es reben com si fossin veraces", ha indicat la catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i investigadora principal de ScienceFlows, Carolina Moreno.

També formen part del grup investigador al Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), de l'ESIC Business & Marketing School de València, de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat d'Otago (Dunedin, Nova Zelanda).

Els rumors i notícies falses poden fer referència a teories de la conspiració sobre la Covid-19; persones que diuen saber què és el que s'està fent a l'interior dels hospitals, o notícies que no estan basades en l'evidència científica, com la difusió que l'ibuprofèn era perjudicial per a la infecció o que els metges italians estan practicant l'eutanàsia als pacients infectats.

També seran objecte d'estudi notícies sobre multes, bans municipals o decrets autonòmics falses, han assenyalat les mateixes fonts.

Amb l'anàlisi d'aquest material, ScienceFlows vol conèixer quins patrons discursius hi ha als vídeos (l'estudi del llenguatge verbal i del no verbal), en els àudios (la identificació de l'emissor, el to del missatge i l'ús de lèxic) i en les cadenes de text (l'anàlisi terminològic i els elements de ficció).