És graduada en Infermeria per la Universitat de Girona i forma part de la Unitat de Neuroinmunologia i Esclerosi Múltiple de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI). Ha destacat especialment pel seu treball en el terreny de la investigació que li ha valgut recentment l'atorgament del Premi Internacional Nightingale pels seus avanços en l'àmbit de l'esclerosi múltiple.
En què ha consistit la seva investigació?
Per a les persones amb esclerosi múltiple, una condició que els acompanyarà al llarg de la seva vida, és essencial mantenir el millor estat de salut possible. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible que tinguin suficient coneixement sobre la seva malaltia. En aquest sentit, els professionals sanitaris que els atenem, realitzem intervencions per a proporcionar i millorar la informació que reben. Tanmateix no sempre és suficient ni adequada, i com a professionals no solem utilitzar eines per mesurar el seu impacte. Per això, l'equip investigador es va proposar identificar un instrument que mesuri el coneixement que tenen les persones amb esclerosi múltiple sobre la seva malaltia; en cas d'existir, adaptar-lo al nostre context i en cas de no identificar-lo, dissenyar-ne un de nou.
Es poden aplicar ja els resultats del seu treball en el tractament de malalts?
Actualment disposem de resultats preliminars, una bona base per aspirar a una implementació «in vivo», però prematura per la seva aplicació immediata. Seguim el projecte convençuts de l'impacte positiu que suposarà el resultat final. D'una banda, disposar d'aquest tipus d'instrument, permetria a les persones amb esclerosi múltiple identificar el coneixement essencial que necessiten per empoderar-se i autogestionar millor la malaltia. I això es tradueix en més autonomia; més qualitat de vida. D'altra banda, per les infermeres significa disposar d'eines vàlides i eficaces per avaluar l'educació per la salut, que els facilitaria adequar les seves intervencions les a les necessitats reals i canviants.
Ha notat mai una mirada o un comentari de desaprovació pel fet de ser dona exercint la seva feina?La imatge estereotipada i sexualitzada de les infermeres, encara és present a l'imaginari col·lectiu i en patim, tard o d'hora, les conseqüències. Afortunadament, els moviments a les xarxes socials com el #RealNurse, la implementació de protocols d'actuació i prevenció i l'aplicació de la perspectiva de gènere en salut ajuden a visibilitzar-nos com que som: professionals formades i capacitades independentment del nostre gènere, sexe, o condició sexual.
>Què li diria a una noia que està a punt de fer el pas a la universitat i vol escollir una carrera científica?. Com l'animaria?Llança't de caps. Descobreix el teu talent, explora'l, cultiva'l. Fes-te preguntes i no t'aturis fins a obtenir respostes. Sigues perseverant, lluita pels teus somnis. Emmiralla't en aquelles persones que admires; no aspiris a menys. No serà un camí fàcil, però necessitem científiques brillants: brilla amb el que t'apassiona.
Des del seu lloc de treball com està vivint la pandèmia?
La meva vivència, com la de mol- tes altres companyes de professió, està carregada de llums i ombres: la fatiga dels equips cada cop és més palpant però és innegable que hem arribat lluny i ho hem fet juntes. Fins a dia d'avui, la infermeria ha jugat un paper vertebrador en la gestió de la pandè- mia. Som la primera línia d'atenció a la població. Malgrat la manca de recursos materials i humans, treballem incansablement i amb valor contra la Covid19, un front comú que ens uneix. Les infermeres seguim fent història.
