Els delictes en comerços es mantenen en nivells notablement inferiors als d'abans de la pandèmia, malgrat l'aixecament de les restriccions i la normalització de l'activitat econòmica i comercial. Aquesta és la conclusió de les dades presentades per la Guàrdia Civil en el 24è Congrés AECOC de Pérdida Desconocida, que s'ha celebrat aquest 16 de novembre a Madrid. Segons les dades de l'organisme policial, en el que portem de 2021 s'han comès 29.659 fets delictius en comerços i es projecta tancar l'any entorn dels 33.488 que es van registrar el 2020. Xifres un 40% inferiors als més de 55.000 delictes que es van cometre el 2018 i 2019. «Esperàvem que l'aixecament de les restriccions suposés un gran creixement respecte a les dades d'un 2020 marcat pel confinament i el tancament de negocis, però la realitat és que no s'ha produït un augment i els delictes comercials segueixen lluny del que succeïa abans de la pandèmia», ha explicat el cap del grup d'anàlisi criminal de delictes contra el patrimoni, Diego Alejandro Palomino.
En el detall per tipologia de delictes, els furts representen un 63% del total, mentre que els delictes de robatori amb força suposen un 33% i els robatoris amb violència un 2,8%. D'aquests, un terç acaben resolts per les forces policials, excepte els robatoris amb violència, que s'esclareixen en la meitat dels casos. Les dades exposades per la Guàrdia Civil mostren que el comerç minorista és víctima de la majoria de furts i de robatoris amb violència (49% i 54% del total dels casos respectivament), mentre que el 33% dels robatoris amb força es produeixen en l'hostaleria. «Necessitem que el negoci del delinqüent no sigui rendible, i això implica aconseguir la traçabilitat de tots els productes, incrementar el control de les fronteres internes a Europa, controlar també la venda de segona mà i exposar la delinqüència organitzada que es produeix a través d'informes i formacions», ha explicat el portaveu de la Guàrdia Civil.
Creixement dels delictes informàtics
El congrés també ha comptat amb la participació del Cos Nacional de Policia, que ha analitzat el creixement dels delictes informàtics. En aquest sentit, les dades policials mostren que el malware per aconseguir informació d'empreses representa el 35,2% de la delinqüència digital, mentre que el frau representa el 32% dels casos i els robatoris informàtics un 17,4%. El cap de la secció de frau en comerç electrònic del Cos Nacional de Policia, Diego Palomino, també ha explicat que durant la pandèmia s'han identificat més de 130.000 registres de pàgines web vinculades amb productes relacionats amb la covid, moltes d'elles dissenyades per a la delinqüència informàtica.
Impacte dels delictes comercials
En el seu discurs d'inauguració del congrés, el director de Pérdida Desconocida d'AECOC, Alejandro Sánchez, ha recordat que els furts, fraus i ineficiències en el comerç tenen actualment un impacte de 1.800 milions d'euros anuals, la qual cosa equival a un 0,8% de les vendes totals del comerç. «Espanya està entre els països europeus amb una major taxa de pèrdua per furt i tenim les eines per aconseguir els nivells d'Alemanya, que està en un nivell de pèrdua del 0,6%, la qual cosa suposaria un estalvi de 700 milions d'euros cada any», ha explicat. Sánchez ha argumentat que, després del descens en el nombre de delictes comercials que es van produir durant els primers mesos de la pandèmia pel confinament i el tancament dels negocis no essencials, en aquest 2021 els furts creixen a un ritme del 16% trimestral i apunta al fet que, en cas de mantenir-se aquest ritme, a final de l'any podrien aconseguir-se els nivells anteriors a la pandèmia.
Entre la tipologia de furts i fraus que més creixen estan els vinculats amb l'e-commerce, que en els últims mesos ha viscut un creixement inesperat i que ha anat acompanyat per un increment d'incidències. «El delicte de frau informàtic va créixer un 25% el 2020 i el lligat a targetes de crèdit ho va fer en un 28%», ha explicat Sánchez, que ha apuntat al fet que, en l'actualitat, per cada tres furts físics que es produeixen hi ha una estafa de targeta. Sánchez ha reclamat a les empreses avançar en la ciberseguretat i en la comprensió de les dades que manegen per respondre eficaçment a la «complexitat de gestió dels assortiments i de la pèrdua desconeguda que comporta la digitalització». El directiu d'AECOC també ha demanat a l'administració un marc normatiu més eficaç en la lluita contra la multireincidència del furt, que suposaria «una eina clau en la lluita contra els delictes persistents de les bandes organitzades».
Una de les eines reguladores que ha permès avançar en la prevenció dels delictes en els comerços és el protocol de denúncies in situ aprovat fa un any, i que permet denunciar en el mateix establiment a delinqüents identificats en el moment que cometen un delicte lleu - furt de valor inferior a 400 euros -, amb l'objectiu de celebrar un judici ràpid. Una de les comunitats on més s'ha estès l'ús de les denúncies in situ és el País Basc. En el congrés, l'Ertzaintza ha mostrat que, des de la posada en marxa del projecte, la policia basca ha registrat 2.000 denúncies per furts lleus, i 489 s'han gestionat a través del protocol de denúncies in situ, amb una taxa d'èxit del 91% a l'hora de formalitzar la denúncia i d'un 78% en la celebració de judicis ràpids, amb un 97% de condemnes.
