Un 15% dels espanyols veu correcte vigilar digitalment a la seva parella sense el seu consentiment encara que hagi d'instal·lar un programari espia en algun dels seus dispositius per controlar i rastrejar els seus moviments, les seves fotos, la seva missatgeria o les seves xarxes socials. La meitat de la població desconeix, no obstant això, en què consisteixen aquests programes «espia» -que els principals gegants tecnològics ja han eliminat de les seves «botigues»-, conegut tècnicament com a 'stalkerware', i les possibilitats que la persona que ho instal·la té de conèixer una ubicació, l'activitat a internet i fins i tot de gravar converses i vídeo. Les dades es desprenen d'una enquesta que ha realitzat la multinacional del sector de la ciberseguretat Kaspersky en complir-se el segon aniversari de la Coalició contra el Stalkerware, una iniciativa a la qual s'han adherit ja quaranta institucions, associacions, empreses i organitzacions no governamentals que treballen contra la violència masclista.

L'estudi s'ha realitzat en 21 països, entre ells Espanya, amb la finalitat de conèixer l'actitud davant la privacitat i l'assetjament digital en les relacions de parella, i revela que una immensa majoria (el 85%) considera inacceptable aquest tipus de control en cap circumstància. I els que sí que ho aproven -un 15% de les persones enquestades- justifiquen aquest tipus d'assetjament i de control quan sospiten de la fidelitat de la seva parella, per raons de seguretat o perquè creuen que la seva parella pugui estar implicada en un delicte. El 9% dels enquestats reconeix també que la seva parella els ha demanat instal·lar alguna aplicació de vigilància, i entre els quals van donar aquesta resposta el 26% van assenyalar també que ja havien patit algun tipus d'assetjament per part del seu company sentimental. La presidenta de l'organització Stop Violència de Gènere Digital, Encarna Iglesias, ha manifestat que enfrontar-se a la parella davant una situació així «només augmentarà el risc al qual s'enfronta una víctima» d'aquesta mena d'assetjament i violència, per la qual cosa ha desaconsellat aquesta confrontació.

Programes espia

Al seu judici, és necessari treballar per formar, educar i ajudar a les persones que pateixen aquest tipus d'assetjament per part de les seves parelles, i a les forces de seguretat perquè coneguin com detectar i combatre aquest tipus de programes per evitar aquestes situacions. Els programes espia, que encara que ja no estan disponibles a les principals «botigues» (la de Google o la d'Apple) es poden aconseguir molt fàcilment en altres plataformes, permeten fins i tot accedir a les claus de registre dels usuaris, avisen a l'assetjador si una víctima intenta desinstal·lar-lo del seu dispositiu i envien notificacions quan la persona que el porta al seu mòbil entra a casa.

L'estudi realitzat per aquesta empresa -membre de la Coalició i del projecte DeStalk que la Unió Europea ha posat en marxa per combatre la ciberviolència- revela que al 38% dels enquestats el preocupa que la seva parella violi la seva privacitat digital i que accedeixi als seus missatges de text, a les seves xarxes socials o als seus correus electrònics. Les seves dades apunten que Rússia, el Brasil i els Estats Units són els països en els quals es registren un major nombre d'incidències d'aquest tipus, i que a Europa aquesta classificació l'encapçala Alemanya, seguida d'Itàlia, el Regne Unit, França, Polònia i Espanya. Les dades referides a Espanya apunten que el 37% de les persones enquestades estan obertes a la possibilitat de vigilar a la seva parella d'una forma consentida, que el 9% han demanat a les seves parelles que instal·lin una aplicació d'aquestes característiques, o que el 5% reconeix haver-les instal·lat en el telèfon de les seves parelles.