«El 5G va molt més enllà de la connectivitat, serà una potent plataforma de serveis diferents per a cada indústria», segons Tobías MartínezCEO de Cellnex Telecom. «Com tots els canvis, el 5G pot ser una oportunitat o una amenaça». Tobías Martínez va participar en un diàleg obert amb el CEO d'Atles Tecnològic, Pablo Oliete, dins de l'activitat exclusiva per a subscriptors de la plataforma L'Hora Premium, i va abordar qüestions com la seva visió sobre el futur en temes clau com el 5G, el desplegament de la xarxa de telecomunicacions, la carrera d'Europa, la Xina i els EUA per la innovació tecnològica i la gestió del talent. «Cal tenir clar - va assenyalar - que el 5G no és un '4G II'. Per a les indústries suposa una transformació del seu model de negoci, del seu dossier de serveis i de la seva aproximació al mercat. El gaudirem en tots els àmbits, com la Realitat Augmentada, el metavers, etc. Si bé, espero que també tingui límits, que no visquem en un món paral·lel i ens oblidem de la realitat».

Segons Tobías Martínez el 5G és clau per a la indústria, perquè és productivitat i cada sector el pot abordar de manera diferent. Per exemple, en el món de l'automoció, que està molt lligat a la innovació, els vehicles seran un element connectat en mobilitat. Passa el mateix amb l'administració pública, «no me la imagino gestionant el trànsit d'una ciutat com Madrid o Londres amb tecnologia analògica». Segons el CEO de Cellnex Telecom, empresa membre de l'ecosistema Atles Tecnològic com a usuari Premium, «qui no vulgui acceptar aquesta realitat i no entengui que ha de dissenyar aquesta transformació i com afecta la seva empresa es quedarà fora del posicionament en el seu mercat, enfront de nous competidors. És una oportunitat per a les noves propostes que entren al mercat i una amenaça per a aquell que ja està establert i pensa que té molts avantatges».

Tobías Martínez va afirmar que en aquest tema anem bastant per darrere d'Àsia o dels EUA, «amb els qui competim i col·laborem, però també aquesta competició-col·laboració ens porta a saber que no n'hi ha prou amb parlar de grans inversions en 5G, aquest no és el problema. Es tracta de com integrem el 5G en la nostra societat i en les nostres indústries». Per a ell «el repte és molt més difícil perquè ja no vendrem connectivitat, sinó serveis a la indústria. No serà el mateix servei el que venguis al sector financer que al sector automobilístic. Viurem uns canvis tecnològics enormes. Alguns ja els veiem, uns altres els intuïm i altres encara no els podem concebre. En el bon sentit de la paraula, el 5G pot ser una revolució industrial».

Tobías Martínez va parlar dels nous reptes de Cellnex Telecom en els pròxims anys com a operador neutre d'Europa i va dir que «els nostres reptes són fonamentalment els dels nostres operadors i clients. No només a curt termini, cal tenir una mirada més a llarg termini perquè quan parlem d'infraestructures cal parlar de les tecnologies i el seu impacte, ja no només tecnològic, sinó també en el model de negoci». Va explicar que «en el sector de les infraestructures sempre es parla a llarg termini, d'ús intensiu de capital, de grans inversions. En aquests gairebé set anys hem aconseguit els 38.000 milions d'euros d'inversió. Cal pensar com millorarem, com completarem les xarxes i les infraestructures existents per a preparar-les per a un canvi tan important com és el 5G, i en com ajudem els nostres clients a desenvolupar un dossier 5G que res o poc té a veure amb el que tenien fins ara amb el 4G».

Quant als desafiaments europeus, va dir que «una qüestió són les infraestructures i una altra cosa diferent és la capacitat de reacció de la indústria en un món globalitzat en el qual s'han externalitzat gran part de les activitats. En el cas de les infraestructures, parlem de territoris i de països i els fets ens demostren que les xarxes han suportat perfectament el trànsit de dades i de veu, una cosa fonamental per a les empreses, que hem pogut seguir amb la nostra activitat malgrat la pandèmia. Sense aquesta capacitat de connectivitat i de comunicació entre l'administració pública o les autoritats sanitàries en l'àmbit mundial, tot hauria estat un caos». «Europa ha de tenir la seva pròpia política industrial i la seva estratègia. En l'àmbit de la tecnologia o de l'energia no podem ser uns espectadors del que succeeix a Àsia o als Estats Units. Cal començar per resoldre els problemes de productes, no podem dependre d'una única font de subministraments en el món».

El CEO de Cellnex Telecom va comentar que «a la Xina la innovació, i no només en les tecnologies, és una política d'Estat, un dels seus eixos verticals en els quals es recolza i es desenvolupa, la qual cosa la converteix en un competidor difícil. Pensar que la Xina no té la qualitat, ambició i recursos que té Europa és enganyar-nos. Si volem competir cal fer-ho igual o millor que ells, i per a això cal córrer molt. No crec que vagin a definir l'estàndard del 6G només perquè aquest és un procés molt taxat i organitzat internacionalment, però no és per falta de capacitat tecnològica. Als EUA tenen molt clar qui és el seu rival, i Europa ha de decidir si vol ser un espectador o vol tenir algun tipus de protagonisme».

Tobías Martínez va considerar que l'Espanya buidada és «una oportunitat ara que parlem del 5G com a nova generació. Es tracta de densificar, de construir infraestructures per a millorar no només la cobertura, sinó que la capacitat de l'amplada de banda pugui donar resposta a aquest món rural. Tenim una oportunitat amb els fons europeus, i crec que els operadors també fan un esforç molt important. Així i tot, necessitem posar infraestructures entre tots. La idea és que amb el 5G les indústries no necessitin venir a un polígon al costat de Madrid o València per temes de comunicació i estiguin on hagin d'estar per raons empresarials».

Finalment, i respecte al talent, va dir que «si una persona no té la capacitat de formar-se i d'informar-se difícilment pot desenvolupar un projecte de vida en una zona rural del país. Per això les infraestructures de connectivitat constitueixen un facilitador de la cohesió territorial i de l'ancoratge d'activitat econòmica i social en el que fins ara podia considerar-se zones perifèriques que, de la mà d'aquesta connectivitat distribuïda, tenen el potencial de dinamitzar noves centralitats».