La IA comença a entendre el llenguatge ocult dels animals
Un avenç que pot suposar una millora pel nostre ecosistema

L'ús de la intel·ligència artificial per entendre el llenguatge dels animals / DC Studio
Alexandre Sagristán
La intel·ligència artificial traspassa els seus límits. Ara a part de comprendre el llenguatge de les persones, també comença a entendre el diàleg ocult de la natura. Sembla ciència-ficció, oi? Doncs no ho és i t'expliquem com ho fan!
L'aspiració humana de poder parlar amb els animals, un somni que es remunta a llegendes com la del Rei Salomó o el personatge de ficció Dr. Dolittle, és més a prop de convertir-se en realitat gràcies als avenços revolucionaris en intel·ligència artificial (IA) i les neurociències. Aquests desenvolupaments permeten als científics desxifrar patrons en la comunicació animal que abans eren indetectables, transformant radicalment la relació de la humanitat amb la naturalesa.
Durant dècades, els investigadors van ser cautelosos en atribuir el concepte de "llenguatge" a qualsevol animal a part de l'ésser humà. Això és perquè, si bé la comunicació animal és sofisticada —sovint lligada a contextos específics com el perill o l'alimentació—, no té l'estructura simbòlica, la gramàtica complexa i la capacitat d'abstracció que defineixen el llenguatge humà, el qual ens permet generar un nombre infinit de missatges i parlar sobre idees abstractes, el passat o el futur.
Desxifrant els dofins
La IA s'ha convertit en l'aliada crucial, i ha permès als científics analitzar vastes quantitats de dades provinents de sons, moviments i altres senyals emesos per animals al seu entorn natural.
Un cas paradigmàtic d'aquest avenç se centra als dofins mulars (Tursiops truncatus) de Sarasota Bay, Florida. Sota la direcció de Laela Sayigh de l'Institut Oceanogràfic Woods Hole, la investigació ha utilitzat la IA per anar més enllà dels coneguts "xiulets de signatura" que identifiquen cada dofí de forma individual. L'equip ha aconseguit identificar 22 tipus de xiulets compartits pel grup social, usats per comunicar conceptes complexos com un senyal d'advertiment o la pregunta “què va ser això?”.
Les troballes suggereixen un nivell de cognició avançat, ja que hi ha indicis que els dofins poden fins i tot comunicar-se sobre altres individus absents, cosa que indica un nivell d'abstracció que abans es considerava impossible en animals no humans. A més, els dofins han demostrat ser aprenents vocals excepcionals i modulen el seu to, adoptant-ne un de més agut en interactuar amb les seves cries, de forma similar a com els humans parlem amb els nadons.
La multidimensionalitat del diàleg animal
Els investigadors han descobert que la comunicació entre espècies és molt més complexa que només el so, presentant un desafiament extraordinari. El llenguatge animal és multidimensional. Per exemple, els senyals dels pops i les sípies inclouen gestos amb els braços. Els rossinyols són capaços d'ajustar-ne els cants i imitar instantàniament la freqüència d'un altre ocell, una flexibilitat comparable a la de la parla humana. Fins i tot grans cetacis, com les balenes geperudes i les espermes, semblen utilitzar patrons de sons que s'assemblen a l'estructura del llenguatge humà.
Els senyals sovint estan entrellaçats amb el llenguatge corporal, canvis de color, expressions facials i fins i tot camps elèctrics en algunes espècies. S'ha observat que els orangutans poden endarrerir les alarmes adreçades a les cries i modificar les crides per indicar quant de temps ha transcorregut des que van veure una amenaça, un exemple de comunicació temporal que planteja un repte als investigadors.
Tot i aquests avenços tecnològics, la IA no és una solució màgica. Depèn de les dades que rep, i la validació d'un missatge interpretat correctament requereix observar respostes naturals i mesurables a l'animal, un procés que no sempre és senzill.

Com es comuniquen els animals entre si? / vladimircech
El Desafiament Coller Dolittle impulsa la investigació global
Per superar aquestes barreres i accelerar el desxiframent del llenguatge animal, els esforços de recerca han rebut un impuls significatiu gràcies al nou Desafiament Coller Dolittle.
Aquest desafiament encomana a la comunitat científica la tasca de desenvolupar un algorisme capaç de comunicar-se amb organismes no humans, o almenys comprendre allò que diuen.
El projecte encapçalat per Laela Sayigh de l'Institut Oceanogràfic Woods Hole va resultar ser el guanyador del Coller Dolittle Challenge el 2025. El seu treball se centra en l'estudi d'un grup d'aproximadament 170 dofins nas d'ampolla salvatge a la badia de Sarasota, Florida, al llarg de sis generacions. L'equip guanyador del desafiament anual d'aquest any va rebre 100.000 dòlars per finançar la feina.
El gran repte és el Gran Premi Multianual: El Premi Coller-Dolittle a la Comunicació Bidireccional entre Espècies. El premi més gran consisteix en una inversió de capital de 10 milions de dòlars o un premi en efectiu de 500.000 dòlars. Aquest guardó està destinat al primer grup investigador que aconsegueixi desxifrar el codi de comunicació entre l'espècie humana i un animal, com ara parlar amb els nostres gats.
Un horitzó d'empatia i de conservació
Els experts aposten que la primera espècie el codi de comunicació de la qual sigui completament desxifrat serà probablement un animal social que posseeixi vocalitzacions clares i hagi estat objecte d'estudis a llarg termini i d'alta qualitat. Entre els principals candidats es troben els cetacis (balenes o dofins) i les aus socials, com els gaigs. Els periquitos comuns també són considerats bons subjectes d'estudi a causa de les seves similituds neurològiques amb els humans i la seva notable capacitat d'aprenentatge vocal.
Més enllà de l'interès mediàtic, la comprensió del llenguatge animal obre portes a una nova manera d'entendre la cognició, la natura i, fonamentalment, a una empatia més gran cap a altres espècies. Aprendre a interpretar els senyals dels animals no només en millorarà el benestar, sinó que també ens ajudarà a protegir-los millor i a descobrir aspectes de la vida animal que fins ara ens eren invisibles.
Encara que el dia en què un lloro o un dofí ens puguin explicar els seus pensaments més profunds potser és llunyà, el sol intent ja està transformant la nostra relació amb el món natural.
- Carta d'un lector: 'Una ciutat com Girona no entenc com no li cau la cara de vergonya de no poder arreglar això
- Aquests són els municipis gironins amb més població nouvinguda en els darrers cinc anys
- Macroestafa immobiliària: un advocat gironí i cinc membres de la banda, en presó provisional
- Enriqueta Dalmau: «Al client l’has de tractar amb respecte; bon dia tingui, està servit?»
- La Bonoloto deixa més d'un milió d'euros a Girona
- Un pres del Puig de les Basses fuig dels Mossos després d'anar a l'hospital de Figueres
- Una denúncia a Figueres destapa una macroestafa immobiliària d'1,2 milions d'euros a tot l'Estat
- Truquen al 112 amb un incendi fals per fer venir una patrulla i atacar-la a Figueres