Drets d’imatge contra el Govern: el cas de la ministra d’IA d’Albània

Albània va voler marcar un abans i un després amb Diella, la seva “ministra” d’intel·ligència artificial per gestionar la contractació pública. Però el projecte s’ha girat en contra del Govern: l’actriu que va posar cara i veu a l’avatar, Anila Bisha, ha presentat una demanda perquè considera que s’ha fet servir la seva imatge sense el seu consentiment i més enllà del que s’havia acordat.

Qui és Diella, la “ministra” d’IA d’Albània

Diella és un avatar digital creat a partir d’un assistent virtual de tràmits que el Govern va promocionar com una eina per aportar eficiència i reduir la corrupció en un àmbit sensible: adjudicar contractes de l’Estat.

Qui és Anila Bisha i per què demanda

Anila Bisha és una actriu coneguda al país balcànic. Ha demandat el Consell de Ministres, el primer ministre Edi Rama, l’Agència Nacional de la Societat de la Informació i l’empresa privada del projecte. Defensa que l’ús del seu rostre li ha provocat un dany greu i irreversible i demana una ordre judicial per aturar immediatament l’ús de la seva imatge mentre es resol el cas.

Per a què serveix la IA i quin és el perill real

En teoria, una IA com Diella pot automatitzar processos de tràmits i contractació pública. El problema apareix quan aquests sistemes es construeixen amb imatges i veus reals: es complica el control del dret d’imatge i s’obre la porta a reutilitzacions no previstes, suplantacions o usos comunicatius que van més enllà del servei públic.

Quin acord tenien i què ha passat

Segons Bisha, hi havia un contracte per un ús limitat (vinculat a un xatbot de l’administració) i amb data de caducitat: 31 de desembre de 2025. L’actriu denuncia que el Govern va estirar el projecte i va usar l’avatar en un discurs parlamentari amb un to més polític del que s’havia pactat.

El Govern rebutja les acusacions i sosté que el conflicte s’ha de resoldre als tribunals. Mentrestant, el cas de Diella deixa una lliçó incòmoda: sense límits clars i consentiment blindat, la IA amb cara humana pot convertir-se en un problema institucional.